Mentre alguns encara es disputen el pòdium dels més venuts de Sant Jordi, aquests dies els llibreters recuperen hores de son i fan devolucions. Segons la Cambra del Llibre Catalunya, enguany s’han venut 1,87 milions d’exemplars, amb una facturació total de 24M€ acumulada durant la setmana, el que representa un augment del 7% respecte de 2022. És a dir, la diada es pot qualificar d’èxit. Però més enllà del 23 d’abril, la xarxa de llibreries catalana s’esforça per remar contra la capitalitat barcelonina, una crisi de la distribució que ha durat molts mesos o un sistema amb un desequilibri de forces flagrant que confia massa en el voluntarisme dels lectors. En parlem amb membres de la junta del Gremi de Llibreters de Catalunya.
Baixar el suflé
La diada de Sant Jordi 2020 va ser inexistent, l’any 2021 encara s’exigien moltes mesures sanitàries i al 2022 va haver-hi pluges i pedregades arreu del territori. Aquest era el primer any que es preveia una jornada sense inconvenients, i es van ampliar espais, parades i signatures. “És evident que Sant Jordi ha anat bé i ho hem de dir”, afirma Eric del Arco (Documenta, Barcelona), president del Gremi: “Ara bé, cada vegada hi arribem més cansats; hem de replantejar cap a on volem anar l’any que ve”.
A Barcelona, el pes va tornar a concentrar-lo la superilla del centre de la ciutat. “Continuem sense poder guanyar la capitalitat barcelonina; tot es concentra a Passeig de Gràcia i les llibreries dels altres barris de Barcelona i de la resta del territori ho pateixen. A tothom li va bé Sant Jordi, però aquesta situació desnivella el país”, diu Del Arco. Enguany el protagonisme de Barcelona ha estat més evident que d’altres perquè la festivitat ha tocat en diumenge, ja que molta gent de fora de Barcelona aprofita per passar el dia a la capital: “Quan Sant Jordi cau en cap de setmana, les llibreries de comarques estem en desavantatge, és impensable portar autors fora de Barcelona durant la diada”, diu Fe Fernández (L’Espolsada, Les Franqueses del Vallès), “però per valorar Sant Jordi cal tenir en compte tot el mes d’abril. L’impacte sempre s’allarga molts dies abans i enguany fins i tot alguns després”. Mertxe París (Genet Blau, Lleida) apunta que “el protagonisme de Barcelona el dia 23 ajuda a espaiar les activitats a comarques, n’organitzem durant tota la setmana”; per altra banda, “la gent de Lleida capital va marxar a Barcelona, però molts lleidatans de comarca van passar el dia a la ciutat”.
El cansament que menciona Del Arco té moltes causes, una d’elles l’espectacularització de la jornada. “Hem de distingir el que és la festa de Sant Jordi a Barcelona que surt als mitjans amb la festa del llibre”, diu Fernández, “la superilla corre el risc de morir d’èxit”. Al centre de Barcelona, els carrers anaven plens i els escriptors corrien per arribar a signatures per a les quals no hi havia lectors: “Fa anys que Sant Jordi només s’infla, i és molt difícil baixar el suflé. Els escriptors no volen perdre l’oportunitat de ser-hi, però després troben que no hi ha gent. Els mitjans difonen l’èpica dels més venuts… La maquinària que s’infla sola. No volem créixer més, però no sé com s’ha de fer per aturar aquesta bola”, diu Del Arco. Fernández corrobora: “Aquell dia no fem de llibreters, fem de caixers de supermercat. Els grans grups fan una aposta de qui volen que sigui el més venut i posen tots els ous en aquell cistell. Això perjudica la literatura. Evidentment, ens agrada Sant Jordi i necessitem la facturació d’aquell dia, però el funcionament actual de la diada m’obliga a treballar d’una manera oposada al que jo predico tot l’any, perquè molta gent surt a buscar el llibre que li han dit a la ràdio i a la tele que ha de trobar”.
Cap a una desestacionalització
Amb les aiguades de l’any passat, alguns es posaven les mans al cap quan Carlota Freixenet (La Carbonera, Barcelona) va explicar a Twitter que el 30% de la facturació de la llibreria depèn de les vendes de Sant Jordi. París admet que encara arrossega les conseqüències econòmiques del fracàs de 2022. Aquesta realitat és diferent per a cada llibreria, però segons Fernández la lluita ha de ser “no dependre tant de Sant Jordi, que ara està a mans dels grans grups”. Segons París, però, “la pressió de les grans editorials és cada cop més gran. Per exemple, ens demanen que fem les comandes amb molts mesos d’antelació”. L’objectiu, doncs, és reduir la importància de Sant Jordi en el plantejament econòmic anual de les llibreries. Diu Fernández: “A les llibreries tenim pics (Sant Jordi, Nadal i estiu), però després d’aquests pics les baixades són cada cop més bèsties. Sant Jordi és decisiu perquè durant tot l’abril tothom parla de llibres. Sense renunciar a aquesta festa, el que hauríem d’aconseguir és ser un país de lectors de veritat”.
Des de diferents àmbits es fan esforços envers aquesta desestacionalització. En són exemple les fires literàries, el Llibrestiu (ja desaparegut) o La Setmana del Llibre en Català, una iniciativa del Gremi d’Editors. “Jo he anat a La Setmana com a editora i, si bé és un bon aparador, econòmicament els números són justos, no és un pic. L’any passat vaig fer una crítica formal, perquè no tenia res a veure el comunicat triomfalista que es va fer amb el que realment havia sigut per a mi”, diu París. Fernández afirma: “És un esdeveniment que beneficia les editorials i poques llibreries. Algun cop se’ns ha demanat a les llibreries que hi participem posant parades arreu del territori, però no hi ve ningú. Per altra banda, al principi La Setmana era un espai on els editors anaven a treure el seu fons, i ara s’ha convertit en un lloc de novetats. Treuen les seves apostes de setembre i els clients habituals deixen de comprar-les a la llibreria”. De fet, apunta Del Arco que el cas és el mateix per Sant Jordi: històricament era un dia per buidar magatzems i les novetats apareixien al Nadal i a l’estiu. És evident que això ja no és així.
La cadena del llibre
Si bé el pes de les grans cadenes de llibreries és fort, durant els darrers quinze anys han nascut editorials i llibreries independents que han enfortit i afegit pluralitat a la cadena del llibre: “Que a les llistes de més venuts en català i castellà hi hagi un llibre editat per segells petits o mitjans com l’Altra i Libros del Asteroide (El retrat de matrimoni, de Maggie O’Farrell) per sobre de llibres precuinats de Sant Jordi indica que com a sector estem treballant bé”, afirma Del Arco. “La xarxa és sòlida”, afirma Toni Ferron (Foster & Wallace, Barcelona), “editorials i llibreries independents sabem que ens necessitem mútuament”. París afegeix: “En els últims dos anys, a Lleida s’han obert dues noves llibreries que viuen de vendre llibres (n’hi ha moltes arreu que tenen altres fonts d’ingressos). Això és una bona notícia. Ara bé, cal veure com aguantem tots. Tothom mira a curt termini i cal picar molta pedra perquè surtin els números”.
El darrer any la cadena del llibre ha estat afectada per la crisi de distribució que va començar al setembre causada pels problemes tècnics de la unió logística entre Àgora i Les Punxes a Entredos Logistics. “Fa unes setmanes semblava que per als llibreters ja no hi havia gaire incidència, però ara estem veient que no ho tenen resolt, les comandes d’Àgora arriben duplicades, costa contactar-hi i fer devolucions”, afirma Ferron. És a dir, els llibres arriben a les llibreries, però quan han de fer devolucions el sistema encara s’encalla i, per tant, les editorials no poden recuperar els diners, fet que posa en risc les més petites. Per a les llibreries, les conseqüències han estat dues: d’una banda, ara han de reconstruir els seus fons; de l’altra, han perdut les vendes de les novetats de la rentrée: “Hi ha llibres que es van publicar al setembre o l’octubre que no han passat mai per llibreries; això és irrecuperable perquè amb la voràgine de novetats que vivim ara ja són antics”. Afirma Ferron que en són exemple alguns dels finalistes del Premi Llibreter (que concedeix el mateix Gremi). De fet, aquesta és la funció del premi, que s’anunciarà el 8 de juny: “És un premi sense pressions, que recupera llibres que són descobertes fins i tot per a nosaltres i que han passat de llarg”, diu Del Arco.
La llengua
Segons l’estudi d’hàbits de lectura que publica cada any el Gremi d’Editors, des de 2018 es manté estable el percentatge de gent que tria el català com a llengua de lectura habitual (un 34,5% el 2022). Els membres de la junta, però, afirmen que a les llibreries de proximitat com les seves el català és gairebé l’única llengua que la gent busca: “Jo quan apareixen novel·les o traduccions en català i castellà alhora, l’edició en castellà no la demano perquè no la venc”, afirma Ferron. La presència del català és encara més evident a les llibreries de proximitat de fora de Barcelona, afirma París.
El Pla Nacional del Llibre i la Lectura
El Gremi està implicat en la creació del Pla Nacional del Llibre i la Lectura, una iniciativa del Departament de Cultura i el Departament d’Educació, que treballen plegats per primera vegada, i que es desenvoluparà amb dues dates a l’horitzó, el 2025 i el 2030. “Som pocs els agents privats que formen part d’aquest pla, i és important que hi siguem, perquè això vol dir que ho fem per militància i no perquè ens hi vagi el sou”, afirma Fernández, “el més difícil és que les llibreries tinguin el reconeixement que mereixen. Que no ens vegin només com a botigues que volen fer negoci, som establiments amb programació cultural estable i gratuïta, i també oferim assessorament de qualitat”.
“La premissa principal del pla hauria de ser preservar la cadena del llibre”, diu París, “fer-la conèixer”. Un dels punts conflictius d’aquesta cadena és la relació llibreries-biblioteques: “Abans les biblioteques públiques compraven els llibres a les llibreries de proximitat. Ara s’està trencant aquest vincle, perquè les lleis de contractació que imposen els interventors són molt dures i les biblioteques acaben comprant els llibres directament per catàleg. Per tant, trenques la cadena de llibre i el coneixement del llibreter no arriba al bibliotecari”, explica Del Arco. Diu Fernández: “La sort que encara tenim al país és la xarxa de llibreries, tots venem el mateix però no de la mateixa manera. Això s’està perdent a les biblioteques, perquè tot ve de central de compres i, per tant, passa el mateix filtre”.
El problema és semblant a les escoles: “Les editorials poden vendre directament a les escoles, la llei ho permet. I llavors sorgeix una política comercial agressiva, en la qual si compres llibres de text a un grup potser també et fa descompte en tota la col·lecció de literatura”, explica Del Arco. “Les escoles estan infrafinançades i les AFAs (Associacions de Famílies d’Alumnes) estan agafant molta importància. Arriben a acords amb editorials, que els paguen pissarres electròniques a canvi de comprar-los els llibres de text. Les pissarres les hauria de proveir el Departament d’Ensenyament! Aquestes lògiques van en contra de la literatura, de la diversitat d’editorials i de la cadena del llibre”, afirma Fernández. Segons París, totes aquestes demandes s’estan posant sobre la taula amb el Pla Nacional del Llibre i la Lectura, però, de moment, encara depenen del voluntarisme de les escoles i les AFAs de preservar la cadena del llibre: “Falta molta pedagogia”.
Fes-te subscriptor de Núvol
Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges
-
Participa en sortejos setmanals i guanya llibres
-
Rep la revista anual en paper
-
Accedeix a la Biblioteca del Núvol
-
Aconsegueix descomptes culturals