William Basinski, entre fantasmes i llençols

Eixamplar, deformar i tensar el so. William Basinski (Houston, 1958) és un referent fonamental de la música avantguardista. El seu camp d’exploració és la ambient music; aquell so expansiu que ens envolta, que ens xucla endins. Satie, Brian Eno, Sigur Rós… L’artista treballa sobre músiques amb orígens estranys i variadíssims: velles gravacions malmeses o el so resultant del xoc de dos forats negres. Aquest octubre, L’Hivernacle del Palau de la Música el convida a executar un encàrrec molt particular: inundar de so l’hora volàtil que escumejarà la matinada del diumenge 27 (atenció: el pas de dissabte a diumenge). Matinada en què entrarem a l’horari d’hivern; a les 3 h seran, novament, les 2 h.

Basinski va començar explorant les possibilitats del so en un petit garatge, aïllat. Trastejava cintes, en degradava el so. Treballava sons bruts. Primeres passes rudimentàries. Una llarga etapa d’experimentació amb què va anar definint el camí cap a la indústria discogràfica. El primer treball oficial és Shortwave Music, publicat el 1998 però iniciat molt abans, el 1983. L’any 2000 arribava Watermusic. No trigaria a llançar la primera part de la seva obra més coneguda: The Disintegration Loops. El 2002 se’n publica el tram inicial: 74 minuts.

The Disintegration Loops consisteix en una sèrie de gravacions –dividides en quatre entregues– en què Basinski corromp loops gravats el 1982. La perversió sonora es concreta quan, el 2001, el music vol digitalitzar aquests antics bucles. La digitalització és un fracàs perquè les cintes es malmeten durant el procés; Basinski, però, no s’atura i veu com de l’extinció en neix una nova música. El final del procés de deterioració-creació coincideix amb l’atemptat de l’11-S. El músic, que va veure la caiguda de les Torres Bessones des de l’àtic de Brooklyn on vivia aleshores, uneix les dues parts. “Sense voler, vaig crear la música de l’apocalipsi”, deia en una entrevista. “És una música que suporta tot el pes, densíssim, del desconsol. D’una bellesa abstracta, malenconiosa, però tòxica”, veu Darío Fernández, coordinador de L’Hivernacle.

Al Palau, Basinski hi durà una proposta performativa de bell títol: Elegia per a un temps renascut. Es cantarà a un temps nou, efímer, fugisser. El músic s’acompanyarà dels artistes visuals Evelina Domnitch i Dmitry Gelfand, que projectaran “imatges lisèrgiques, properes a l’estètica espacial”. Imatges en la línia de la música de l’hoste: “Paisatge sonor oníric. Música espectral”. Un so a cavall de fantasmes i llençols; entre la inquietud i l’assossec. La performance farà entrar la música electrònica i experimental al Palau, situació insòlita. “No seria habitual relacionar Basinski amb el Palau, però és l’artista que encaixava amb una proposta com aquesta, emmarcada en el canvi horari”, apunta Fernández. El compositor texà aprofitarà el recital per recuperar velles peces i presentar-ne d’inèdites. Nosaltres quedarem engolits per cascades de so i projeccions àcides.

L’últim treball de William Basinski és On Time Out Of Time (2019).