L’agrarietat, segons Perejaume

Avui dimecres a les 19.30h el pintor poeta Perejaume conversarà amb Jacint Torrents al CCCB sobre el concepte d’agrarietat en el marc del cicle En comú. Jacint Torrents ens presenta l’acte d’avui i ens fa cinc cèntims del concepte d’agrarietat. 

L’agrarietat del món ve definida pels paisatges on domina la terra campa, terrenys que durant mil·lennis les comunitats pageses han anat creant en determinats territoris en diversos períodes històrics.

Els pagesos han anat construint any rere any els paisatge agraris i la terra de molts camps ha estat conreada des de molt antic amb gran esforç humà i animal.

Els pagesos han tallat els boscos, han arrencat les soques i romput les terres per convertir-les en camps de conreu fent-hi marges i recs, endreçant i adaptant l’entorn per fer-lo cultivable.

Unes terres que amb les eines pròpies cada moment històric  han estat estripades, femades, llaurades, cavades i plantades d’acord amb el temps i el cicle anual.

A resultes d’aquest treball persistent hem heretat unes terres campes amorosides pels anys de conreu, camps que ben portats poden donar bones anyades i assegurar la supervivència d’una comunitat.

Abandonar-los, no conrear-los, suposa un malbaratament col·lectiu ja que la terra campa, com l’aigua, és un recurs renovable i si no es cuida desapareix l’esforç i el saber acumulat  per generacions. Quan la terra campa és soterrada sota gruixos de formigó i quitrà, la seva agrarietat s’enfonsa, es soterra, entra en letargia, s’adorm sota la urbanització ferotge. Les terres dels millor camps de conreu jauen ermes sota l’expansió urbana, avui insostenible.

Al meu entendre, l’aportació artística d’en Perejaume és un crit, una alerta, cap a aquest malbaratament de la terra treballada pels pagesos que l’han habitada. I remet a la pregunta: d’aquesta terra en traurem mai més una collita? Déu dirà!

Jacint Torrents i Buxó és antropòleg,
professor de la Universitat de Vic