Quan no veus que tens el perill a prop

L’editorial Llibres del Delicte amplia la seua col·lecció Delictes Juvenils —de novel·la juvenil de misteri— amb un nou títol: El que no veus, de Maria Ripoll i Llopart. De fet, Ripoll entreteixeix amb una naturalitat captivadora el relat en primera persona d’una alumna d’institut que viatja a Roma per a estudiar un curs allà, amb tots els canvis i les noves experiències que això suposa, amb un thriller trepidant que deixarà el lector sense alè i, com a mínim, farà que els joves lectors catalans que tenen al cap fer un curs a l’estranger tinguen molta més cura a l’hora d’escollir la família d’acollida amb la qual conviuran. Com saber si, incauts, ens estem ficant a la gola del llop?

La història comença amb la il·lusió de l’Elisabet per viatjar a Roma i tenir un any ple d’aprenentatges, descobertes i noves experiències lluny de casa. La novel·la de Ripoll ens fa sentir què és ser estranger i viure en un país diferent del nostre, un estat d’aprenentatge constant amb tendència a l’aventura perquè no tenim un pes de la rutina que ens fixa en la nostra zona de confort i seguretat. Els primers dies de l’Elisabet a Roma són fantàstics, fins i tot fa una bona amiga a l’institut i sembla que ha trobat el primer amor, un jove italià nebot de la seua mare d’acollida. Tanmateix, sortir de la rutina i de la zona de confort tant pot comportar-nos aventures enriquidores com perills i situacions desagradables, implica un risc del qual poques vegades som conscients. L’Elisabet prompte començarà a descobrir els terribles secrets que amaga la seua família d’acollida.

No hi ha major zona de confort i seguretat que la casa pròpia, si no és que convius amb el teu enemic, és clar. Quan viatges a l’estranger i projectes passar un any amb una família d’acollida és normal pensar que aquesta nova família i aquesta nova casa configuraran una zona de confort temporal on trobar-te segur, resguardat, lliure de tota mena de perills, però què passa si no és així? En El que no veus, la protagonista, l’Elisabet, ben prompte xoca amb la Moira, la mare de la família d’acollida, estricta i hostil amb ella sense motiu aparent, i, a banda de no sentir-se volguda en cap moment, la mansió on viuen es convertirà en un perillós niu d’escurçons del qual haurà de fugir.

La història es precipita quan l’Elisabet fa una troballa inquietant en la tauleta de nit del pare de la família d’acollida. A partir d’aquest moment, la tensió i el ritme narratiu augmenten notablement, convertint la història d’una estudiant d’acollida a l’estranger en un thriller emocionant que de segur captarà l’atenció dels joves lectors. El suspens per descobrir els secrets de la família d’acollida i l’angoixa per conviure amb persones que poden ser perilloses, tal volta assassines, creen situacions narratives vibrants. A més, la trama conté uns girs finals que deixaran el lector bocabadat.

El que no veus ens parla dels terribles secrets que no veiem a simple vista, de les aparences, de la cura que hem de tenir quan deixem la nostra zona de confort, però, sobretot, ens fa pensar sobre la família, tant com a espai d’amor, pau i seguretat —la família autèntica de l’Elisabet—, com a espai d’hostilitats, secrets i perills —la família d’acollida a Roma—. Al capdavall, una bona novel·la, amb un estil exquisit, que captivarà els joves lectors amb ganes d’intriga i emocions fortes.