D’origen jueu i supervivent de l’Holocaust, Primo Levi ha passat a la història com el testimoni directe irreemplaçable que va narrar amb rigor l’horro d’Auschwitz a ‘Si això és un home’, publicació que celebra enguany els 75 anys de la seva publicació. Tanmateix, la de testimoni no és l’única perspectiva des d’on se’l mira la gent. L’univers de Levi és tan gran i abraça tantes coses, que l’estudi que se’n fa va molt més enllà. La petjada de Levi no va ser només la d’un testimoni, també la d’un gran científic i escriptor. Per honorar la seva figura, 35 anys després de la seva mort, El Born CCM celebra el cicle de conferències “Primo Levi. El testimoni, l’escriptor, el científic”.

Una mostra del neguit que desperta Levi i la seva obra es veu reflectida en el cicle que s’està duent a terme a El Born Centre de Cultura i Memòria de Barcelona, juntament amb l’Institut Italià de Cultura a Barcelona i amb el suport del Centro Internazionale di studi Primo Levi. Després de la presentació del cicle, del documental Gli sci di Primo Leviidels concerts de piano amb recital de fragments de l’obra de Primo Levi, el passat dia 24 de maig va iniciar-se l’espai de conferències i taules rodones que acabaran el dia 26 del mateix mes. De fet, Francesc Marquillas va fer una crònica de les conferències del primer dia del cicle, que podeu llegir aquí:

• 

  Glossa

  El poliedre Primo Levi

  Francesc Marquillas Masó

La segona jornada del cicle va començar amb la conferència ‘Primo Levi, un itinerari de descoberta i diàleg’, de la mà de Fabio Levi, el president del Centro Internazionale di Studi Primo Levi. En la seva presentació, Levi va resseguir el recorregut de l’escriptor en les seves temptatives d’enllaçar una recerca sobre aspectes cada cop nous del Lager, a través del diàleg mantingut amb els seus diferents tipus de públics. En aquest sentit, Fabio Levi remarcà la incansable claredat de la paraula de Primo Levi, que permet apropar la història de l’horror dels camps a tothom. Des de la nitidesa i la complexitat alhora, l’escriptor aconsegueix mantenir el diàleg amb el lector, i la seva obra “té la capacitat de trobar els seus propis interlocutors”, afirma.

El recorregut de Primo Levi s’ha reafirmat molts anys després, i la seva figura s’ha consolidat. Així doncs, Fabio Levi aprofita per recalcar la importància d’un centre dedicat a la seva persona, que, per a ell, “emmarca de manera immillorable la figura de Primo Levi”. Va destacar que no se’l pot representar de manera rígida, sinó que cal presentar-ne tots els vessants (testimoni, escriptor i científic), i va ressaltar dos dels punts més importants de la seva vida: la curiositat i l’amor per la vida. En aquesta línia, Fabio Levi va acabar la conferència llançant una pregunta: sense la seva curiositat i l’amor per la vida, com hauria sobreviscut a l’Holocaust i n’hauria escrit l’obra?

La taula rodona de després va ser presentada per l’historiador especialitzat en memòria col·lectiva del Nacionalsocialisme i el desenvolupament dels memorials sobre els crims nazis, Miquel de Toro. Hi van participar Enric Benerenguer, escriptor i psicoanalista, Marta Marín-Dòmine, directora d’El Born Centre de Cultura i Memòria, escriptora i investigadora, i Elisabetta Ruffini, directora de l’Instituto bergamasco per la storia della Resistenza e dell’a contemporània. En primer lloc, Berenguer va reflexionar sobre com la noció de culpa i vergonya van permetre obrir un diàleg entre la psicoanàlisi, el gènere testimonial i l’obra de Primo Levi. Va relacionar dos dels somnis que surten a l’obra de Levi, un d’ells a Si això és un home i l’altre a Treva, i va concloure que tots dos formen una sola unitat; que no n’entenem un sense l’altre. Finalment, Berenguer acabava parafrasejant Enric Juliana amb “Aquí hem vingut a aprendre” per demostrar tot el que podem aprendre de l’experiència i obra de Levi.

Marta Marín-Dòmine va voler destacar la diferència entre testimoni i víctima, explicant que el testimoni, a diferència de la víctima, és un agent actiu amb voluntat d’acció. Tanmateix, va subratllar que “Tota memorialització és parcial, perquè mai cap testimoni té una visió total de la situació”. Finalment, Ruffini va parlar de Levi com a “escriptor no escriptor” i va demostrar la importància que va tenir la publicació de ‘Si això és un home’ per a la posterior publicació de tantes altres obres sobre l’horror de l’Holocaust.

La segona jornada del cicle va acabar amb la taula rodona ‘Primo Levi, el testimoni i les aportacions conceptuals’, moderada per Marta Marín-Dòmine i amb la participació de professor de Filosofia Joan-Carles Mèlich, la professora d’Ètica i Estètica, Marta Tafalla i l’escriptor i director del Memorial Democràtic, Vicenç Villatoro.

Per poder seguir les activitats relacionades amb el cicle sobre Primo Levi a El Born Centre de Cultura i Memòria, podeu consultar-ho aquí. Aquest dijous 26 de maig a les 18h Domenico Scarpa imparteix la conferència Un autor multimedial, 2009-2022. Seguidament, a les 19 h se celebrarà la taula rodona “La recepció de l’obra de Primo Levi”,amb Pilar Beltran, Oriol Alcorta i Francesco Ardolino, que moderarà Izaskun Arretxe.