Els fantasmes de Thomas Hardy

Gabriel Ferrater va ser probablement un dels primers poetes catalans que va llegir la poesia de Thomas Hardy (1840-1928), i ho va fer prenent consciència de l’impacte que els versos d’aquest famós novel·lista havia tingut en autors com Robert Graves o W.H. Auden. La recepció d’aquests poetes a Catalunya s’ha fet seguint la mateixa ruta de Ferrater, per ordre cronològic invers. Hem traduït o llegit primer Auden, Frost o Graves abans que Hardy o Wordsworth. Ara finalment podem llegir Hardy en català gràcies a la publicació de Turons de Wessex (Edicions de 1984), una amplíssima antologia, traduïda per Marcel Riera i prologada per Jordi Julià. Aquesta nova peça de la col·lecció 1984 Poesia, on també trobareu traduccions de poetes de la tradició angloamericana com Wordsworth, Walt Whitman, Yeats, W.H. Auden, Wilfred Owen o T.S. Eliot, acosta al lector català un autor fonamental d’aquesta tradició, que fa de frontissa entre el romanticisme de Wordsworth i el modernisme de T.S. Eliot o Auden.

Com dèiem, Hardy va publicar poesia tardanament, quan ja havia consolidat una carrera literària com a novel·lista. A partir de 1898 i fins a la seva mort l’any 1928, publicarà vuit llibres i més de nou-cents poemes. Hardy seria la contrafigura d’un Rimbaud, un poeta que comença a escriure poesia després de tota una vida dedicada a la prosa, amb la perspectiva assaonada que li dona tota una vida viscuda.

Són remarcables els poemes que va dedicar a la seva esposa quan es va quedar vidu. Poemes com ‘Lament’ o ‘Sense compliments’ o ‘La veu’, que el poeta encara dedicava a la seva difunta esposa fins i tot després d’haver-se tornat a casar. El diàleg amb els morts o els espectres és constant en aquesta poesia poblada per fantasmes que travessen la línia que separa els vius dels morts. En aquest sentit són impagables poemes com ‘El cap sobre la boira’, ‘Un vespre d’estiu’, ‘Ara viatjo com un fantasma’

Com molt bé diu Jordi Julià al pròleg d’aquesta antologia, Hardy era conscient de ser un poeta fora d’hora. “Tot i haver nascut a mitja segle XIX va ser un dels primers poetes moderns a concebre un poema d’una altra manera, tot i que durant molts anys va ser vist com un novel·lista victorià que havia escrit poemes de natura i d’espectres en la seva vellesa”. Com apunta Ferrater en un text que trobareu a la recent antologia Doneu nous als nens (Comanegra) de Marina Porras, la bona poesia de Hardy és la de circumstàncies en el sentit “goethià”, la que registra “moments” de l’experiència humana que el poeta no pretén carregar de sentit filosòfic. Com deia el mateix Hardy al prefaci de Poems of the Past and Present (1901), “les impressions disperses tenen la seva vàlua, i el camí cap a una veritable filosofia de la vida consisteix en un l’humil acte de registrar les diverses lliçons que ens procuren els fenòmens, tal com ens els brinda la sort”.

Si el Wordsworth de Tintern Abbey encara aspira a trobar una comunió pura amb un paisatge i recuperar el contacte primigeni amb l’entorn natural, Hardy ja conviu amb una natura interferida per l’home, un espai que tant si és bucòlic com cruel no es pot deslliurar ja de la presència i els efectes de la humanitat. “Hardy s’adona que la natura que l’envolta -ell que vivia al camp- i sembla que busqui presentar la gent com una espècie intrusa enmig de l’harmonia. (…) Molts poemes seus acaben constatant la ignorància humana enfront del saber natural”, diu Jordi Julià en un pròleg informat i útil.

Marcel Riera ha dedicat dos anys a traduir Hardy. “Els poemes de Hardy es construeixen a partir de petites històries, totes tenen un argument que va agafant consistència i al final et clava”, diu Riera. Hi ha molt pocs autors que hagin excel·lit amb la mateixa mestria en dos gèneres tan diferents com la poesia i la novel·la. “Hardy va abandonar la novel·la a partir de certa edat, després de rebre crítiques per totes bandes, tant d’aquells que el consideraven antiquat com dels que el consideraven immoral. Atrapat entre l’era victoriana i la modernitat, Hardy va esdevenir amb el temps un poeta de referència per als poetes d’entreguerres”, diu Riera.  

Fins ara només s’havia publicat, ja fa anys, una breu antologia de Hardy. Riera em recorda que Manent o Bartra també n’havien versionat alguns poemes. Abans de traduir Thomas Hardy, Riera havia publicat les seves versions d’Edward Thomas a Adesiara, d’Emily Dickinson a Proa, de W.H. Auden a Edicions de 1984 i de Philip Larkin a Quaderns Crema.