Els racons foscos de la ment i la llum de la victòria

L’any 1909, quan escrivia Erwartung, l’obra que l’OBC interpretarà els dies 12 i 13 d’abril a L’Auditori sota la batuta de la sud-coreana Eun Sun Kim, Schönberg encara no havia arribat al dodecafonisme i estava experimentant mentre buscava el camí que l’havia d’allunyar del romanticisme. Amb aquesta peça, que no es va estrenar fins al 1924 de la mà d’Alexander von Zemlinsky, a més del seu esperit inquisitiu i inquiet el compositor demostrava, però, estar al corrent de les tendències de la seva època: aquesta Espera s’emmarca dins la seva etapa atonal però conté elements expressionistes i no pot eludir la influència de la psicoanàlisi tan present a la Viena de principis de segle. De fet, i aquest punt no deixa de tenir certa poesia, el primer dels dos concerts previstos a la sala barcelonina coincidirà amb la interpretació al Gran Teatre del Liceu de l’òpera de Bartók El castell de Barbablava (1911),amb la qual se sol aparellar per conformar programes dobles a causa de les similituds d’època, temàtica psicològica i caràcter enigmàtic.

Perquè Erwartung, malgrat el seu plantejament inusual, és una òpera. O, més concretament, un monodrama per a soprano i orquestra. La història és inquietant: una dona espera plena d’angoixa l’arribada del seu amant i finalment el troba mort. La gran aportació de Schönberg és la turbulenta immersió en els seus diferents estats d’ànim i la perspectiva, doncs aquest viatge ple de foscor, obsessió i deliri succeeix realment en un instant. El descens als inferns només ha durat un moment però la narració és detallada i ens arriba amb força devastadora i inevitable fatalitat. La directora afrontarà el repte de traslladar la intensitat, el deliri i la fixació d’una composició transgressora, angoixant, complexa i imprevisible. De la part vocal s’encarregarà Tamara Wilson, coneguda entre nosaltres pel seu primer premi al Concurs Viñas de 2011 i per haver interpretat Norma o Leonore al Liceu. El seu instrument, ampli i poderós, estarà al servei del dramatisme i l’emotivitat d’una peça atonal (per molt que Schönberg detestés aquest adjectiu), plena de cromatisme i un punt desconcertant.

L’altra protagonista de la vetllada serà la directora Eun Sun Kim, que es presenta regularment en òperes com la Metropolitan Opera de Nova York, l’Scala de Milà i molt especialment l’Staatsoper de Berlin. Actualment és la directora musical de la San Francisco Opera. La seva experiència en el drama musical li serà molt útil per interpretar aquesta peça breu que condensa una enorme quantitat de sentiments enfrontats i no pocs interrogants.

La cita amb l’OBC també inclourà la interpretació de la Setena simfonia de Beethoven, composició de contingut polític (recordem que es va estrenar en una Viena que havia patit l’ocupació francesa i ara celebrava la derrota de Napoleó a la batalla de Leipzig) i, paradoxalment, coneguda per la famosa frase de Wagner qualificant-la d’“apoteosi de la dansa” pel seu ús de motius rítmics. L’alegria i exuberància que transmet ha estat fins i tot definida com a “orgiàstica” i festiva, cosa que devia contribuir a l’enorme èxit de la seva estrena malgrat que la seva efusivitat va desconcertar la crítica del moment. El públic, però, va celebrar especialment el ritme fúnebre del segon moviment, que continua gaudint d’una gran popularitat. La inclusió de la Setena de Beethoven al programa representarà, doncs, un interessant i vivificant contrast amb l’ombrívola i desconcertat proposta de Schönberg.

Més informació i entrades a la seva pàgina web.