“La sola veritat que ensenya i salva…”

“La sola veritat que ensenya i salva…” Aquest vers del gran poeta valencià Marc Granell referit a l’amor em dóna peu per parlar de la poesia com una forma d’amor. Perquè la poesia potser no canvia la realitat, però ens ajuda a entendre-la. Potser no ens redimeix, però ens abrusa, ens encén. És la poesia, certament, una experiència transformadora, iniciàtica i didàctica, que té la paraula al seu centre però que sovint cerca aliances poderoses amb altres arts per dur a terme una mise-en-scène de la paraula que ens acosti al significat original del dromenon grec: l’actuació global i reveladora. La força de la paraula i la conveniència d’incrementar-la obrint-se, coordinant-se, potenciant-se al costat d’altres arts que, com pensava Coleridge, no deixaven de ser formes de la poesia; salva i ens salva. La paraula, al capdavall, és al bell mig del cor d’un ritual teatralitzat com el de la comunió cristiana, en una formulació tan senzilla com contundent (i poètica): “digueu sols una paraula i serà salva la meva ànima”.

La Nit de Poesia del 16è Festival Nacional de Poesia que organitzem conjuntament l’Ajuntament de Sant Cugat i la Institució de les Lletres Catalanes no pretén salvar ànimes, si de cas voldria torbar-les, pertorbar-les, impressionar-les, amorosir-les, interpel·lar-les… i volem fer-ho amb una mostra de pur amor a la poesia. Enguany, la proposta artística guanyadora del concurs públic -signada per Pau Carrió en la direcció escènica, Meri Torras en la direcció literària i Clara Peya en la direcció musical i ideada, presentada i produïda per Isabel Vicente i Maria Permanyer-; és una explosió performativa que combina la poesia amb la dansa, la cançó i el teatre en la confluència sempre estimulant de la paraula escrita amb la paraula oral, la música, la dansa i la interpretació, per fer-nos avinent una poesia viscuda amb els sentits, perquè la paraula de vegades també reclama la seva corporalitat.

De paraules, de la força de les paraules i de la seva creació i abast ens en parlen amb els seus poemes els poetes convidats a aquesta edició. Víctor Sunyol, que es bat en un duel cos a cos amb el llenguatge i els seus límits, al límit fins i tot de la llengua, o Mireia Vidal-Conte que cus paraules amb cicatrius i obre ferides amb les paraules. Celebren les paraules la poesia de Blanca Llum Vidal, sonora, intel·ligent i lúdica; però també Biel Mesquida per a qui “un escriptor és d’alguna manera com Llàtzer: sent la mort que duu cada dia i amb l’eina de les paraules crea resurreccions petites i potents”. Jordi Llavina cerca el mot just i precís, ric i prenyat de sentit, Gemma Gorga explora en la poesia, avalua la possibilitat de risc, d’exploració permanent i d’obertura cap al desconegut, tan incert com fascinant. De Vinyet Panyella sabem que només és en el que escriu, que és el que escriu. I Marc Granell diu i diu amor, diu bellesa, diu poema, i mar i diu misteri, i abisme i compassió i diu silenci i diu l lavi i jardí i diu saviesa.

El 2014 Andorra, el Principat, l’Alguer, les Illes Balears i el País Valencià van ser representats en la primera Nit de Poesia com a Festival Nacional. L’any passat, sota la batuta d’Àngels Gregori, directora del Poefesta d’Oliva, aquest acte central de la tardor poètica que és el Festival va convocar també a poetes catalans, balears i, lògicament, hi va haver una representació poètica valenciana. Enguany, amb Víctor Sunyol, Mireia Vidal-Conte, Marc Granell, Biel Mesquida, Gemma Gorga, Jordi Llavina, Vinyet Panyella i Blanca-Llum Vidal insistim en la dimensió nacional que aglutina creadors de procedències diverses del domini lingüístic, més enllà dels límits administratius, en el diàleg intergeneracional, el mestissatge d’estils i registres, així com en la paritat de la nòmina. Com l’any passat, emetrem la Nit en streaming perquè pugui ser seguida arreu i oferirem un nou llibret amb l’antologia dels poemes en versió e-book, fruit de la col·laboració amb Calàndria i Núvol que farà perdurable un acte efímer.

Si pels grecs el theatron era el “lloc per mirar”, en aquesta Nit de la Poesia 2016 hem posat tots els elements perquè la poesia, amb una fèrtil aliança amb altres arts, esdevingui veritablement allò a mirar, a sentir, a escoltar, a veure, a viure, a gaudir, en definitiva. Benvinguda al teatre de l’Auditori de Sant Cugat, Poesia! Al Festival Nacional ets a casa!