A alguns que s’estranyen de nosaltres

Nobles i bells senyors inconscients feliços
multiplicats cofois entre els miralls
d’Aranjuez o Versalles,
per gala coronats de barretina
frígia,
oh jacobins beats i gaditans metòdics,
ben satisfets i grassos en esperit,
us conec el rebuf quan ens trobeu
arbre torçat, mesell, tan obstinat a viure,
en un racó molest
del racional jardí geopolític.
I què hi farem, si som el poble-nosa,
Si el món, almenys aquí, es refusa a assemblar-se
a la imatge que en fa el vostre desig?

No heu d’esperar que presentem excuses.

(De Postals d’Itàlia, 1965)