El món de Pierre Lemaitre no té fronteres

Traduïda per Albert Pejó a l’Editorial Bromera, a El gran món Pierre Lemaitre (París, 1951) demostra una vegada més que és un mestre barrejant i agitant les sagues familiars, la novel·la històrica, l’humor i la novel·la negra. La seva història és un viatge magnífic i entretingut pel Beirut de finals dels anys quaranta de la mà de la família Pelletier, fins al París de postguerra i el Saigon colonial, amb els fumadors d’opi i la resistència de les guerrilles. 

El gran món de Lemaitre té amor, suspens, assassinats, secrets, estratagemes polítics, corrupció, periodisme, humor i molts girs narratius. El gran món és el primer títol del nou cicle històric de Pierre Lemaitre: “Els anys gloriosos”. Una sèrie de novel·les que, com ja va fer el tríptic sobre l’Europa d’entreguerres, mostra la sensibilitat de Lemaitre per explicar històries que transcendeixen l’anècdota històrica i l’habilitat per bastir una novel·la atractiva i absorbent. L’èxit i la vàlua de l’autor s’han confirmat amb la creació de Camille Verhœven, la inoblidable protagonista de la sèrie homònima formada pels títols Irène, Alex, Rosy & John i Camille. La tetralogia Verhœven ha estat distingida amb premis com el Cognac o el CWA Internacional Crime Dagger a la millor novel·la estrangera. 

Inspirada en la novel·la d’aventures d’Alexandre Dumas, El gran món se situa l’any 1946. Tenim tres escenaris que s’alternen: a Beirut, tot és en calma i la família Pelletier prospera; a París, tot i que la Segona Guerra Mundial ha acabat, la vida és difícil i les cartilles de racionament segueixen vigents; a Saigon comença la guerra d’Indoxina («pacificació», rectifica un dels personatges) en forma de guerra de guerrilles que l’autor detalla amb tenacitat. Lemaitre explica una història que travessa moments dolorosos. Sap que el lector és prou intel·ligent per entendre i, per tant, no necessita exagerar. Per això, contràriament a una narrativa nacional glorificada, es deté en els punts cecs i les àrees grises del període de postguerra a través de la turbulenta història d’una família francesa establerta a Beirut. 

La crisi immobiliària, l’atur i el desproveïment colpegen amb duresa el fill gran, en Jean, que s’instal·la a París perquè no es pot fer càrrec de la fàbrica familiar de sabó. A Indoxina, la guerra assola l’Étienne, el germà petit. Marxa per unir-se al seu amant legionari, i descobreix el Viet-Minh, una situació política i militar explosiva, sectes espectaculars i un sorprenent tràfic de piastres encobert per les autoritats colonials. L’Hélène, la més jove, lluita amb l’aprenentatge de la pintura i la misogínia en una escola d’art parisenca, mentre que en François, el més brillant dels germans Pelletier, participa com un periodista ambiciós en el desenvolupament del diari Liberation, molt semblant a France-Soir.A El gran món el lector trobarà tots els ingredients que fan de Pierre Lemaitre un autor d’èxit, algú que va abandonar la docència per escriure novel·la negra als cinquanta anys, i va passar del thriller a la novel·la històrica vuit anys després. La narració irònica, l’escriptura rítmica, la truculència, la visió perifèrica. Per a Lemaitre la literatura és un joc de molt nivell, i per això esquitxa les seves històries amb autèntiques sorpreses, finals de capítol explosius que empenyen a seguir llegint sense treva. En resum: en més de cinc-centes pàgines, Lemaitre ens explica tres històries d’amor, dues processions, la història de Buda i Confuci, les peripècies d’un periodista ambiciós, una mort tràgica, la vida del gat Joseph, els maltractaments d’una esposa insuportable, la corrupció dels governs i un autèntic i delirant descens als inferns.