Portes d’entrada. La descripció d’una poètica

Existeixen moltes definicions del que és un bon escriptor de ficció. Segurament, tantes com tipus de lectors hi ha: aquells que busquen emocions fortes; els que volen identificar-se amb personatges inoblidables; els que anhelen viatjar a èpoques passades o geografies remotes; o els que busquen, simplement, un entreteniment sense capficar-s’hi gaire. Si es vol filar encara més prim, podem afirmar que una lliga a part, o almenys això es pensen ells, són els qui persegueixen el gaudi artístic o estètic per sobre de qualsevol altra generalitat. No cal dir que aquesta mena de catàleg només és una guia orientativa i que, segurament, les millors novel·les són aquelles capaces de reunir un, dos o tots els punts esmentats. És per això que una definició d’un abast més gran seria aquella que diu que un autor de ficció de debò és aquell que ha estat capaç de construir-se un món, un particular univers on habiten les criatures que ha creat sota unes coordenades i unes particularitats que responen només a la seua imaginació. Ras i curt: el que defineix un escriptor és que té una poètica. Aquest univers que s’imagina i construeix és la seua poètica, creada al llarg d’una trajectòria més o menys llarga. 

A banda de les característiques que hem reconegut més amunt, per parlar de la poètica d’un autor s’ha de poder descriure les formes, les visions i l’art que la constitueixen. Al capdavall, estem parlant dels resultats expressius i creatius de l’escriptor. Com més ric és un autor, de més elements disposa i de més elements se n’ha de poder parlar. No obstant això, hi ha moltes maneres d’accedir-hi. La pregunta és fàcil de formular però difícil de respondre: per on començar a llegir un escriptor? O millor dit: per on començar a llegir un escriptor que se sap que és un clàssic o una obligada referència?   

Hi ha novel·listes que en la seua opera prima ja presenten una personalitat reconeguda; en canvi hi ha d’altres que necessiten tota una vida per trobar-se i només és a les obres tardanes que es pot reconéixer una maduresa destil·lada. Tanmateix, es pot començar a llegir seguint un ordre cronològic; però també pels últims llibres i fer el camí invers per així descobrir d’una altra manera la formació d’una veu. Per una altra banda, a vegades l’inici de la relació pot ser la lectura d’una obra que se sap menor d’un escriptor extraordinari; perquè, curiosament, hi ha obres clarament fallides que són capaces de mostrar millor els trets de la personalitat de l’autor. Finalment, hi ha autors que busquen fugir d’una continuïtat recognoscible i prefereixen construir el seu particular univers a partir de canvis radicals; no obstant això, aquests canvis radicals no deixen de soldar-se entre ells i acaben sent el seu univers. En definitiva, hi ha diferents portes d’entrada a l’obra d’un autor. Segurament, si entrem per una o per altra la visió de conjunt segur que variarà. Fins i tot, si hi accedim per l’equivocada, el viatge podria fracassar i l’exploració posterior ser avortada. Cosa que tampoc no hauria de ser un drama perquè també existeix una cosa que és el gust o les afinitats particulars. En altres mots, hi ha autors reconeguts que no ens agradaran mai, i els motius pels quals això passa poden ser molt diversos. 

Però si, malgrat tot, es vol fer una lectura sistemàtica d’un autor important i es vol caminar sobre segur, ¿quin és el millor llibre per començar a relacionar-se amb la seua poètica? En aquesta sèrie d’articles es vol presentar la poètica d’una sèrie d’escriptors. Però es vol fer a partir de l’anàlisi de només una obra que ha estat elegida perquè aporta claus importants en la personalitat literària de l’escriptor. Però ha de ser una obra que, alhora, també permeta una bona porta d’entrada per a qualsevol al particular univers. En els diferents estudis hi haurà una deliberada càrrega formal, perquè pensem que és important descriure com funcionen els llibres. Ara bé, som conscients que fins i tot aquest formalisme no escapa del subjectivisme; o dit, d’una altra manera, que no hi ha dos lectors iguals. Al mateix temps, també pensem que dels llibres de ficció sempre poden destriar-se continguts de tipus moral, bé polítics o socials, i que, de fet, les grans novel·les són aquelles capaces de derivar-los a partir de les opcions estilístiques que ha triat i treballa l’autor. 

L’elecció dels autors que es presentaran és totalment personal i respon al simple gust particular. Ens marquem una única cotilla: novel·listes moderns i contemporanis que considerem inqüestionables. En el cas de ser estrangers, procurarem parlar de llibres que estan editats en català; si no estan disponibles, acudirem a la llengua original. Comencem avui mateix amb Cormac McCarthy, del qual, a causa de la particularitat de la seua trajectòria, no hem elegit per a entrar al seu món una obra sinó dues (llicències que ens podem permetre). Si tot va bé, potser seguirem amb David Foster Wallace, William Faulkner i Thomas Pynchon. Després, ja veurem; el futur també dependrà de l’acceptació que tinga el projecte.