Albert Pla Nualart llegeix ‘El bilingüisme mata’

Després de la publicació de l’últim llibre de Pau Vidal, El bilingüisme mata, un llibre tan demolidor com cert, n’han sorgit ja les primeres reaccions. Albert Pla Nualart posava de manifest, en un article publicat la setmana passada al diari Ara, que “la gran trampa que Vidal posa al descobert —la mateixa que ara mateix maquilla les dades sobre l’atur— és la que consisteix a exhibir la quantitat i ignorar o inventar-se la qualitat”.

La tesi de Pla Nualart és clara: aquest llibre vol ser “un antídot contra l’optimisme sobre la salut del català”, ja que “crida des de tots els fronts una veritat incòmoda per a certs estrategs sobiranistes: que per salvar el català, si és que encara hi som a temps, cal avançar cap al monolingüisme social (i el màxim poliglotisme individual)”. Pla Nualart, doncs, no hi pot estar més d’acord: “Subscric del tot que el català ‘no sobreviurà si no es converteix en llengua imprescindible (digues-li única, digues-li oficial o preeminent) per viure al nou Estat’”.

De fet, el lingüista apunta amb encert el focus de la qüestió: “Bilingüisme —ho dic per als neòfits en el gènere— vol dir aquí bilingüisme social”, que es produeix en contextos lingüístics en què una llengua és la dominant, “la més forta” i “és coneguda i utilitzada per tothom, i això va minoritzant i dissolent, en l’ús i en la forma, l’altra, l’anomenada pròpia”.

Si bé a Pla Nualart li han sobtat algunes afirmacions com “[podria ser] que, per primer cop a la història de la humanitat, una comunitat lingüística no desaparegués per falta de comunitat sinó de llengua”, considera que Pau Vidal l’encerta de ple quan “dispara contra l’últim baluard cofoista”, és a dir la transmissió intergeneracional i la qualitat de la llengua. Per molt que les enquestes demostrin que el català es manté i avança, l’ús real d’aquesta llengua no queda tan clar —“no vol dir que els fills […] es facin seu el català i el facin servir”—, ni tampoc la qualitat de la llengua. “Això explica que, tot i la prima de la transmissió, el català vagi enrere com a llengua d’ús i es catanyolitzi a ritme trepidant”, assegura Pla Nualart.

Com a curiositat, Pla Nualart, considera que aquest llibre s’emmarca dins d’una “eterna polèmica sobre el futur del català” que “aflora de tant en tant en forma de llibres en el que ja constitueix gairebé un gènere”. D’altra banda, “l’únic que retrauria al llibre és un cert desordre, una tendència a no acabar de destriar la categoria de l’anècdota, que de vegades difumina més que no pas reforça la tesi central”, així com un índex de bibliografia.