Hac Mor i l’exposició inexplicable

“Goso portar/ fins a les darreres conseqüències / això d’anar qüestionant / tot el que vaig fent”, recita Lluís Calvo d’entre les pàgines del poemari Dietari del pic de l’estiu. A l’antihomentage paraparèmic no hi falten les veus de David Caño, Ester Xargay, Andríi Antonovskyi, Catalina Girona ni Marta Darder. No és el primer i tampoc serà l’últim. Els versos suren envoltats per les troballes de l’exposició “PASTURES D’HAC MOR” i ajuden a copsar les inquietuds d’una mostra col·lectiva que ens descobreix al poeta lleidadà més polifacètic. Pensada des de les complicitats i connexions amb altres artistes, les obres que la configuren proven el compromís ferm d’una vida dedicada al conreu artístic. Pasturem-hi.

“És un projecte d’exposició conjunta que havia quedat per fer i que teníem entre mans, el Carles n’havia preparat un text previ. És com una col·laboració pòstuma, va més enllà del seu últim treball”, explica Ester Xargay. A l’Espai d’Art i Creació Can Manyé d’Alella i fins al 20 de novembre, tres creacions de Carles Hac Mor es donen la mà amb els llenguatges d’Eugeni Bonet, Pere Noguera, Adolf Alcañiz, Lluís Calvo i la mateixa Xargay. I és que “són els llenguatges —el visual, el textual i el videogràfic— els que s’han anat fent i han anat fent”, apuntava Hac Mor l’any 2013.

Construir i deconstruir. L’ésser i el no-ésser. De l’art efímer, transformador, als ready-made, l’atzar, l’arte povera; de les influències de Duchamp a l’inconformisme més recent, més provocador. Un recorregut que abraça tant obres adreçades al poeta com diversos projectes on va participar des dels anys vuitanta, tots representatius i quasi inèdits. Com a resultat, un homenatge plural on Carles Hac Mor esdevé un punt de referència que segueix creant sinergies.

Les HACtivitats complementàries de l’exposició ho fan palès: la presentació del llibre “ParAula” de Marta Darder, el visionat de l’audiovisual “L’edat de pedra” o l’acció de Pere Noguera. Aquesta darrera, definida pel seu autor com “una sèrie d’elements conjugats que produeixen una transformació de matèries”, on “no tot es pot emmarcar, no hi ha cap missatge, és l’efecte d’una experiència”. Una idea que molt s’assimila a la concepció originària de l’exposició feta per Hac Mor on es constatava “la impossibilitat de descriure el resultat d’un procés indescriptible”. Així doncs, com entendre una exposició d’aquestes característiques?

Possiblement el secret resideixi en veure-hi “una ideologia, una visió de l’art compartida”, assenyala Xargay. A Can Manyé l’antihomentage conjura els versos “aquest poema no vol dir res,/ i tanmateix ja ha dit massa”, mentre als fulls de sala Carles Hac Mor adverteix omnipresent que “cal llegir i mirar el que hem intentat d’explicar i que no admet descripcions ni raonaments. I si en sortís alguna, d’explicació, segur que seria tan parcial que caldria descartar-la”.

Valdrà més oblidar i pasturar-hi de nou.