Cicatrius d'un amor d'estiu

L’any 1926, quan només tenia vint-i-tres anys, Irène Némirovsky va publicar El malentès, que ara acaba d’editar El Cercle de Viena amb traducció de Josep Maria Pinto. Aquesta novel·la, escrita de forma pulcra i inspirada –les descripcions d’entorns, paisatges i atmosferes són magistrals– mostra la precocitat sensible i intel·lectual d’aquesta autora malaguanyada. L’escriptora havia nascut a Kíiv l’any 1903 i va morir a les cambres d’Auschwitz l’any 1942.

De família jueva, Irène Némirovsky era molt jove quan va arribar a París amb els seus pares. La seva llengua literària va ser sempre el francès, i que hagués escrit molt i amb tant de talent cal celebrar-ho, ja que és un goig, ara, llegir l’anàlisi psicològica amb què l’autora retrata de forma molt madura la relació d’una parella d’amants tan diferents entre si que acaben fent impossible el seu amor, tal com s’al·ludeix en el mateix títol de la novel·la.

El lector que entri per primera vegada en el món que descriu Irène Némirovsky en aquest relat es podria sorprendre de la banalitat amb què una part de la societat francesa, la més acomodada i ociosa de les primeres dècades del segle XX, es prenia les relacions amoroses clandestines, si bé, per ser-ho, no estaven exemptes de l’alta temperatura d’una passió que en el cas de la novel·la que ens ocupa consumeix els amants. A la vista dels seus episodis conflictius fonamentats en suposicions i malentesos, les nostres mares i àvies haurien dit: «Qui no té feina, el gat pentina», o «l’ociositat no porta gaire res de bo».

És aquest desajustament d’expectatives de l’amor entre el vaivé de les emocions fortes i el desig de serenitat el que s’ha fet baula trencada en la relació dels amants.

És exactament el que li esdevé a la Denise, la protagonista, una jove casada amb un home ric i atrafegat. La Denise sembla tenir-ho tot per ser feliç, però, seduïda, entra en una relació que ara en diríem tòxica. Però no pas perquè l’Yves, l’amant, ho sigui: el jove procedeix d’una família benestant vinguda a menys, és educat i atent. El malentès entre la parella comença per la manera com ella acaba vivint aquella situació d’hores d’espera, la qual sempre li sembla que no es correspon amb el seu amor. El jove amant ja no és el seductor sinó l’home que no necessita tràfecs, ni els alts i baixos sentimentals que donen vida, o la consumeixen, segons es miri, sinó més aviat moments de companyia i d’entesa més enllà de la corporalitat sense menystenir-la, ja que de l’amor físic en gaudeixen tots dos.

A El malentès Némirovsky detalla la crònica d’un amor que comença a l’estiu i que no troba camins per prosperar a París. Els joves s’han conegut a Hendaia durant les vacances, s’han trobat en una situació idíl·lica i, per tant, la viuen com fora del món. Però la tardor no triga a dibuixar-se, els joves retornen a la ciutat, a la vida descolorida d’oficinista de l’Yves, que té un horari fix i les trobades amoroses s’han d’ajustar a la sortida del treball d’ell i a la tornada a casa per part d’ella, abans no arribi el marit. La relació nupcial que ha encès una foguera no els acaba cremant d’amor sinó d’encontres fallits que cada vegada seran més grans.

A propòsit d’aquesta situació, hi ha un moment brillant, estel·lar, en el relat, quan parlen mare i filla, i la mare, una vídua carregada d’experiència que sembla entendre la causa del problema. «Per a ell, el meu amor hauria de ser una mena de luxe retrobat», diu la jove. A la qual cosa la mare contesta: «Qui sap? Potser justament per això mateix l’incomoda. Com una visita massa elegant en una casa pobra. A més, li demanes a l’amor coses diferents, Déu meu! La teva vida ha estat sempre tan tranquil·la, tan dolça, tan estable… Naturalment et calen les emocions de l’amor, plaers extraordinaris, i dolors nous, i paraules, paraules, paraules…». «I a ell, que li cal?», pregunta la filla. «Simplement repòs…», respon la mare.

És aquest desajustament d’expectatives de l’amor entre el vaivé de les emocions fortes i el desig de serenitat el que s’ha fet dolorós i baula trencada en la relació dels amants: ella no resisteix la tensió de l’espera perquè no ocupa el seu temps en altres coses, i ell, que està cansat i fastiguejat d’una feina que no li agrada, tot el que vol és que no li preguntin cada cinc minuts en silenci si estima o no estima.