Francesc Serés guanya el premi Proa de novel·la amb ‘La casa de foc’

La casa de foc arrenca el 2014 amb l’enterrament d’en Jordi de Can Sol, l’home al voltant del qual giren les vides de molts personatges del Sallent, un llogaret de la Garrotxa més feréstega. Set anys abans, un home jove acabat de separar-se, s’ha traslladat a Can Mau, una masia del Sallent. La casa és inhòspita i els veïns desconfiats, però ell ha decidit refer la seva vida en aquell lloc. Com que el nouvingut fa de professor d’una aula d’acollida a Olot, en Jordi de Can Sol li demana que faci classes a la seva neta de tretze anys, la Mar, que té problemes a l’escola. “Aquesta nena es perdrà”, li diu. Ell acaba acceptant la proposta d’en Jordi, un home reservat que té una gran influència sobre la gent de la vall. En Jordi té el do de trobar aigua i treballa de saurí per a empreses constructores. La Mar sembla haver heretat algun dels dons de l’avi.

El jove professor té una retirada biogràfica a Serés, però no som davant d’una obra d’autoficció, i com sol passar en les obres de l’autor el focus de seguida es decanta pels altres: el Jordi, la seva filla Carmina i la neta Mar. El narrador es projecta com una figura complementària a aquests personatges, “pels quals podria ser un gendre, un marit o un pare”, ha dit l’autor. “És el Serés de sempre”, ha dit Xavier Pla, membre del jurat, confirmant que és una novel.la bolcada cap enfora, extravertida. No és en va que l’epígraf que encapçala el llibre són aquells versos de Gabriel Ferrater: “Diré el que em fuig, no diré res de mi”.

“Amb La casa de foc, Francesc Serés actualitza un dels grans temes de la història de la literatura: un home sol i sense gaires obligacions arriba, com un nàufrag, en un paratge desconegut, una veritable «vall inquietant» aïllada, boirosa, plena de tensions soterrades”, diu Xavier Pla. “És professor, i aviat s’adona que, mentre mira d’ensenyar a llegir i a escriure a nens acabats d’arribar, ell també es troba en una mena d’aula, una veritable «gola del llop» on ho haurà de fer tot (i fer de tot) per adaptar-se. També ell haurà d’aprendre a «llegir» el món que acaba de conèixer, tractar amb atenció i respecte la gent i els paisatges que trepitgen des de temps immemorials, desxifrar els indicis que fan possibles les múltiples vides dels altres i les seves infinites històries, desvelar les capes de veritat que amaguen, veritats que sempre deixen rastres”, diu Xavier Pla.

La novel·la arrenca doncs amb aquest alter ego de Serés, un personatge desubicat que fuig de la bombolla immobiliària i com un Robinson Crusoe busca un recer a la vall del Ser. “És una zona que queda entre Banyoles i Olot, amb moltes muntanyes i valls, s’hi accedeix per una carretera de revolts”, diu Serés. “És una zona molt narrada, té molta literatura. Eugeni d’Ors hi estiuejava i Josep Pla en va fer descripcions magnífiques”. La fageda d’en Jordà no hi apareix perquè l’autor ha volgut evitar els clixés, però hi ha tot un pòsit històric, un passat antediluvià de volcans, fòssils, menhirs amb tota la gent que hi viu. Serés hi va residir uns anys, tot sol en una borda senzilla, i ha fet bona aquella frase de Vicenç Pagès Jordà que diu que només podem escriure sobre un lloc un cop n’hem marxat. “El turisme literari portarà visites a la vall a partir d’ara”, ha insinuat Anna Guitart en presentar el premiat. “Em mataran”, ha rematat Serés.

El premi Proa és el guardó que va crear Grup 62 quan va perdre la gestió del premi Sant Jordi. En les dues darreres edicions, Jordi Cabré i David Nel·lo s’han emportat el Sant Jordi i Jordi Nopca i Francesc Serés han guanyat el premi Proa.