Els artistes i el seu paisatge: lligams immutables

La connexió que tenim amb l’entorn del qual formem part es pot expressar de moltes maneres, tant des d’una punt de vista emocional com des d’un punt de vista artístic, sempre a partir d’unes determinades coordenades sociològiques. A través de disciplines tan atàviques com la pintura, l’escultura o la literatura, diversos creadors cèlebres de casa nostra han forjat una relació inseparable amb el seu paisatge: Salvador Espriu amb Arenys de Mar, Santiago Rusiñol amb Sitges o Manolo Hugué amb Caldes de Montbui.

La identificació de pintors, escriptors i altres menes de creadors amb un paisatge és tan recurrent com comprensible com necessària. Per això es fa difícil no pensar en Verdaguer sense relacionar-lo amb la Plana de Vic, amb Vayreda sense fer-ho amb la Garrotxa o amb Josep Pla sense fer-ho amb L’Empordà. Al cap i a la fi, la literatura, la pintura o l’escultura s’expressen gràcies al coneixement i a la relació del seu autor amb el medi que l’envolta; amb allò que coneix. I això es nota en les seves obres.

Salvador Espriu i Arenys de Mar

Tot i que va néixer a Santa Coloma de Farners, la relació d’Espriu amb Arenys va començar des de ben petit, ja que era el poble on acostumava a passar les vacances amb la seva família, que provenia d’aquesta vila. La importància de Sinera en la seva obra, que és el nom d’Arenys llegit al revés, és altament significativa. El món literari d’Espriu (poesia, prosa, teatre), tan personal, tan complex i tan singular, es barreja amb els esdeveniments vitals que van marcar la seva vida, lligada indissociablement amb aquest poble del Maresme, on fou enterrat el 23 de febrer del 1985.

A Arenys hi podem trobar el Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu, construït el 1987: un fons documental molt exhaustiu sobre la seva obra. També podem recórrer l’itinerari literari Salvador Espriu (Un passeig per Sinera), que ens permetrà descobrir els indrets més característics del poble, començant per la casa de l’escriptor, i els racons que l’envolten, entre la riera i el mar, els turons suaus i el cementiri. Després de la ruta, una de les millors propostes culturals que tenim a l’abast és fer una visita al Museu Marès de la Punta, que compta amb una espectacular col·lecció de peces locals i internacionals.

Santiago Rusiñol i Sitges

Si no es pot entendre Espriu sense Arenys, tampoc es pot entendre Rusiñol sense Sitges: punt de referència del Modernisme de l’època, tant per a pintors com per a músics i escriptors. El rovell de l’ou de la creació catalana. El primer cop que la va visitar, Rusiñol de seguida es va enamorar de Sitges, i va decidir que era el lloc on li calia fer arrels. No va trigar a instal·lar-se al mític Cau Ferrat, que es va convertir en el seu estudi. En aquest entorn de lluminositat privilegiada, l’artista barceloní combinava les seves dues activitats preferides: les festes i l’escriptura.

Actualment, el Cau Ferrat és un senyor museu i està declarat bé cultural d’interès nacional. Al seu interior hi podem veure una bonica col·lecció de pintures, dibuixos, ceràmica, escultures de ferro o de vidre i altres mobles i objectes llegats per l’artista a la vila de Sitges. En aquesta ciutat del Garraf, famosa per les seves platges, també podem seguir rutes a peu, modernistes i literàries, però n’hi ha una altra igualment significativa: la dels indianos, que recorre els carrers més cèntrics del poble i que ens permet admirar la seva arquitectura sumptuosa. Tot això, abans o després d’aprofitar la gastronomia local, que també va contribuir a suggestionar l’autor de L’auca del senyor Esteve.

Manolo Hugué i Caldes de Montbui

Parlar de Manolo Hugué sense referir-nos a Caldes de Montbui també resulta impossible. Igual que Espriu amb Arenys, el pintor i escultor noucentista ja hi tenia lligams familiars (la seva àvia materna hi havia nascut). Hugué, però, no va “descobrir” Caldes fins als 56 anys, on va arribar-hi per prescripció facultativa. Mai no és tard, com se sol dir, i allà va desenvolupar una època d’allò més creativa, concretament al Mas Manolo, on rebia amics i familiars en un entorn apaivagat entre el mar i la muntanya, on va morir l’any 1945.

A Caldes, la proposta cultural estrella és sens dubte el Museu Thermalia, amb un fons artístic integrat per la col·lecció del Mas Manolo, amb una bona quantitat d’obres d’Hugué: escultura, pintura, ceràmica, dibuix i joieria. Però no només això, ja que també compta amb una notable col·lecció de Picasso (amb qui l’unia una gran amistat) i altres artistes. Les aigües termals són l’altre gran atractiu de Caldes; una manera immillorable d’acabar el dia relaxadament. Els banys termals El Safareig són un lloc ideal per a fer-ho.

Durant el que queda d’estiu, podeu aprofitar per endinsar-vos en aquests binomis i explorar l’obra i el paisatge de tres autors que han deixat empremta en la nostra cultura literària, escultòrica i pictòrica.

Podeu trobar altres propostes per aquest cap de setmana al web Barcelona és molt més de la Diputació de Barcelona.