Llegir ens fa tornar guapos

Miquel Bauçà deia que els Països Catalans ja només és cosa dels poetes. Biel Mesquida és un dels pocs autors que encara avui encarnen vitalment aquesta entitat cultural tan políticament fragmentada i dispersa. Mallorquí nascut a Castelló, ha publicat el gruix de la seva obra en editorials barcelonines. La seva vida ha estat un esforç per unir aquests bocins en un sol àmbit geogràfic, que ell anomena el país català.

En obrir l’acte de concessió del premi Trajectòria, el president de La Setmana, Joan Carles Girbés, un valencià de Carcaixent, va recordar-nos una frase de Mesquida, que sempre diu que aquesta pàtria s’aguanta en el llenguatge. Isabel Busquets, que va assistir a l’acte en nom del Consell de Mallorca, va confluir en aquesta idea amb una altra citació de Mesquida: “No vivim en un pais, vivim en una llengua”.

Sigui com sigui, la seva vinculació al territori és plenament coral, i Catalina Solivellas, que va intervenir a l’acte en nom del govern balear, va encertar-la quan va qualificar en Biel com “un amic coral”,  a banda de ser “un conversador savi, exigent, caparrut i amb sentit de l’humor”.  

Mesquida va fer un discurs agraït i abrandat, tan electritzant que va fer saltar els ploms de les instal·lacions de La Setmana i durant els darrers minuts de la seva intervenció va haver de parlar sense micròfon, cridant a pèl: “Perquè recordeu. Catalunya no és una nació, sinó un bocí d’una nació!”

 A l’inici del discurs el poeta havia fet emmudir el públic tot cantant una cançó de bressol mallorquina que li cantaven a casa quan era petit: “No ploreu angelet, no, que mumareta no ho vol. Non nin non. Una engronsadeta pel nin petitó”. Mesquida ens convidava a remuntar-nos al seu origen, al balbuceig primigeni, al primer record, i poc després evocava aquell episodi final d’Els germans Karamazov, en què Alioixa deia als joves adolescents: “Sapigueu que no hi ha res de més noble i més fort, sa i útil que un bon record, sobretot si ve de la primera edat, de la casa pairal. Un record sant, conservat des de la infància, és potser la millor educació. Si féssim provisió de records per tota la vida, seríem definitivament salvats”. I Mesquida hi afegia: “La literatura és un tresor de records, un reservori de records salvífics”.

Una mica abans Mesquida havia fet una confessió al públic, ple d’editors, distribuïdors, llibreters, autors i periodistes: “La literatura m’ha salvat, m’ha donat una resiliència a prova de foc. Si he caigut, la literatura m’ha fet aixecar i m’ha posat al meu lloc a les files de la lluita”.

“No t’has equivocat mai de trinxera”, li va dir poc després Nicolau Dols en nom de tota una colla d’amics (Mateu Coll, Sebastià Perelló entre molts altres) que seguien l’acte per videoconferència des de Santa Maria del Camí, a Mallorca, i han intervingut a l’homenatge per sorpresa. Mesquida no s’ho esperava gens, es va emocionar, però va ser incapaç de plorar: “Ja no em queden llàgrimes, les he gastat totes aquesta setmana i no n’he comprades”.

L’acte va ser presidit pel quadre ‘La coberta’, de la pintora Regina Giménez, una pintura realitzada expressament per a l’ocasió i que trobareu reproduïda a la tote bag de La Setmana. Aquesta obra artística ha estat el premi tangible que editors.cat ha lliurat a Mesquida en reconeixement per la seva trajectòria.  

El moment més epifànic de la nit va ser l’entrega per part d’Eduard Escoffet en nom d’Editors.cat, un joc de vanos gravats amb fragments de la seva obra i decorats amb dibuixos de l’artista Margalida Sancho, sogra de Mesquida, que ell té per una segona mare. Mentre els desplegava i en llegia versos memorables i secrets, l’Eva Piquer, presentadora de l’acte, anava preparant un brindis amb un vi batejat amb el nom d’Acrollam (Mallorca al revés), un dels títols de Mesquida, publicat a Empúries pel seu estimat i enyorat editor Xavier Folch, que ens va deixar aquest passat mes d’agost, unes setmanes abans que morís també la periodista Rosa M. Piñol, premi trajectòria l’any 2015, que també va ser recordada amb emoció per Laura Borràs, en tancar l’acte.

La presidenta del parlament també va tenir un record per l’autora rossellonesa Renata Laura Portet, de qui va manllevar el lema “Llibres, llibres i més llibres” per imprimir una de les postals de la Institució de les Lletres Catalanes. Mesquida també n’és fan, d’aquesta divisa: “Si tingués una mica de coratge pintaria aquesta frase per tot arreu, als totoxos d’aquest moll, que coneixen les petjades de Salvat-Papasseit”. No va ser l’única absència que va lamentar Mesquida, que es fa gran i veu com van caient amics al seu voltant. També va reivindicar l’escriptora Xesca Ensenyat, que publicava una revista a Pollença en la qual imprimia a cada pàgina una divisa que Mesquida s’ha fet seva: “Llegir ens fa tornar guapos”.