Telecogresca: la síntesi perfecta

Un any més ens trobem a Barcelona, a la Telecogresca. De primeres pot semblar una festa com una altra però avui us vinc a explicar molt del que amaga. Us presentaré els tres protagonistes indispensables d’aquest dia: assistents amb molt d’amor per l’art, música, molta música i voluntaris amb les coses clares. 

Començant pel públic, tot i ser un projecte originalment creat per universitaris i pels universitaris, hem pogut veure que va molt més enllà. Ens trobem a una festa que trenca amb el clixé de que només els estudiants tenen ganes de sortir a ballar. Aquest festival és per a tothom, universitaris, treballadors, parelles, amics, famílies…I es que sent sincers, qui no voldria gaudir d’una tarda de bona música, ambient, beguda i menjar? 

Només cal veure el cartell per comprar-se les entrades (i bastant ràpid perquè s’acaben) i l’ambient per voler repetir. I en aquest 46è aniversari, especialment, cal remarcar els músics. Hem gaudit dels concerts de diversos grups i DJs durant la tarda, que han demostrat perquè van guanyar l’Engresca’t, el concurs de la música emergent, que dona oportunitats úniques a artistes que tenen molt a dir. 

També hem pogut veure com l’escenari s’encenia amb Sara Socas, que si ja havia deixat clar que les dones poden ser raperes, la canaria es va reafirmar amb un concert per recordar. La nit va acabar amb dues actuacions memorables, JazzWoman va demostrar un cop més la seva versatilitat, ja que la valenciana no només combina el rap, el trap, la salsa, el merengue i la bachata, sinó que té clar el seu discurs de denúncia social. Finalment, DJ Trapella va aixecar a tothom de la grada amb els seus remixos sorprenents per coronar una nit d’allò més màgica. Tot i això, cal parlar d’un grup que va marcar especialment la vetllada.

Les tempestes venen del sud i per això Zoo va venir des de València pel seu últim concert a Catalunya. 10 anys d’història que acaben, 10 anys fent himnes, una autèntica declaració d’intencions del 2014 que ni el propi Panxo s’esperaria que es fes tan real. El grup valencià ha acompanyat a tota una generació, convidant-los a contar-se les misèries amb formatge, pa i vi. I ara els toca acomiadar-se i deixar-nos el seu llegat, prim; la feina, feta. Va ser un concert molt emotiu, nostàlgic i amb una energia que podia sentir-se en l’ambient, ja només podrem trobar a faltar el seu directe, com ells un tobogan. 

I no podem acabar per cap altre que no fos l’organització, una associació d’estudiants amb superpoders. Encara no els hem vist volar ni llegir ments, però son capaços de combinar festa, treball, voluntariat i estudis per donar vida a un dia com aquest, alguna cosa així com “Els Batmans” de la UPC. 

Pot semblar una feina impossible, però els hem pogut sentir dir que “quan inverteixes tantes hores en un projecte, es torna part de tu i quan comparteixes temps amb gent així d’extraordinària, es torna una família”.

I es que hem viscut enganyats, se’ns ha fet creure que enginyer i artista eren antònims quan estem parlant de “la síntesi perfecta”, com diria Zoo. Li hem dit I+D a les noves idees i enginyeria a la creativitat per solucionar un problema de la millor manera. Per tant, si un pintor crea quadres, un músic cançons i un enginyer solucions, potser ens trobem davant dels artistes del segle XXI? 

Per tot això, m’agradaria convidar-vos a mirar cap endins i preguntar-vos, no només si és possible viure sense creativitat, sinó si això no ens fa a tots una mica artistes.