La força del demà

El Festival Emergents celebra la seva sisena edició amb una programació que mira cap endins: es fixa especialment en el talent local i segueix teixint vincles amb les institucions nacionals i internacionals que l’han ajudat a créixer; a l’hora, busca remoure les entranyes amb repertoris que van de l’antiga a la contemporània, abordant temes que travessen els segles, així com les fronteres i els individus. Entre el 9 i el 12 de febrer L’Auditori de Barcelona presenta catorze propostes d’intèrprets que es troben en una fase inicial de la seva carrera i els brinda, d’aquesta manera, un espai destacat en l’escena de la clàssica catalana per explicar la seva música.

Jove Capella Reial de Catalunya, fotografia d’Antoni Bofill.

El tret de sortida el donarà una de les formacions ja habituals en aquest cicle, la Jove Capella Reial de Catalunya (09/02/23), dirigida per Lluís Vilamajor, amb un programa que constarà de Bach, Schütz, Pachelbel i Cererols i on estiraran el centre d’Europa cap a casa nostra amb un tast d’obres fonamentals del segles XVII i XVIII. Aquell mateix dia, la cantaora Anna Colom (09/02/23) presentarà No se lo digas a nadie, un projecte de recuperació de patrimoni del compositor Enrique Cofiner, amb arranjaments de Carles Marigó, qui també serà al piano, i amb l’acompanyament de músics, molts d’ells formats i vinculats a l’ESMUC. L’endemà serà el torn d’Alba Morena (10/02/23), que tancarà la gira del seu primer disc, Las dos edades, on tracta temes tabús com el suïcidi, el dol o l’amor tòxic des de l’experimentació de l’electrònica, el coixí dels gèneres propis dels països mediterranis i el jazz.

Les dues grans formacions de la institució presentaran un programa sentit que demostra com, tot i que l’avui s’acaba, el demà segueix. Sota la batuta de Pablo Rus Broseta, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (10-11/02/23) farà volar dos ocells d’Stravinsky, que ompliran la sala per contraposar allò natural i allò artificial, i comptarà amb dos solistes convidats: Alim Beisembayev i Cristina Cordero. D’altra banda, la Banda Municipal de Barcelona (12/02/23), dirigida per José R. Pascual-Vilaplana,ens parlarà des del silenci amb dues estrenes mundials: l’una de Salvador Brotons i l’altra, en la versió per a banda, d’Andrés Valero-Castells i completarà el concert una obra d’Alexander Arutiunian, que interpretarà la trompetista Selina Ott.

Una de les perles d’aquest festival, però, és la marató de cambra, que enguany se celebra el dissabte 11 de febrer i que ofereix, per a tots els més agosarats, fins a vuit concerts consecutius amb entrada gratuïta. Tant si vens a treure el cap a un dels recitals com si no te’n vols perdre ni un, aquí et deixem alguns detalls sobre el repertori que interpretarà cadascú:

11h – Cor Jove Nacional de Catalunya

Enric II de Reuss-Gera va viure en un moment en què la mort es trobava arreu: en mig del caos i la desolació, però, aquesta també s’entenia com un descans feliç, portadora de la pau eterna. La formació interpretarà un dol bell escrit en llengua vernacle; Schüts va descriure el seu Exequien com «un concert amb la forma d’una missa funeral alemanya», una obra que consta de tres parts. Una primera per a cor i solistes i pensada per ser cantada al voltant del taüt del difunt, una segona en forma de motet per a doble cor, i una tercera on el segon cor canta des de les altures a l’arribada de l’esperit del difunt al cel.

Veus – Cor Infantil Amics de la Unió, fotografia de Zabet Photo.

12h – Veus: Songs of Hope

Seguirem amb música coral, però amb un esperit ben diferent: el d’un viatge a través de la universalitat de la música. Començarem amb l’aquí i ara, una obra contemporània d’un autor català, Bernat Vivancos, i continuarem amb un salt al passat per arribar al, també, granollerí Josep Maria Ruera i al valencià Eduardo López-Chávarri. Ens n’anirem lluny amb dues obres d’autors nord-americans que incorporen deixos de procedència africana i un cert sentit d’espiritualitat; Baba Yetu, de Christopher Tin i Nothing gonna stumble my feet de Greg Gilpin. Qui també se serveix d’un text religiós és el japonès Hideki Chihara a Kirishitan-Imayo i el japonès-estatunidenc Kentano Sato a O lux beatisima. Encararem a la recta final del programa amb Song of Hope de Susanna Lindmark, que s’ha convertit en tot un himne per la formació vallesana i l’acabarem amb Wau Bulan de la compositora malaia Tracy Wong, amb un crit d’esperança, un clam a la universalitat de la música.

13h – Delis Duo

La compositora croata Dora Pejačević, coneguda també com a Comtessa Dora, és una de les tantes plomes injustament oblidades: Enèrgica, culta, curiosa i independent, va relacionar-se amb l’elit cultural del seu moment i va escriure amb un llenguatge personal que, alhora, s’entroncava a la tradició. Va escriure nombroses obres per a formació de cambra, entre les quals hi trobem la partitura que interpretarà avui Delis Duo (Irma Bau, violoncel, i Irina Veselova, piano): la seva única sonata per a aquesta formació, composta el 1913, revisada el 1915 i estrenada a la capital hongaresa el 1923, poc després de la seva mort. Completa el programa una obra de música contemporània i de casa nostra, una partitura que s’encapçala amb la següent anotació del mateix autor, Josep Maria Guix: «la música, igual que els poemes japonesos a què fa referència, pretén recrear aquest món concentrat i essencial, de gran refinament tècnic i, sobretot, d’enorme poder evocador».

16h – Aurora Peña

La soprano Aurora Peña, acompanyada del pianista Juan Songel, presenta un repertori que dedica al compositor valencià Josep Melcior Gomis i Colomer i al seu cercle artístic de París sota el títol d’Hotel Favart, un dels llocs de trobada més habituals dels exiliats peninsulars a la capital francesa. Sentirem obres de Manuel García, qui va donar-li suport i contactes un cop va ser allà, Santiago Masarnau, pianista i compositor madrileny que va establir una gran amistat amb el valencià, Gioacchino Rossini, qui llavors també es trobava a la ciutat i que tenia una notable devoció pel tenor García, i de Pauline Viardot-García, també íntimament relacionada amb aquest cercle, una figura d’una gran personalitat i carisma que va organitzar reunions d’artistes a un altre saló popular, en aquest cas al Quartier Latin.

17h – The Ministers of Pastime

Sobre el perill d’aïllar les obres en funció d’uns criteris sense tenir en compte el context errant que les condiciona: aquest és el punt de partida del repertori, un recorregut europeu que comença a Anglaterra, amb Picforth, segueix amb un compositor mantuà i jueu Salomone Rossi, que formava part dels Tudor, descendents dels jueus expulsats de la península ibèrica a finals del s. XV que havien migrat a Venècia i que, més tard, arribarien a Anglaterra. També jueu venecià i migrat a territori anglès era Albert Kellim; Leonora Duarte provenia d’una família portuguesa sefardita, convertida al cristianisme i establerta a la ciutat d’Anvers. D’aquest pont entre la Península Ibèrica i el Mar del Nord passarem a construir-ne un entre el sud i el nord d’Europa amb John Dowland i encararem la part final de la proposta amb una melodia popular que s’ha anat metamorfosant en funció del país que l’ha acollida i una obra d’encàrrec a la compositora Mayah Kadish.

18h – Sandro Gegechkori

El «bruixot del piano» presenta un repertori que dialoga estretament amb la poesia: l’Après une lecture du Dante: Fantasia quasi Sonata de Franz Liszt és una reflexió a partir d’una lectura, un comentari musical posterior, la voluntat d’arribar a un ideal de música poètica que defuig una correspondència programàtica. Els moviments que formen Wanderer-Fantasie de Franz Schubert comencen sempre amb la variació d’un motiu principal, la melodia de la primera frase del lied Der Wanderer, de versos nostàlgics que parlen d’una no pertinença, que el mateix compositor havia escrit sis anys abans i que donà nom a la partitura. Finalment, l’obra que inaugura el recital és una obra de Maria Rosa Ribas que parteix d’un poema de Màrius Torres.

19h – Ferran Albrich

El repertori d’aquest recital traça un recorregut que s’inicia amb la cruesa i la majestuositat dels Quatre cants seriosos de Johannes Brahms i, com si d’un mirall es tractés, segueix amb quatre lieder d’Hugo Wolf, potser més delicats o sensibles, però igualment corprenedors. Anirem resseguint diferents maneres d’entendre la mort: des de la desolació per la impossibilitat d’evitar-la a la impotència per la seva injustícia, des de l’alleugeriment d’una mort pietosa a la serenitat de la contemplació, des de l’enyor i el consol a l’oblit i la incertesa. La mort iguala els homes i els animals; tots respiren i tots moren, tots neixen i acaben en cendra, comença, i acaba amb un Jo que explica com, de nit, la mort trucarà la porta i l’abraçarà amb alegria. Un dibuix elegant de les diferents cares del que per a molts encara és tabú.

20h – Vanessa Porter

La percussió és a tot arreu: al cos i a la veu, al metall i a la fusta, a l’electrònica i als instruments tradicionals. Aquest recital incomodarà i atraparà a parts iguals: l’intèrpret convidarà a l’espectador a iniciar un camí oníric on el diàleg serà vital a través de l’expressió, el virtuosisme i la tècnica. Ens presenta un programa que consta de tres obres ja interpretades a casa nostra –una de Vinko Globokar, una de David Lang i una de Georges Aperghis– i quatre estrenes nacionals –també d’Aperghis i dedicada a l’intèrpret, d’Emil Kuyumcuyan i d’Alexander ‘Sandi’ Kuhn, compositors emergents, i de creació pròpia.