Charlotte Salomon, la puissance et la beauté

Perico Pastor compara el llibre de David Foenkinos, Charlotte (Edicions 62), amb un dia esplèndid a la neu o a la platja. És un llibre difícil d’encasellar, amb ratlles curtes d’una precisió diàfana, que no és ni poesia ni una biografia, tot i que ambdues hi són indispensables. Foenkinos, captivat per la història de Charlotte Salomon, una pintora berlinesa d’ascendència jueva que va morir a Auschwitz, embarassada i amb només vint-i-sis anys, rescata els records de la seva vida ferotge i dramàtica, que va sublimar a través de l’art fent esclatar el patiment i la melancolia en una bellesa plena d’intensitat. “És un doble obra mestra”, assegura Pastor, referint-se a les creacions de Charlotte i al llibre escrit per Foenkinos.

L’horror i el sofriment que li van tocar viure no van impedir que Charlotte Salomon es lliurés a l’alliberament artístic i a la seva expressivitat més emocional i colpidora, ans al contrari. De fet, fou precisament gràcies a l’art que aconseguí transformar tragèdia en bellesa. Potser per aquesta circumstància, Perico Pastor es pregunta si la reputació de Charlotte “seria la mateixa si no hagués estat a Auschwitz”.

Foenkinos comparteix aquesta reflexió, però s’afanya a deixar clar que la seva obra, que inclou pintura, música i literatura, “és d’una bellesa desbordant”, oimés amb els antecedents macabres que regeixen una vida que ja és terrible abans d’acabar-se a Auschwitz. Les dones de la seva família (la seva mare, la seva àvia, la seva germana, la seva tia) se suïciden durant uns anys fatídics, mentre el nazisme comença a germinar a Alemanya, el seu avi embogeix i ella no pot obtenir el títol de Belles Arts per ser jueva. El títol d’aquesta conversa del MOT no deixa lloc a equívocs: “Vides estroncades“.

Una sola paraula: intensitat

I és aleshores, acumulats i digerits tots els infortunis, quan Charlotte decideix que ha de crear una obra seva, “explicant-se la vida amb imatges, paraules i els ecos de la música que havia sentit”, diu Pastor. I aquí és quan Foenkinos expressa com l’ha fascinat “el contrast increïble entre la crueltat de la vida que va viure i la bellesa del seu art”, que la va salvar de ser presa de “la follia i de l’abisme”. I això, coincideixen tots dos, “fa molt més valuosa la seva història”.

Charlotte és una dona que travessa l’horror a la recerca de la bellesa, convertint-lo en un teatre de la creació en el qual es refugia i on representa el vertader sentir de l’existència. Si hi ha una paraula que defineix la seva curta vida, aquesta és intensitat: vital, artística… i també sensual: Charlotte va viure una història d’amor “atòmica, bestial”, amb un home anomenat Alfred, que apareix dibuixat en nombroses de les seves aquarel·les. Tota aquesta intensitat es manifesta en la seva obra: “una obra autobiogràfica plena de vida: de potència i bellesa”, conclou Foenkinos, que la converteix en la inventora de la primera novel·la gràfica. Ironies del calendari (o potser no), avui Charlotte Salomon hauria fet 99 anys.

“La seva obra causa una impressió més afectiva i intel·lectual que no pas plàstica”, afegeix Pastor, i hom de seguida comprèn, o l’adverteix, el significat d’aquesta sentència quan coneix la seva història. Foenkinos no amaga l’obsessió que va experimentar per ella, que el va acabar duent sí o sí a escriure el seu llibre, absolutament emotiu, entre la poesia i la biografia. “Al final em vaig sentir alliberat”, explica, perquè per contemplar, llegir i escoltar l’obra de Charlotte “cal aturar-se, igual que a l’hora d’escriure”. Admirar tot el que va plasmar produeix una “sensació física” que transporta l’energia brutal d’una artista de cap a peus que “que no va deixar mai de crear”. No és estrany fer-se una idea de la fascinació i l’obsessió de l’escriptor francès per una dona tan extraordinària.