Temps de fronteres

La Magalí, en David i el Jacob, tres adolescents del segle XXI que fan una travessa pel Pirineu amb el centre excursionista, s’adonen que han entrat en una nova dimensió quan topen per la muntanya amb tres refugiats de la guerra civil. Són en Miquel, la Dolors i el seu fill adolescent, que fugen de la repressió franquista amb la voluntat d’exiliar-se a Mèxic l’any 1939. Aquesta regressió al passat no ha estat induïda per cap malefici de l’esperit de Pirena, però tampoc no és del tot innocent. Tot comença quan en extraviar-se del camí, els tres joves es precipiten per un pou que els porta a un laboratori transfrontere de partícules adscrit al Departament de Física Nuclear de la UPC i a la Université de Tolouse. Aquest laboratori, construït sota la presa de l’estany de Lanós, és d’accés estrictament prohibit, però la Magalí, que té vocació científica, se sent fascinada per la maquinària i fa un experiment amb un oscil·loscopi que els transporta en un lloc completament diferent, anterior a la construcció de la presa.

A partir d’aquí, la Magalí, en David i Jacob, que en el conjunt de la colla excursionista no s’haurien ajuntat per afinitats electives, hauran d’entomar el repte de sobreviure junts en un entorn meteorològicament inhòspit en un moment històric de crisi humanitària. A partir d’aquesta aventura fantàstica però perfectament versemblant un cop entrem en el joc que se’ns proposa, Bernat Romaní dibuixa amb precisió l’amistat improbable entre la Magalí, una noia llançada però responsable, el David, un noi cec i poliglot, i en Jacob, un jove intrèpid i un punt solipsista que haurà de contenir la tendència d’anar a la seva. Així, a banda d’ajudar la família de refugiats a travessar la frontera per arribar a França en un moment en què la seva pròpia supervivència està en joc, els tres joves aprendran que els avantatges cognitius que els proporciona venir del futur no els dona cap superioritat moral davant dels altres. Aquí els valors són posats a prova per les pors que els travessen, però l’autor no cau mai en reduccionismes moralistes ni missatges bonassos. Al contrari, la complexitat moral dels personatges dota aquesta novel·la juvenil d’una capa de lectura que va més enllà de la peripècia d’uns excursionistes.

Passada la curiositat inicial de trobar-se en un món llunyà i alhora familiar, i havent entès que canviar el passat està fora del seu abast, l’aventura es converteix en una lluita aferrissada per tornar al segle XXI. La situació geopolítica, però, no els ho posarà fàcil i hauran de posar les seves capacitats al servei de la seva supervivència. En David, que fa la travessa amb la por de ser un pes mort, acaba sent un intèrpret clau gràcies al seu do de llengües i demostra que saber idiomes ajuda a trencar fronteres. En Jacob, que té un tremp individualista, acaba entenent que sol no se’n pot sortir. I la Magalí, que fa de pont entre ells dos, serà clau per revertir la regressió.  

L’aventura d’aquests tres Insòlits pastors vinguts del més enllà, que han d’amagar els seus smartphones per no ser presos per espies o extraterrestres, és plena de moments divertits, provocats per dissonàncies cognitives, però sobretot plena d’emoció i intriga ben dosificada. Romaní dibuixa les seves interaccions amb diàlegs naturals i versemblants sense haver de recórrer a l’argot juvenil enrotllat que caduca cada cinc anys. L’autor prefereix ser precís que no rebaixar el llenguatge per ser pedagògic o guai.

Ciència, paisatge i la memòria civil del Pirineu són els ingredients que Romaní sotmet a una combinació inèdita en aquesta distopia. L’autor situa els tres protagonistes en una intersecció de fronteres entre la geopolítica i la història. Per una banda, una línia de separació territorial assenyala una ferida que encara avui no s’ha tancat del tot. Per l’altra, la frontissa temporal, que encapsula els tres amics en una aventura de la qual tornaran intactes però no indemnes i que acabarà sent una experiència incomunicable. La gràcia d’explicar què arrosseguem en passar d’una banda a l’altra d’aquestes fronteres és el veritable encert d’aquesta novel·la.