La nova guia de lectura de ciència-ficció de Miquel Barceló

Miquel Codony, director de la revista Fantàstik, especialitzada en literatura fantàstica, acompanyarà avui Miquel Barceló en la presentació de Ciencia Ficción, nueva guia de lectura, que se celebrarà avui dijous 17 de setembre a la llibreria Gigamesh a les 19h.

La ciència-ficció, considerada com a gènere literari, té una capacitat de captació d’adeptes més gran que altres gèneres. Amb això no em refereixo, és clar, a una qüestió de mera superioritat numèrica dels seus aficionats, sinó més aviat a la intensitat amb què captiva el lector: només cal fer una llambregada a la intensa activitat que la comunitat d’aficionats, fandom pels amics, du a terme: convencions nacionals i internacionals, associacions, premis, podcasts… Diuen que qui ha estat atrapat pel raig tractor de la ciència-ficció a l’edat adient rarament se n’alliberarà i, tot i existir un tipus d’aficionat a la ciència-ficció que no se n’aparta mai, el cert és que els seus temes i plantejaments s’han anat introduint progressivament en les línies editorials més mainstream. Cada vegada més, existeix un lector desacomplexat que busca el millor de cada món i de cada tipus de literatura. Malgrat tot, no es pot negar que la ciència-ficció (en la seva vessant moderna, a partir de les primeres revistes pulp especialitzades publicades per Hugo Gernsback als anys vint als Estats Units) ha tingut una història sovint paral·lela a la literatura general, com li va passar a la literatura negra. Ambdues tenen un origen eminentment popular i només a partir de la dècada dels 60 i 70, amb l’aparició del moviment (si és que va ser un moviment) de la Nova Onada apadrinat per Michael Moorcock a través de la revista britànica New Worlds, van guanyar importància les inquietuds estilístiques a la ciència-ficció, influïdes tardanament pel postmodernisme. Si em permeteu obviar predecessors il·lustres i pertinents com Mary Shelley, Jules Verne i HG Wells, entre d’altres, estem parlant de prop d’un segle de literatura i d’un corpus que pot resultar intimidador per al no iniciat. A alleujar aquesta intimidació arriba, per segona vegada i renovada, la Ciencia Ficción. Nueva Guía de Lectura de Miquel Barceló, expert i editor des de 1986 de Nova, una de les principals col·leccions de ciència-ficció que hi ha hagut a Espanya. De fet, la primera edició d’aquesta guia va aparèixer a Nova al 1990 (Ciencia Ficción, Guía de Lectura) i molts hem esperat la seva reaparició des d’aleshores.

El llibre de Barceló, i ell és el primer a reconèixer-ho, és molt personal i subjectiu. Al llarg de prop de cinc-centes pàgines escrites amb un to planer allunyat d’academicismes que, al meu entendre, li escau a un text que pretén estimular el diàleg i la complicitat, queda clara la preferència de l’autor per determinats tipus de ciència-ficció a la que les idees i l’especulació científica (la particularitat que li és pròpia al gènere, segons Barceló) són més importants que altres elements més propers a l’estil i l’estètica. No és l’únic criteri possible i, certament, poden proposar-se paradigmes i definicions del gènere que ampliïn el seu ventall i potencial, però com a hipòtesi de treball és perfectament legítima i serveix com a bona porta d’entrada per descobrir un bon grapat (centenars, en realitat) d’obres i sèries que exemplifiquen l’amplitud temàtica i l’ambició de la millor ciència-ficció. Fóra un error atribuir intenció canònica a la Guia, que proposa una visió molt clàssica (molt «campbelliana», dirien els experts) de la ciència-ficció, però no crec que això li resti importància.

La ciència-ficció, ajustant-nos als paràmetres proposats aquí, és aquella literatura d’idees que proporciona essencialment un plaer intel·lectual i apel·la sobretot a la racionalitat del lector —en aquest sentit l’autor fa una mica de trampa en reconèixer la importància del «sentit de la meravella» característic del gènere, un element de fascinació emocional que, si bé té un component racional, va més enllà—. Seria una de les principals i més innovadores formes literàries, capaç de tenir en compte aspectes tecnocientífics i ètics cada vegada més presents a les nostres vides quotidianes i convertir-los en històries per a provocar respostes crítiques, especulatives, o simplement fer-ne aventures. La guia fa una bona feina donant una visió cronològica de l’evolució del gènere, de les principals idees i tècniques que ha introduït a la literatura i de quines són les fites més importants que ha assolit, per no dir de la seva influència en altres àmbits de la societat que poden anar des de els jocs de taula fins a la pedagogia.

És possible que arribi amb retard i, certament, hi ha indicis al llarg del text que així ho indiquen. Els aficionats sabem de la llegenda que ha existit durant anys sobre la seva imminent, però sempre posposada publicació. Molts vam rebre amb expectació i una dosi sana d’humor l’anunci que, aquesta vegada sí, hi hauria una nova versió de la guia. Llegida ara, em sembla que el llarg temps que ha portat la seva elaboració li ha passat factura i que això ha fet que no tingui en compte determinades tendències dintre del panorama espanyol que estan configurant l’escenari actual: l’aparició dels escriptors «nous estranys» (etiqueta creada potser amb massa precipitació però que carai, el mateix va passar amb la new wave britànica); el paper que estan jugant les noves tecnologies donant forma a la comunitat d’aficionats i com aquests es comuniquen amb els autors; o l’aparició de noves revistes professionals, semiprofessionals o simplement dirigides per aficionats que han vingut a substituir els fanzines de fa uns quants anys. Són mancances que limiten una mica l’abast i, pitjor, la futura vigència del llibre, sense posar en qüestió el valor gran del contingut que inclou. Si té sentit el que diré, crec que la Guia peca al mateix temps d’un excés i d’una manca d’ambició, tot i que qui no estigui molt ficat en el tema no ho notarà. D’una manera o d’una altra, és un text esperat, rellevant i important, que recomano tant a interessats casuals com a lectors experts.

Apropar-se a aquest gènere demana una ment oberta —Barceló és escèptic davant de la possibilitat de fer-ho en un lector que no hi hagi pres contacte de jove, jo ho sóc menys— i el mateix es pot dir de la Guia. Fóra estrany que s’hi acostés algú sense curiositat prèvia. Donada aquesta curiositat, però, i acceptant que els principals motius temàtics del gènere (extraterrestres. Viatges en el temps. Naus espacials. Robots…) poden ser més que joguines narratives escapistes, qui s’apropi a la guia ho tindrà difícil per no encomanar-se de l’entusiasme palpable amb què l’autor escull i explica els llibres que comenta. Ho tindrà difícil, també, per resistir la temptació de buscar alguna d’aquestes novel·les i fer un primer tanteig al gènere. Els lectors més familiaritzats amb ell, en canvi, es mostraran inevitablement més crítics amb els continguts de la guia i pensaran potser en guies complementàries hipotètiques; però sospito que notaran, també, com s’encén en ells la petita flameta de l’afició tal i com la van notar en la seva primera encesa, i no sé si resistiran (jo no ho he fet) l’impuls de rellegir alguna d’aquelles obres clàssiques que molts tenim al prestatge des de l’adolescència i recordar què ens va captivar en aquells primers somnis de futurs entre estrelles.