John Banville, tot al negre

L’editorial valenciana Bromera ha presentat a la Llibreria Finestres de Barcelona les principals novetats literàries d’aquesta tardor, tant per al públic adult com el juvenil, en un esmorzar informatiu en què ha participat l’editor Marc Senabre i el veterà escriptor John Banville (Wexford, Irlanda, 1945). L’autor irlandès ha visitat la capital catalana per presentar Les germanes Jacobs, el darrer lliurament de la sèrie de novel·la criminal que tradueix Eduard Castanyo i protagonitzen el doctor Quirke i l’inspector John Strafford, personatges recurrents en les seves obres policíaques. Com és habitual quan es tracta d’escriure novel·la negra, Banville signa el llibre sota el pseudònim de Benjamin Black.

La novel·la està ambientada al Dublín dels anys cinquanta, on una dona jueva apareix morta al seu cotxe. És a partir d’aquí que l’icònic duet que conformen Quirke i Strafford uneixen esforços amb la germana de la víctima per investigar el crim, que està relacionat amb una poderosa família alemanya que va arribar a Irlanda en circumstàncies misterioses poc després de la Segona Guerra Mundial. D’aquesta manera, i sota el pseudònim referit, Banville aconsegueix desdoblar el seu jo literari per endinsar-se en l’univers de la novel·la negra i oferir trames detectivesques amb una prosa alhora rigorosa i evocadora. «[Les germanes Jacobs és] una novel·la en què la facilitat de crear històries policíaques de Benjamin Black i la capacitat narrativa de John Banville es donen la mà» afirma Senabre sobre un llibre que, segons el seu autor, és «més ambiciós», «més literari» i compta amb «un llenç més ampli» que l’anterior volum de la sèrie, Quirke a Sant Sebastià (Bromera, 2020).

El protagonista de la història, el doctor Quirke, és un patòleg que ha aparegut a totes les novel·les de Benjamin Black, mentre que la seva comparsa, l’inspector Strafford, és un fill de terratinents protestants. Aquesta barreja explosiva serà l’encarregada de guiar el lector per una intriga que comença l’any 1945, quan un ciutadà alemany que fuig de la guerra es refugia en un antic monestir franciscà. Segons explica l’escriptor irlandès, a l’hora d’escriure no li interessa tant la resolució del crim com el desenvolupament dels personatges, la creació d’una atmosfera, el context històric i l’argument: «La novel·la criminal no distingeix entre el bé i el mal perquè no crec que existeixi tal distinció en el món real. Bons i dolents són paraules que hauríem d’esborrar del diccionari. Tots podem fer autèntiques atrocitats en determinades circumstàncies, començant per mi mateix».

El relat transita per les muntanyes italianes i les línies del front de la Baviera de la Segona Guerra Mundial per desembocar als carrerons lúgubres de Dublín. Segons explica l’autor, amb aquesta història ha volgut representar la «Irlanda real», però en cap cas ha estat concebuda com una novel·la social: «No m’interessen les qüestions socials, segueixo el lema de Kafka pel qual l’artista és aquell que no té res a dir. No veig cap dimensió crítica a la meva obra, jo em limito a escriure. Si tingués ganes de predicar, seria com un John Steinbeck o un personatge així». En aquest sentit, Banville ha reconegut que cap dels seus llibres «canviarà el món en la seva dimensió política o social», però sí que, com a obres d’art, ens poden ensenyar «què significa estar viu i què vol dir ser un ésser humà».

«No crec que la maldat sigui una força que mogui el món»
John Banville

Israel també té un paper rellevant en la novel·la, ja sigui per la identitat les germanes Jacobs com per la figura d’un alemany ric que viu a Irlanda i té interessos comercials amb l’estat jueu. Preguntat per les connexions de la novel·la amb la dissortada realitat de l’Orient Mitjà, l’autor es mostra compungit i contrariat: «L’antisemitisme és a tot arreu, de vegades de forma latent, com a Irlanda. No entenc aquest odi. Crec que hem de fer una distinció entre jueus i israelians. Pensava que Israel seria l’últim país del món en cedir a l’extrema dreta, però no ha estat així». Tanmateix, la maldat no és una força que mogui el món, rebla l’autor, sinó que és un residu simbòlic que ens ha deixat la religió: «En el cas de Quirke, per exemple, l’impulsa la curiositat, el desig de conèixer i de saber coses. Com que no pot saber res dels seus orígens –va créixer en un orfenat– busca el dels altres».

Explica Banville que va començar a escriure novel·la negra quan va arribar als cinquanta anys i es trobà en una cruïlla artística decisiva: «Sempre m’havia vist com un poeta que escrivia en prosa, però quan vaig arribar a la cinquantena em vaig adonar que necessitava un canvi de registre per poder escriure altres històries». Així, l’escriptor viu entre dos mons o dues identitats literàries: mentre tots els llibres de Benjamin Black estan escrits per «un artesà» que intenta «treballar-los com una taula o una cadira», les obres de John Banville se centren en el component líric i evocador de la narració. En qualsevol cas, el plaer de l’escriptura continua sent el mateix. «No puc parar d’escriure, soc un escriptor de novel·la negra en sèrie» afirma l’autor, que ha començat a bastir la seva autobiografia. Al marge d’aquest biopic –«estarà ple d’errors, no us en creieu res»–, la màquina no para i Banville té una altra idea al cap en forma de novel·la apocalíptica: una història en la qual la humanitat s’extingeix i només sobreviuen un home i una dona. La gràcia del relat resideix en el fet què ambdós volen estar sols, així que decideixen matar-se l’un a l’altre.

Les germanes Jacobs forma part de la col·lecció L’Eclèctica, el segell de narrativa per a adults que s’ha convertit en una de les naus insígnia de Bromera, i on Banville ha publicat títols com La senyora Osmond (2018), Els llops de Praga (2019) o Les singularitats (2023), entre d’altres. L’escriptor irlandès també ha treballat com a editor a The Irish Times, una de les capçaleres més importants del país, i col·labora habitualment a la revista cultural The New York Review of Books. Al llarg d’una trajectòria literària que abasta més de mig segle, Banville ha obtingut importants guardons literaris, entre els quals destaquen el Premi Man Booker de novel·la per El mar (Bromera, 2006) i el Premi Príncep d’Astúries de les lletres que va rebre el 2014.

La tardor literària de Bromera

Més enllà de Les germanes Jacobs, l’editor Marc Senabre ha presentat bona part de les novetats que Bromera publicarà en els pròxims mesos, i que inclou tant noms internacionals com noves veus que s’incorporen al panorama literari català. Pel que fa a les traduccions, l’editorial valenciana publicarà durant el primer trimestre del 2024 el nou llibre de Pierre Lemaitre, El silenci i la ràbia, el segon títol de la tetralogia de novel·la històrica Els anys gloriosos, ambientada en el boom dels anys cinquanta. L’obra arriba després del gran èxit de crítica i públic que va significar El gran món, un viatge monumental de la mà de la família Pelletier que transita pel Beirut de finals dels anys quaranta fins al París de postguerra i el Saigon colonial. També arribarà durant els primers mesos de l’any vinent Les regles del mikado, la nova novel·la del veterà escriptor, periodista i poeta italià Erri de Luca.

Properament també arribarà a llibreries la novel·la Quan mou la carlinada, on Germà García Belmonte parteix de les Guerres Carlines del segle XIX per orientar la mirada cap al paisatge de les comarques del Maestrat, els Ports i l’Alcalatén. L’obra va ser guardonada amb el Premi Maig – Memorial Pasqual Batalla de Novel·la Curta. En clau valenciana s’ha publicat recentment Si tenim vida i salut –Premi València de Narrativa–, la novel·la més personal de Josep Franco, una biografia literària sobre la vida de Pere Claver Doménec –alter ego de l’autor– que és també un testament històric del món cultural valencià des del tardofranquisme fins a l’actualitat.

La tardor literària d’Edicions Bromera també reserva un espai important per a les veus femenines autòctones. D’aquesta manera, Montserrat Morera Escarré ha donat el tret de sortida amb la publicació d’Aures, recull de relats costumistes on l’autora enfronta les pors i preocupacions contemporànies tot recuperant personatges emblemàtics de la seva anterior novel·la, Ravals (Bromera, 2022). A més a més, aquest mes d’octubre Elvira Cambrils publica Argila i calç –Premi Enric Valor de Novel·la–, una novel·la que segueix l’Amina, una dona djiboutiana que ha patit en carn pròpia la infibulació femenina, i la seva inesperada connexió amb Blanca Miralles, una escriptora que es troba en el seu crepuscle vital i professional.

Pel que fa a la poesia, Bromera publica dues obres que han estat guardonades amb els dos últims Premi València de Poesia. D’una banda, Esther Climent Gosp publica Getabako –paraula que fa referència a l’armariet on es desen les sabates abans d’entrar en una casa japonesa–, on treballa formes poètiques nipones tradicionals. D’altra banda, el poemari Contracció, de Raquel Casas Agustí, explora les múltiples capes de l’existència alhora que convida a reflexionar sobre les contradiccions de la naturalesa humana, les decepcions i la fragilitat de les relacions personals.

Dintre de la col·lecció Trànsit dirigida al públic juvenil, Irene Klein Fariza debuta amb Les absències, un compendi de relats interconnectats on la jove autora valenciana ens convida a explorar la bellesa i el significat que es troba en el buit, sigui la mort d’un pare o una mare, un avortament o amics que ja no hi són. Amb aquest llibre, Klein guanyà el Premi València Nova de Narrativa en Valencià que atorga la Institució Alfons el Magànim. També arriba a les llibreries la novel·la Somiaria libèl·lules de Paco Esteve –Premi Alcúdia de Narrativa Juvenil–, una història sobre assetjament escolar que explora el poder de la imaginació i la necessitat de trencar els estereotips.