Eva Baltasar guanya el Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any

Eva Baltasar ha guanyat el Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any amb l’obra Boulder (Club Editor), la segona part de la trilogia començada amb Permagel. A la novel·la, l’autora explora el desig de solitud i la maternitat no desitjada. Baltasar treballa actualment en la tercera part de la sèrie, Mamut. “L’estic raspallant, li estic netejant els ullals”, diu. Boulder ha competit amb La mar rodona, de Sebastià Perelló, i La drecera, de Miquel Martín. Podeu llegir la crítica del llibre, signada per Bernat Puigtobella, en aquest enllaç.

Entrevistada per Anna Guitart, la conductora de l’acte de lliurament, Baltasar ha dit que no va ser fins a la tercera redacció que va sentir que Boulder era una obra satisfactòria. “Vaig acabar la primera i la segona versió amb la sensació que m’agradava més Permagel i jo creia que m’havia d’agradar igual. Em faltava trobar la veu, la protagonista. Quan vaig començar la tercera redacció, però, vaig arrencar de cop”. La protagonista de la novel·la, diu Baltasar, és una dona que “transita pels límits”. Una dona —Boulder, cuinera en un vaixell mercant que salpa de Xile i arriba a Islàndia— que escull “una manera de viure que no és la de tothom”. “Se sent molt a gust sola. Troba un lloc on està bé, però ha de prendre decisions que l’allunyen d’aquest benestar”. L’autora, però, no creu que la protagonista sigui una persona esquerpa, distant: “Viu bastant cap endins. No vol tractar amb els altres. I també és molt honesta. Els honestos podem passar per esquerps”. Baltasar admet que el personatge “actua, una mica, a manera de mirall”. La novel·la, però, “és passat i jo també vaig canviant”. “No sé si aquest efecte mirall es manté”.

L’amor situarà la protagonista en un enforcall; haurà de triar entre el que creia que volia —una ferma solitud— i el que el desig imposa. “L’amor va cap enfora i la solitud cap endins. La Boulder viu aquesta tensió entre l’amor i la solitud. Triar l’amor implica perdre una part de la seva essència”. La maternitat és l’altre tema fonamental de la novel·la premiada. La Samsa, la parella de la Boulder, vol viure la maternitat, però per a la protagonista “la maternitat no és una cosa desitjada”. “Li costa conviure en aquesta situació. És un problema dir que sí a una cosa que hauria de ser que no. Encara que no la vulgui, però, l’assumeix i això la converteix en mare”. Baltasar ha agraït el premi amb la lectura d’un poema de Walt Whitman, traducció de Pons Alorda. “Crec en la sacralitat de la veu perquè crec en la sacralitat de la paraula”, ha dit abans de recitar. L’autora de Permagel s’ha format “escrivint poesia”. “Treballo el llenguatge de manera poètica, necessito barallar-me amb les frases i les paraules”.

A l’acte de lliurament també hi ha assistit Jordi Cuixart, president d’Òmnium. Era el seu primer acte cultural des que va ser empresonat; no ha pogut lliurar cap Premi Òmnium (es va fundar el 2017) ni tampoc, des del 2018, cap Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Cuixart ha subratllat el valor de la literatura: “Llibreries obertes i que la cultura ho inundi tot. Com deia Isabel-Clara Simó, sapere aude”. El Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any és el més ben dotat de les lletres catalanes a obra publicada. Té una dotació de 25.000 euros: 20.000 els rep l’autor i 5.000 es reserven a la promoció del llibre guanyador. El jurat d’enguany del guardó ha estat format per Anna Casassas, Oriol Izquierdo, Magda Gregori, Xavier Pla i Marta Segarra.