Rap entre els marges de Barcelona

Repassem l’escena del rap arran de la publicació del primer àlbum del col·lectiu SORDIDA, ‘Tot bé’, hip-hop combinat amb flamenc, neo-soul i electrònica.

Edgar Caride

Edgar Caride

Músiques, cultures i altres bombolles

Per una banda, tenim l’atractiu del rap en clau artística, on d’entrada es troba el debat de si el gènere pertany a la música o a la poesia, qüestió que ha generat nombroses discussions i reflexions entre acadèmics, artistes i aficionats al llarg del temps. Al seu nucli, el rap combina elements de la música i de la poesia desafiant les convencions d’ambdues disciplines i ampliant-ne els seus límits creatius. El rap comparteix molts dels elements que defineixen la música. La seva base rítmica, el beat, és fonamental per a la seva estructura i dinàmica: proporciona un marc temporal a les lletres i crea un ritme que en guia el flux i la cadència interpretativa. Però el rap comparteix també moltes característiques amb la poesia. Les seves lletres sovint s’estructuren en versos i estrofes, utilitzant la rima, l’al·literació i la metàfora per crear imatges i significats.

SORDIDA | © Yoel Torres

Per altra banda, tenim la qüestió sociocultural. El rap prové dels marges, de les arrels sorgides dels suburbis, allà on neixen les escletxes, les desigualtats i el que se surt de la norma. El rap ha aconseguit ser una poderosa eina de transformació social que ha desafiat injustícies, ha generat espais de consciència política i ha atorgat una veu a col·lectius silenciats. Les lletres del rap han suposat una finestra a múltiples realitats i un mirall d’experiències, emocions i pensaments exposats des de la paraula i el ritme. A mesura que la seva popularitat ha anat creixent, el gènere s’ha convertit en un símbol de resistència, amb l’afegit que molts dels seus artistes-emblema provenien de comunitats marginades i van viure la discriminació, la pobresa i la violència de primera mà. El rap, doncs, ha suposat una actualització de la clàssica cançó protesta en la seva funció social de denunciar les injustícies en un intent de desafiar l’status quo i de lluitar per un canvi en positiu.

El projecte de SORDIDA

Amb la fundació de la productora Pinassa Deal, el col·lectiu barceloní SORDIDA neix precisament d’aquesta escena underground i encaixa diversos temes socialment candents en les seves lletres. A principis del 2022, el grup va debutar en l’escena del rap amb la publicació del seu primer EP, DISC-UUU, la carta de presentació del projecte. Consta de cinc temes que dialoguen entre ells i fusionen el hip-hop i el flamenc amb ingredients d’electrònica. L’EP inclou temes com “LEVITANT”, que explora la calma de l’estiu, “MMMAMA”, una oda a les seves mares i la creació, i “FLAM”, que fusiona buleries amb el trap. El grup, compost per La Chunga, Kuya i Diggm’Clua,  va continuar creant amb un segon EP, amb el títol “…”, publicat el 2023, consistent en tres cançons que dibuixaven respectivament les personalitats de cada membre de la banda.

TOT BÉ, publicat aquest divendres 26 d’abril, continua l’estela dels seus dos primers àlbums i suposa la confirmació del projecte de SORDIDA per la porta gran. Amb TOT BÉ, SORDIDA ens convida a endinsar-nos en els racons més íntims i sorprenents de Barcelona, amb l’intent de transcendir el mainstream.

L’àlbum es proposa capturar l’essència de la complexitat de la vida urbana. Descrita com una amalgama de contradiccions, Barcelona és la musa constant de SORDIDA: ‘SORDIDA és negra nit. És una gavardina llarga fins als peus i pantalons de cuir en el fred d’hivern. És elegància en la sobrietat d’una arquitectura recta, geomètrica, llisa’, relaten els membres del grup. Aquesta descripció no captura la totalitat de la ciutat; Barcelona també representa els colors, les textures i les emocions viscudes a peu de carrer: ‘És una armilla de colors i les ulleres de sol més grans de la botiga. És unes cerveses al balcó, un ventall repicant contra el pit i algú regant una flor mentre parla amb l’altre’.

TOT BÉ no és només una col·lecció de cançons; és una narrativa de resistència i superació. ‘És la resolució d’un escenari precari, un camí replet d’obstacles, que, malgrat tot, es continua amb un TOT BÉ, com el punt de llum i color en un llenç sòrdid’, expressa el grup. Amb temes com “KEEP ON” i “GOYA”, SORDIDA ja ha donat un tast del que ofereix aquest àlbum, però el focus es posa en el tema principal “TOT BÉ”, que encapsula l’essència del projecte.

“KEEP ON”, un dels singles de l’àlbum

L’àlbum incorpora un grapat de col·laboracions de pesos pesants de l’escena alternativa catalana per capturar-ne la seva diversitat musical: el disc arrenca amb el tema “EIII” i uns tocs onírics de la mà del músic de jazz Tarquim; el quart tema de l’àlbum, “KEEP ON”, compta amb la col·laboració del popular músic de reggae Guillem Simó, -més ben conegut com Adala-; el sisè tema de l’àlbum, “BAGUETTE MIXTAPE”, compta amb la cruesa de la rapera Lil Rússia i s’enllaça amb el setè tema de l’àlbum, “PREMI”, on col·labora el raper osonenc El noi de Tona; i el flamenc renovat de Cristina López tanca el ventall de col·laboracions amb el melòdic tema “POR TU CASA”.

El rap a Catalunya

Nando Server resumia en aquest article publicat a La Directa la història del hip-hop a Catalunya des de l’any 1992. Figures com Jimmy Jiménez, les trobades a la plaça Universitat de Barcelona, la macro-jam de hip-hop organitzada a Alacant l’any 1993 i el llançament del tema “Jo no sóc polac, sóc català” el 1999, van ser els primers traços pioners del gènere al país. Durant els 2000s i els 2010s, el rap es propagaria cap al mainstream fins a diversificar el ventall d’artistes i propostes, amb noms com Elane, EAM, CircusPad i Entelequia liderant el camí.

SORDIDA | © Yoel Torres

Amb els anys, s’ha produït una normalització de l’ús del català en el rap i el gènere s’ha estès cap a diferents col·lectius i espais de l’escena més underground, adaptant-se a les noves formes i melodies. Iniciatives com la Catalunya Freestyle, que va celebrar la primera competició de rap en català improvisat el 17 de febrer d’enguany a la Fabra i Coats, en són una clara representació i demostren com el rap en català s’està convertint en una eina d’expressió artística més per promoure la inclusió social i la consciència crítica entre els joves. La també anomenada ‘Picabaralla verbal’ en català, com en parlava Xavier Cervantes al Diari Ara, no només representa una celebració de la cultura del rap, sinó també un pas important cap a la consolidació i l’expansió d’aquest moviment a Catalunya.

Sumant a tot aquest llegat, ara SORDIDA ens ofereix una mirada profundament autèntica a la Barcelona que batega fora del mainstream. A través de la seva música, ens recorden que, malgrat els desafiaments i les adversitats, sempre hi ha un TOT BÉ per descobrir.

El trio portarà l’àlbum al directe el proper dissabte 18 de maig a la Sala Laut de Barcelona, on compartiran escenari amb tots els col·laboradors de l’àlbum.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació