Jordi Nopca en format panoràmic

Flamant guanyador del Primer Premi Proa de Novel·la amb La teva ombra, Jordi Nopca (Barcelona, 1983), escriptor i periodista de l’Ara, opina que acabar una novel·la ja és una victòria. Però si l’artefacte en qüestió ha ocupat sis anys de la vida de l’autor, patint molt i divertint-se a estones, i ha esdevingut un text de més de cinc-centes pàgines a l’estil de les novel·les de Karl Ove Knåusgard, escrites a contracorrent de les modes i en una potentíssima primera persona, la sobredimensió que pren tot plegat és de traca. I no, no té res a veure amb la maleïda autoficció. És un llibre absolutament estimulant pel que té d’innovador.

La teva ombra és la història de dos germans, en Pere i en Joan, dos personatges amb més ombres que llums, dos rivals tocats per la complexitat i per un psicologisme que es va desenvolupant al llarg dels anys, a mesura que es van fent grans.  L’autor, com a tercer germà, ocult i pervers i trampós, s’ha dedicat a observar-los i a analitzar-los. A perseguir-los tothora, com un espia d’aquells que cobren un ull de la cara per fer la feina ben feta. Cal destacar la fondària de dos mons psicològics semblantment foscos, complexos i demencials.

La gràcia aquí és que Nopca explica les seves vides en primera persona: a la primera part, serà el germà petit qui parla i a la segona i tercera part, ho farà el germà gran. Una mateixa història compartida de dos germans que han protagonitzat alguns fets comuns i d’altres de molt diferents fa que el relat sigui més fosc del que sembla de bon començament. La teva ombra recorda el famós mirall de les novel·les realistes. Aquí el mirall no només s’arrossega al llarg del camí. sinó que es trenca quan li plau, es reconstrueix i distorsiona a pler.

La infidelitat i la venjança, dos dels temes literaris més apassionants, s’emporten el protagonisme. I aquí el contraatac no està penalitzat. El dolor, que es confon amb l’alleujament, només s’assoleix inflingint un mal important a algú altre. La teva ombra és una suma de Crim i càstig i de Cims borrascosos a la catalana que es proposa reflexionar sobre la gran crisi d’identitat del segle XXI i explorar diversos passatges de la condició humana. Però és també un homenatge a Les mil i una nits, amb la seva concatenació d’escenes viscudes que, sumades, dibuixen un mosaic actual i absolutament versemblant. La identificació és immediata. Parlo del lector.

Ambientada a la perifèria de Barcelona, la Zona Franca, un no-lloc entre la ciutat comtal i l’Hospitalet que no sol figurar gaire en la nostra literatura, La teva ombra és una novel·la amb segell Nopca, això és, entre divertida i torturada, com ja es respirava a El talent i a Puja a casa. Els dos germans de la història, en Pere i en Joan, escriuen. Això configura un joc de veus narratives que se sumen a la de l’autor, a la del narrador i a la del propi lector.

En Pere, un petit triomfador, té vint-i-cinc anys i viu amb els pares, que van i venen mentre els arreglen la cuina. Recorda constantment el clatell de la Laura, també escriptora, a la qual va enganyar diverses vegades fins que el va enxampar, participa en el projecte d’un nou web que ha de ser l’agenda cultural definitiva de Barcelona i s’embolica sovint amb la Kate. En Joan, en canvi, és un triomfador al quadrat, s’ha independitzat i fa de mestre en una escola però té una doble o triple vida digna de psicòpata. Se sent estafat però també culpable, i necessita trobar les possibles arrels de la seva transformació en un impecable procés d’anàlisi narcisista. Ambdós, però, són fills del seu temps, és a dir, dos incapacitats emocionals.

La teva ombra és una novel·la a les antípodes d’aquelles comèdies de cinema mut on els gags s’encadenen a un ritme frenètic. Aquí el calidoscopi es cou a foc lent, atrapant el lector a cada plana, esgrimint veritats no unívoques, sinó personals, intransferibles i, com a tals, manipulades. Jordi Nopca ha escrit la gran novel·la de la pèrdua de les il·lusions. La vida, fet i fotut, s’apaga a mesura que ens fem grans. Heus aquí la mala passada de l’invent: un cub de Rubik de resolució impossible.