No us agrada el sexe

Com qualsevol noia de ciutat, amb pretensions d’escriure de tant en tant i sentir-me elegant i moderna, sempre he volgut ser Carrie Bradshaw. No tinc, evidentment, el seu nivell adquisitiu, ni el seu armari, ni visc a Nova York. Tinc, per sort, amigues bastant més xules que les seves i amb una mica més de bon gust amb els homes (tot i que no gaire). Però salvant les distàncies, el sexe és també un dels meus temes preferits, tot i que jo no me n’avergonyeixo. Així que aquesta setmana, que tenia (com diu la gran Ofèlia) una mica de restrenyiment escriptor, I couldn’t help but wonder, i si escric sobre sexe?

Es diuen moltes mentides en el sexe, això és un mite que té certa part de veritat. Perquè la intimitat ens espanta, perquè no volem que ens atabalin, perquè ens agrada agradar o perquè la construcció social que tenim del desig ens ha fet així d’hipòcrites. Segurament hi té a veure que no siguem capaços de construir converses sanes, diàlegs sense pudors ni morals al voltant de la sexualitat. Sigui com sigui, diem mentides.

Fent una consulta ràpida a la gent del meu entorn, i amb una mostra prou representativa en l’àmbit vital, he identificat les dues mentides més dites en les interaccions sexuals cisheterosexuals (que són amb les que hi tinc experiència): és la millor mamada que m’han fet mai. Jordi, rei, ahir vas dir el mateix a la noia amb qui et vas enrotllar. O la versió femenina: ui, vaig molt calenta, para, fica-me-la ja, en context de cunnilingus. Estimada, totes sabem que si ho estan fent bé, no fas que s’aturi per ficar-te-la.

Bé, dues consideracions. Jo també ho he fet, això de fer veure que preferia penetració perquè deixessin de llepar-me la vulva com si fos una vaca bevent aigua. Jo també he tingut etapes de no voler fer pedagogia i pensar que si no troba el clítoris que es compri una lupa. Però hi he estat donant moltes voltes i no em sembla just. D’entrada no em sembla just, evidentment, per les vulves que aniran després de la meva, perquè no es mereixen aital tortura. Però tampoc no em sembla just per l’home en qüestió, que, mancat d’educació sexual, com la gran majoria de nosaltres, està desubicat com un esquimal al mig del desert i ningú no es preocupa de xerrar amb ell. Em semblava hipòcrita, per part meva, reclamar converses honestes i sense tabús sobre el sexe i, alhora, no ser capaç d’indicar una mica com m’agraden les coses.

Homes del món: soc vinguda a dir-vos que esteu equivocats, que fa anys que feu gala d’un desig sexual exacerbat i exagerat que és mentida

Però també tinc un missatge per tots els homes que s’omplen la boca de sexe i obscenitats: a vosaltres no us agrada el sexe. Homes del món, soc vinguda a dir-vos que esteu equivocats, que fa anys que feu gala d’un desig sexual exacerbat i exagerat que és mentida, que no és més que una gran posada en escena per dissimular que no teniu ni idea de què esteu fent. Que això que proclameu necessitar i desitjar tant no és més que una il·lusió de poder, la reproducció d’una il·lusió de superioritat i control en l’esfera més íntima. Igual que es diu sempre que qui té una moto molt grossa o un cotxe molt car és perquè la té petita, que per compensar la manca de masculinitat hegemònica, compensar els dubtes, les pors i els tabús, feu bandera d’una dominació que poc té a veure amb el sexe i la sexualitat.

El meu consell és senzill, mireu-vos un tutorial, consulteu llibres d’anatomia, toqueu-vos alguna cosa que no siguin els testicles o el penis, a veure si el vostre cos reacciona. Aneu a fer-vos proves d’ITS regularment, intenteu explorar les vostres fantasies més enllà del porno que porteu consumint des dels tretze anys. I per l’amor de Déu, abaixeu-vos la pell del penis i netegeu-lo bé, que a certa edat operar-se de fimosi ja és ridícul.

Tot i això, i més enllà de la broma, és clar que el desig és un constructe social i com a tal cal saber desgranar-lo. Deixant de banda moralitats, religions i sectes, no és qüestió de decidir si un desig és bo o dolent, sinó d’on surt, perquè t’agrada, si realment t’agrada i com compartir-lo. I això només es pot fer des del diàleg, compartint, amb honestedat i sense prejudicis, com volem viure una part tan gran de la nostra vida. Recordo llegir crítiques al Satisfyer perquè era el neoliberalisme entrant al plaer, estil fast food, sense pensar, ràpid i efectiu i a mi em venia al cap la concepció que tenim de la masturbació masculina, una palla mecànica, ràpida, per sortir del pas, perquè tens els ous plens. Ja em direu si això no és fer-te un atracón de McDonald’s a les dotze de la nit.

Potser el que ens fa falta són sobretaules llargs i cafès amb gel a una ombra tranquil·la, vermuts de diumenge, un bon caldo que es va fent durant hores o un rostit que fa xup-xup, en lloc de quatre nuggets congelats i unes crispetes de microones. Que també estan bé, de tant en tant, quan tens golafreria o ociositat, però com diu la gran Samantha: Fuck me badly once, shame on you. Fuck me badly twice, shame on me. Si no podeu parlar de veritat i obertament sobre sexe no em crec que us agradi el sexe.