Dels llaços antics i el nou patrimoni català

La normalitat… quin concepte més esquiu. Normalitat podria ser que els creadors catalans de totes les èpoques pugessin amb regularitat als nostres escenaris. I també que els estaments culturals del país fossin conscients de la importància de fer créixer el nostre patrimoni i confiessin en els nostres artistes contemporanis per crear-lo. Normalitat també seria que aquesta situació no fos excepcional i no calgués ni mencionar-la.

Tanmateix, encara estem lluny de la normalització i la coincidència de dos compositors catalans vius -un d’ells presentant una estrena mundial- és encara dolorosament excepcional. Cal celebrar, doncs, que L’Auditori hagi inclòs aquest concert de la Banda Municipal de Barcelona dins el programa de commemoració dels seus primers 25 anys de trajectòria, en el marc del qual el 24 de març s’interpretarà una obra de Britten i Berkelet amb temàtica barcelonina (Montjuic, 1936) però també una de Salvador Brotons (Brass Quintet Concerto, 2015) i l’encàrrec de la Banda a Albert Guinovart, la Simfonia Gaudí.

Salvador Brotons, reconegut compositor i director que s’ha posat al capdavant de la banda en moltes ocasions, coneix perfectament la sonoritat i les possibilitats d’un ensemble d’aquestes característiques i, a més, està perfectament familiaritzat amb el grup que li va encarregar la peça i que l’interpretarà en aquesta ocasió, el prestigiós Spanish Brass, Premio Nacional de Música 2020. Dividit en tres moviments de tempo viu i aire contrastat, el concert requereix un gran virtuosisme i compenetració dels solistes entre ells i també amb la banda. El primer moviment es basa en l’exposició de diversos motius breus per part de diferents instruments, cadascun amb el seu color i caràcter. Després d’un fragment agitat, es recupera la placidesa i, finalment, s’arriba a un tema líric confiat a la trompa i rematat per una coda de gran agilitat interpretada per l’orquestra. Els Spanish Brass van enregistrar la partitura amb la mateixa Banda Municipal i sota direcció del compositor per al seu CD de 2017 “de Vents i Terra”.

De la seva banda, en la proposta de Guinovart cristal·litzen dues de les facetes d’un músic polivalent que destaca com a intèrpret de piano i autor de música clàssica contemporània, i que va assolir la popularitat de molt jove signat celebèrrimes partitures per a musicals. Un d’ells va ser Gaudí – El musical de Barcelona, estrenat el 2002 en ocasió del 150 aniversari del naixement de l’arquitecte, i que ara el compositor ha recuperat per aquesta estrena absoluta. El director José Rafael Pasqual-Vilaplana afrontarà una peça conformada per quatre moviments, cada un d’ells inspirat en un tema del musical i on es narren diversos moments cabdals en la trajectòria de Gaudí, com la seva arribada a la convulsa Barcelona essent un jove ple d’energia i somnis, el seu enamorament o la mort de la seva mare. Però Guinovart no ens parla només de fets biogràfics sinó que també descriu amb la seva música els dubtes de l’artista, la seva lluita contra la incomprensió, els seus anhels i, finalment, el seu llegat. Segur que molts hi reconeixeran l’inconfusible “He somiat”, una mostra de la capacitat de Guinovart per crear melodies plenes de màgia.

Té molt de sentit que la Banda se sumi a la celebració del primer quart de segle de casa seva, L’Auditori, reunint dos dels músics catalans amb qui més vinculació té i amb qui ha establert llaços intensos: Brotons ha dirigit el conjunt en multitud d’ocasions, Guinovart ha participat com a pianista en moltíssims concerts i tots dos han vist les seves obres com a compositors interpretades per aquests músics. Per molts anys, doncs, de bona cooperació i noves.

Més informació a la seva pàgina web.