En record de Cristina Cervià

18.03.2019

El teatre català ha perdut, aquest diumenge, una de les seves actrius més lluitadores i treballadores. Cristina Cervià (Girona, 1965-2019) va morir després de lluitar aferrissadament contra el càncer, pujant als escenaris fins al darrer moment. Molt vinculada a la ciutat de Girona, el Talleret de Salt i la Sala La Planeta, la Cristina va ser un dels rostres més populars i estimats del teatre gironí, i va treballar d’actriu, directora, rapsoda i professora. Recuperem algunes de les paraules que s’han dit en motiu de la seva defunció. Podeu llegir tots els articles de Núvol on hem parlat d’ella en aquest enllaç.

L’actriu i directora gironina Cristina Cervià (1965-2019).

Sala La Planeta:

Ens has fet riure
Ens has fet plorar
Ens has fet pensar
Ens has fet emprenyar
Ens has fet emocionar
Ens has fet imaginar
Ens has donat tantes coses Cristina, que serà impossible oblidar-te.
Descansa ben tranquil·la.

 

Victor Sunyol:

CRISTINA!!!!!!!
on ets?
però encara rius, i sempre riuràs.
i et trobarem sovint pels carrers de girona.
i llegirem els nostres textos amb la teva veu.
i em menjaré les mousses sabent que em mires.
i…
i amb tot i això (i tantes i tantes coses més), et trobarem tant a faltar…!

 

Olga Cercós:

La llum de la teva mirada, el teu riure contagiós, la teva energia i professionalitat. Gràcies per tot el que ens has donat. El meu condol a la família i als amics.

 

Xavier Antich:

T’estimarem sempre, Cristina Cervià. Sempre. Pel teu extraordinari talent, per la teva generositat sense mesura, per les teves boges ganes de viure, per la teva radicalitat. Avui el cor se’ns estripa per la meitat i, tot i així, pensant en tu, només ens ve a la boca un somriure.
Em nego a parlar de tu en tercera persona.

 

Martí Peraferrer:

Aterro al aeroport i els missatges em notifiquen que tu has agafat bitllet per viatjar cap als camps de nuvols de cotó blanc llumimós que jo acabo de deixar enrere! Ara entenc per que avui el cel tenia aquesta llum…diferent! Jo arribo i tu marxes! Ho sento Cristina! Ho sento molt! Hem rigut, xerrat, ens hem discutit, enfadat i reconciliat. Hem tingut vides teatrals molt semblats a la nostre Girona estimada, a vegades ingrata, a vegades meravellosa! Has treballat per dignificar el teatre des de les perifèries, tal i com enteniem els dos! Has deixat llavor entre els teus i jo t’admiro per aixó! Trobarem a faltar el teu art a l’escenari i el teu riure a les plateas! No és just! Seguirem aquí, recordan-te! I ara jo, assegut a l’andana d’una estació, esperant un tren que em portarà a casa, t’imagino a l’altre costat de la via, dreta, portant en una ma la teva maleta plena de vida intenssament viscuda i generosament compartida; i amb l’altre mà fent-me ADEU! Bon viatge cap al Univers de la LLUM! Aqui la família del teatre gironí ens quedem una mica més sols! VIU ALLÀ ON LA MORT ET PORTI! I per fi..descansa!

 

Guillem Terribas:

Cristina Cervià, gràcies per la teva vida, per la teva alegria i ganes de fer coses, per la teva disponibilitat i, sobretot, pel teu riure. Algunes imatges, troços de vida que vam compartir

 

Anna Turro:

Una altra gran dama que ens deixa.
Et trobarem a faltar, Cristina… ens quedarà el record dels grans moments que ens ha regalat dins i fora dels escenaris, gaudint amb les teves actuacions, i amb la seva visió del món…
Trobarem molt a faltar el teu riure, únic i irrepetible…

 

 

Irene Muñoz Pairet:

19:22h d’aquest diumenge 17 de març: acabo de saber que l’actriu Cristina Cervià ha mort. M’he quedat de pedra i amb una gran tristesa. La vida és injusta. Aquestes malalties s’emporten persones molt joves: la Francesca Bartrina, en Jordi Castellanos i ara, la Cristina Cervià. A la Cristina Cervià la vaig veure el 8 de març a la Mercè de Girona amb motiu de la lectura de textos de Víctor Català. Ella era al costat meu. Vam parlar. Em va preguntar sobre el text que havia llegit, en vam parlar i vaig escoltar-la llegir el seu text molt atentament. Aquell dia, la Cristina va ser feliç. Ara, que al cel sigui.

 

Marc Rosich:

Adéu, Cervià. Se’ns en va la reina de cors. Adéu.

 

Pep Tosar:

Cristineta, què injusta ha estat la vida amb tu. Quin buit. Quina enorme tristesa, pobreta meva.

 

Núria Esponellà:

He tingut la sort d’haver conegut la Cristina Cervià, una dona lúcida, divertida i meravellosa, i una gran actriu. Sempre recordaré, Cristina, com ens van conèixer gravant un curtmetratge amb la Pilar Prats i l’Antoni Martí, acompanyats també d’en Janot Carbonell.
Cada any renovàvem trobada enmig dels cirerers i tu eres la veu més divertida i brillant. No vas perdre mai el somriure contagiós. On siguis ara, segur que representaràs la millor obra de teatre possible. Et trobarem molt a faltar, estimada.

 

Mariàngela Vilallonga:

Aquí la teniu, somrient: Cristina Cervià. Una dona coratjosa, una actriu excel·lent, una rapsoda incomparable.
Any 2006. Aiguamolls de l’Empordà. Amb Elena Martinell. Estrena de l’itinerari “Les Closes de Maria Àngels Anglada” de la Càtedra de Patrimoni Literari de la Universitat de Girona, creat per Francesca R. Uccella. Fotografia de Flavia Chini.
L’inici d’una llarga col·laboració, fins al 28 de febrer passat a l’Ateneu Barcelonès, en la cloenda de l’Any Fages.
Ens ha deixat avui. Massa aviat. Et recordarem sempre, Cristina Cervià Sancho.

 

Sala Flyhard:

Tenim el cor encongit després de saber que la Cristina Cervià ens ha deixat. Gràcies per la teva energia, el teu talent, la teva simpatia. Et portarem sempre al cor, Cristina, i ja et trobem a faltar.

 

Clàudia Cedó:

Cristina… sempre estaràs dins el meu cor. Ha marxat una de les grans, una amiga increïble que m’ha ensenyat mil coses del teatre i de la vida. Avui el món és una mica menys alegre sense el teu riure, Cristina Cervià. T’estimo, allà on siguis, puta.

 

clip1- L’HOME SENSE VEU_La Flyhard a La Beckett from FLYHARD TV on Vimeo.

 

Josep Pedrals:

Ha mort la gran Cristina Cervià. Quins farts de riure que ens havíem fet plegats! I que bé que recitava!!! L’enyorarem.

 

Pastorets de Girona:

Avui estem profundament tristos. Ens ha deixat la Cristina Cervià. Actriu, directora i pedagoga teatral gironina, que va formar part de la família dels Pastorets de Girona. Reposa Cristina, estimada. Et trobarem molt a faltar.

 

Maria Bohigas de Club Editor:

Cristina Cervià és una de les persones que més generosament ens ha acompanyat en les nostres corrandes. En aquest film llegia Víctor Català a @SalaPlaneta. El 8 març ho feia a @LaMerceGirona amb 14 dones lectores. Que la seva memòria visqui amb nosaltres…

 

Carles Puigdemont:

La mort de la Cristina Cervià és una notícia molt trista. Perdem una lluitadora, una dona compromesa amb la cultura, amb el país, amb Girona. Gràcies per tot el que ens vas donar. Descansa en pau, Cristina. No t’oblidarem.

 

Xavier Carmaniu:

Vaig tenir la sort de treballar amb la Cristina Cervià diverses vegades. Per exemple fent la Ruta Bertrana. Aquí la teniu llegint un fragment de les memòries d’Aurora sobre el Diuemenge de Rams Quina volada agafava el text amb la seva interpretació! M’agradava tant escoltar-la.

 

Companyia La Gàrgola:

Avui ens ha deixat la Cristina Cervià, la nostra directora, la nostra germana, la nostra amiga. Gràcies Cristina per tot el que ens has donat fins el darrer dia, ho durem sempre d’equipatge. Et trobarem a faltar i t’estimarem sempre.

 

 

 

Etiquetes: