Sílvia Soler i l’alegria de viure

El dia 7 d’abril va publicar-se L’alegria de viure (Univers) de Sílvia Soler (Figueres, 1961), que forma part de la col·lecció “La joie de vivre”, en què trobem altres títols com Mar d’estiu, de Rafel Nadal; Moments d’inadvertida felicitat de Francesco Piccolo o El dia que vaig marxar d’Albert Om. “La col·lecció va estrenar-se el març de 2020 i va tenir una bona acollida”, comença dient l’editora Ester Pujol en l’acte de presentació del llibre, i continua: “La idea era parlar dels plaers i de l’alegria; poder llegir les coses que ens fan feliços”. La mateixa Sílvia Soler explica en el pròleg quant li va costar triar el tema quan l’Ester li va proposar participar del projecte: “Què em fa sentir l’alegria de viure?, em preguntava. Les flors, els amics, la música, el mar. Tantes coses!” i, finalment, va decidir escriure de tot allò que la fa feliç; llocs i persones incloses. 

Només nou mesos després de la publicació de Nosaltres, després (2021), que encara ara es troba entre els llibres més venuts, l’escriptora llança un dels seus llibres més personals: “Em sento en deute amb els meus lectors que han estat fidels sempre. En el llibre tot és veritat, o almenys fins on ho permet la memòria”, explica Soler. Mirar enrere i recuperar records de quan era petita ha estat inevitable; no es tracta d’unes memòries, sinó que, mesclant present i passat, l’autora ha volgut escriure les coses que li han fet sentir l’alegria de viure: “Parlo de la música, perquè ara canto a una coral i ens ho passem molt bé; però pensar això m’ha obligat anar a enrere i recordar les classes de piano terribles que ens feia una professora insuportable a la meva germana i a mi quan érem petites”, apunta Sílvia Soler.

Ara bé, com no podia ser d’una altra manera, la literatura també hi és molt present: “Parlo molt de llibres; d’aquell moment plàcid quan torno de la llibreria carregada de llibres; i parlo de les meves lectures de la infància. Però també defenso la meva manera d’escriure, no d’una manera profunda, simplement defenso el perquè faig literatura popular”, afirma Soler i explica com aquesta categoria li va atribuir el seu germà per definir la seva escriptura. “M’agrada que em llegeixin els lectors més avesats i els més inexperts, els més exigents i els que no ho són tant”, escriu en el penúltim capítol del llibre; perquè com ens recordava en el pròleg: “Al cap i a la fi, no som pas tan diferents, i qui no sent l’alegria de viure amb els llibres, cantant o portant a casa un ram de flors fresques?”.

Tal i com ha volgut destacar Ester Pujol, “la lectura de L’alegria de viure produeix una mena d’efecte mirall”; cada una de les situacions descrites, així com les emocions que se’n desprenen, fan reflexionar les coses que fan feliç a una mateixa o simplement identificar-s’hi; “És un llibre de paisatge personal que ens interpel·la”, diu Pujol. Aquest obrir-se tant i parlar de vivències tan íntimes com el primer amor o la mort dels pares no li ha causat cap mena de vergonya a Sílvia Soler, “Ho he disfrutat molt i potser ho torno a fer més endavant.”, afirma. “Tampoc he explicat res de nou pels meus familiars i amics, no he hagut de demanar permís als germans o a ningú, en aquest sentit; i aquells que l’han pogut llegir, han tingut una reacció molt positiva, és com si la gent agraís aquest obrir-se.”, assegura Soler. 

Pel que fa l’escriptura, “malgrat coincidir amb el confinament i part de la convalescència pel càncer, el llibre potser va tenir més a veure amb el fet de complir els 60 anys. Però escrivia pel plaer d’escriure, quan em venia de gust.”, explica, i segueix:  “Durant el procés, vaig recordar l’obra d’Angeles Mastretta, especialment dos llibres que em van agradar moltíssim i que no eren de ficció, El viento de las horas n’era un, l’altre no el recordo, però feia un exercici similar amb la memòria i reconec que em van inspirar una mica”.

La vena literària de Sílvia Soler normalment li atribueixen a la seva mare –professora de literatura i “poeta de diumenge a la tarda”–, qui té molta presència en el text: com a mare, poeta, amfitriona, entre d’altres papers. Molts dels seus poemes i cançons inèdits han estat recuperats i formen part d’aquesta alegria de viure que l’autora ha volgut compartir. Però tal i com explica ella mateixa, “recordant els moments en què la meva àvia m’explicava històries que s’inventava, vaig adonar-me que la part de fabular potser l’havia heretat d’ella”. La qual cosa lliga amb aquesta simbiosi perfecta entre lectura i escriptura que representa la figura de Soler.

Ara bé, entre les flors, els llibres, el mar, les trobades amb els amics i les cases on ha viscut, un dels elements que cobren més importància en el text és la nostàlgia, un sentiment acceptat socialment com a negatiu, però que Sílvia Soler aconsegueix matissar: “Jo crec que hi ha una mena de nostàlgia que pot ser dolça més que dolorosa”, escriu en el llibre. Es considera una persona molt nostàlgica, així com bona part de la seva família, però han après a no viure la nostàlgia dramàticament. 

Així doncs, L’alegria de viure està composta de detalls, moments, persones i espais que projecten felicitat i ens encomanen als lectors aquesta “joie de vivre” que promou la col·lecció. Tant se val l’edat, qualsevol podrà identificar l’optimisme que, en aquests moments, tanta falta ens fa.