Compte enrere pel Premi Òmnium

El proppassat 19 de desembre, el jurat del prestigiós Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any va escollir les tres novel·les finalistes d’aquest últim any literari. Maria Climent, Imma Monsó i Elisabet Riera són les tres autores que enguany opten al guardó, que ha estat atorgat anteriorment a autors de la talla de Raül Garrigasait, Eva Baltasar o Sebastià Alzamora, i que disposa d’una dotació de 20.000 euros per a l’autor o autora escollida i 5.000 per a la promoció de la seva obra. La terna d’obres finalistes, derivades d’una selecció prèvia de nou novel·les publicades entre el novembre de 2022 i l’octubre de 2023, han estat reconegudes per un jurat format per Marta Pessarrodona, poeta i crítica literària; Neus Real, especialista en literatura catalana; Marta Segarra, catedràtica d’Estudis de gènere i literatura francesa; Magí Camps, periodista i filòleg; i el periodista Toni Puntí. L’obra guanyadora es coneixerà el pròxim dimarts 30 de gener. Per fer boca, però, podeu llegir què opinem a Núvol de la collita literària d’aquest any. Bona lectura!

Les tres finalistes al Premi Òmnium 2023. D’esquerra a dreta: Maria Climent, Elisabet Riera i Imma Monsó

A casa teníem un himne, de Maria Climent

Editorial: L’Altra Editorial

A casa teníem un himne és una novel·la coral protagonitzada per tres dones de les terres de l’Ebre que intenten restablir els vincles entre elles: la Marga i la Remei, dues germanes amb vides i personalitats completament diferents, i l’Erne, la mare. Si la Marga viu una eterna adolescència i encara no sap què fer amb la seva vida, la Remei està atrapada en un matrimoni que la desmotiva, una feina estable i un fill. Per la seva banda, l’Erne és una mare freda i misteriosa que va estar 9 anys sense parlar i que després de quedar-se viuda s’ha instal·lat a La Toscana. Quan la Remei es queda embarassada d’un home que no és el seu marit, les dues germanes decideixen anar a passar uns dies a casa la mare, que serviran no només per prendre decisions sobre el seu futur sinó també per desvelar secrets familiars que no s’esperaven. [Llegir +]

La mestra i la Bèstia, d’Imma Monsó

Editorial: Anagrama

La mestra i la Bèstia relata els primers vint anys de vida de la Severina, que viu amb els seus pares en una casa solitària en alguna carretera de l’Empordà. Viu aïllada de la societat i també de la realitat de la dictadura, perquè els seus pares decideixen protegir-la de la cruesa del règim amb un llenguatge en clau i una educació estranya. La mare de la Severina s’esforça a esperonar l’esperit crític de la filla, però també a donar-li a conèixer el mínim perquè no sembli desafecta al règim. També li ensenya a refugiar-se en la lectura, les ganes de conèixer i la devoció per les paraules, fet que fa de la Severina un personatge encara més esquizofrènic: és ignorant però alhora té un saber enciclopèdic; bada i fantasieja però alhora té una mirada reflexiva i nostàlgica sobre les coses; vol ser Autosuficient (així, amb A majúscula), però alhora experimentar el sentiment de comunitat. El seu mètode particular d’aproximar-se al coneixement és la perplexitat i l’atzar, veu la realitat a pedaços, i obliga el lector a també fer-ho així. I Monsó alterna la proximitat i la distància amb la protagonista, creant una complicitat amb el lector que fa bastanta gràcia. [Llegir +]

Una vegada va ser estiu una nit sencera, d’Elisabet Riera

Editorial: Males Herbes

Aquesta nova aventura literària de Riera sorprèn si tenim en compte el tarannà de la seva obra anterior. Perquè el salt entre Efendi (Males Herbes, 2021) i Una vegada… és més aviat una gambada intrèpida: la necessària per passar de la distopia tecnològica a la passió romàntica; un abisme temàtic que s’erigeix sempre, sempre, sobre arquitectura estilística de primera. En el cas que ens ocupa, una prosa poètica d’ambicions metatextuals, l’ús d’un llenguatge alhora arcaic i flexible i línies i línies de lírica altruista on abunda la divagació d’intensitat elegíaca. La protagonista de la història, de la qual no coneixem nom ni passat –només que acaba de passar per quiròfan–, emprèn un Bildungsroman tardà per tal de trobar la força que empeny el seu món interior. Un camí que la portarà a emmirallar-se en un paisatge natural que l’engoleix i al mateix temps l’abraça, i en dos viatgers solitaris d’èpoques pretèrites que trenen una corda de complicitat més enllà de l’espai i el temps. [Llegir +]