La 41a Setmana del Llibre en Català escalfa motors per la que promet ser l’edició més gran de les realitzades fins al moment: 7.000 m² d’espai disponible, 87 casetes, 287 expositors i 125 novetats editorials concentrades al Moll de la Fusta de Barcelona, entre el 8 i el 17 de setembre. Per primer cop, a més, hi seran representats segells de tots els territoris de parla catalana: a Catalunya, el País Valencià, Andorra i les Illes Balears s’hi afegeix la Catalunya del Nord, que hi serà present amb una caseta pròpia. Tanmateix, i també de manera inèdita, la cultura i la llengua de dos dels territoris dels Països Catalans, el País Valencià i les Illes Balears, es troben amenaçades per les pulsions censores d’unes conselleries de cultura abduïdes per l’extrema dreta. En tan sols un parell de mesos des de les eleccions municipals i autonòmiques del 28M ja hem pogut albirar els primers episodis d’intolerància, localitzats als municipis de Borriana, Torrent o a vuit comarques del País Valencià, on el flamant conseller d’Educació, el popular José Antonio Rovira, ha eliminat l’obligatorietat del 25% de valencià com a llengua vehicular a les aules. Amb aquest panorama d’intransigència institucional, el sector de l’edició valencià es prepara per a una llarga i feixuga batalla contra les urpes de la censura lingüística.

Des de l’Editorial Afers, Marta Rodrigo assenyala que, encara que no s’han començat a aplicar polítiques sobre el cas concret al món editorial, la situació «pinta molt malament»: «D’entrada les perspectives no són gens bones, si tenim en compte qui encapçala la Conselleria de Cultura [Vicente Barrera, de VOX]. Ja vam patir anys de govern del PP i la cosa no anà gaire bé, especialment pel que fa als pressupostos en política editorial i d’ajudes a l’edició». Amb la incorporació de l’extrema dreta al govern regional, explica Rodrigo, «la cosa es pot complicar molt», tot i que des de l’editorial recomanen prudència i esperar a saber qui ocuparà la Direcció General del Llibre del nou govern estatal i la resposta que pugui donar l’Acadèmia Valenciana de la Llengua respecte a potencials ingerències polítiques en el sector.

La situació encara és d’incertesa i les editorials valencianes es troben a l’expectativa dels esdeveniments, tot esperant les primeres sacsejades polítiques de cara a la tardor i, especialment, l’any vinent. «Entenem pel que representa VOX i el mateix conseller que no seran un context especialment favorable a l’edició i la potenciació dels llibres en valencià», explica Vicent Baydal, editor de Llibres de la Drassana, que contraposa el govern entrant amb l’anterior coalició progressista: «Encara que durant els vuits anys del [Pacte del] Botànic es podria haver fet molt més pel sector, almenys ha estat una administració que s’ha mostrat a favor de la cultura valenciana». Les dades l’hi donen la raó: durant el 2022, les ajudes a la producció editorial al País Valencià han estat les més quantioses que s’han executat en les últimes dècades, unes subvencions que «són clau per oferir llibres de qualitat i fer créixer el sector i allunyar-lo de la precarietat econòmica i laboral», explica Baydal.

El que vol el bipartit PP-VOX és arraconar la llengua i ensorrar les editorials que editen en català al País Valencià

Jan Brugueras (Edicions Tres i Quatre)

Tots els editors i editores consultats coincideixen a dir que les polítiques culturals del nou govern afectaran amb tota seguretat a les subvencions a la producció editorial i probablement a les Places del Llibre, que en última instància depenen de molts ajuntaments ara tenyits de blau i verd. Per a Jan Brugueras, editor de Tres i Quatre Edicions, aquestes mesures draconianes no serien en cap cas sorprenents, ja que el binomi PP-VOX presentava un programa electoral «bàsicament antivalencià i anticatalà»: «Ara ens fixem en el nou govern d’extrema dreta, però el problema al País Valencià, i en realitat també al conjunt dels Països Catalans, és de caràcter estructural. El que hi ha encara i el que hi havia també durant el Govern del Botànic és una subordinació lingüistica i cultural davant el castellà i la cultura espanyola. El món editorial només és una baula més dins d’aquesta cadena», afirma Brugueras sobre una problemàtica que «s’arrossega des de fa dècades, si no segles», i que ara «es veurà agreujada per tenir un govern clarament a la contra».

Segons explica l’editor, el sector editorial també depèn en bona part de la cobertura i el ressò que se’n fa als mitjans de comunicació: «Durant vuit anys de Botànic no hi ha hagut un canvi en el món mediàtic valencià, més aviat al contrari: no s’ha creat un món mediàtic propi i autocentrat valencià, sinó que ha subsistit el que ja hi havia». Una situació que el món editorial «paga i encara pagarà més», diu Brugueras, perquè el nou govern «es dedicarà a trinxar els pocs mitjans autocentrats que encara queden». Explica l’editor que durant els vuit anys de govern progressista no es van encarar molts problemes pendents i hi ha hagut una certa fantasia que tot anava bé: gràcies a les urnes s’havia fet fora a la dreta de la Generalitat Valenciana i l’anticatalanisme ja no era al govern. Una sensació equiparable al que passava a Catalunya fins fa uns anys, «on molta gent donava la llengua per assegurada». Amb tot, Brugueras reconeix que la diferència entre el govern sortint i el govern entrant «és clara i abismal»: «El que vol el bipartit PP-VOX és arraconar la llengua i ensorrar i fer desaparèixer les editorials que editen en català al País Valencià».

Literatura a la valenciana

Sigui com sigui, el cicle editorial no para i les editorials valencianes es preparen per presentar les seves novetats literàries de cara a la represa, la primera gran fita de la qual és La Setmana del Llibre en Català, que emergeix com un esdeveniment capital per tal de bastir (o recosir) un espai de comunicació comú entre territoris de parla catalana. D’aquesta manera, més de quinze editorials del País Valencià participaran en un acte conjunt durant el matí del diumenge 10 de setembre, al Mòdul 1 de la fira. Vet aquí les principals novetats de la tardor literària en clau valenciana:

En el marc de la secció ‘Cultura a la Valenciana’ es presentaran tres novetats editorials de rellevància, dues de les quals tracten la figura de Joan Fuster des de prismes diferents. D’una banda, Edicions 96 publica Viure és antihigiènic, una proposta gràfica de l’artista Santi Tena que ofereix una visió innovadora i actual de més de setanta aforismes de l’escriptor valencià. D’altra banda, Enric Sòria escriu i Editorial Afers publica I morir deu ser deixar d’escriure. Joan Fuster o l’escriptura com a autoretrat en moviment, una obra que dissecciona la figura complexa i polièdrica d’aquest autor cent anys després del seu naixement i trenta després de la seva mort. L’equació de novetats editorials la completa Llibres de la Drassana, que presentarà el nou assaig del filòleg Carles Fenollosa, que amb el títol d’Irreductibles presenta una panoràmica provocadora de la història de la llengua i la literatura dels valencians des del segle XIII fins a l’actualitat, on explica, comenta i valora els principals períodes del passat nacional des del punt de vista lingüístic, així com les obres literàries més significatives i els autors més rellevants.

• 

  Crítica

  ‘Irreductibles’, el llibre que haurien de llegir catalans i balears

  Josep Daniel Climent

Amb relació a les novetats de narrativa, Bromera presentarà la novel·la històrica Cremareu aquesta carta, de Tomàs Llopis –Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira– una història situada a la Germania valenciana que segueix la figura de Joan Caro, sucrer i mestre racional de la ciutat de València, des del punt de vista de la seva dona. Una altra novetat que tindrà el seu espai al Mòdul 1 de La Setmana seran El Sr. C, el meu estimat monstre, un quadern de viatge d’inspiració autobiogràfica escrit per Laia Obregón-Dans en paral·lel a la seva lluita contra el càncer de pulmó, i publicat de manera pòstuma per l’Editorial Vincle, amb traducció de Dorotea Casas Ros i M. Cinta Portillo Vidiella. Finalment, Llibres de la Drassana presentarà Estiu, de Josep Vicent Miralles, una història situada a cavall entre la novel·la policíaca i la comèdia negra que denuncia el fenomen de la turistificació a la costa valenciana.

Dins de la secció ‘Narrativa combativa’, que aplega obres que tracten la Guerra Civil des d’algun dels seus múltiples vessants, Llibres de la Drassana presentarà la tercera novel·la d’Andreu Sevilla, Els inútils, una història ambientada a finals de la dècada de 1950 que segueix dos membres de la família Senabre –pare i fill– mentre transporten amb el seu camió nombroses víctimes del conflicte en direcció al Valle de los Caídos; una radiografia d’un temps miserable i moralment assolat que va ser guardonada amb el Premi Lletraferit de Novel·la 2022 –ex-aequo amb Mireia, de Purificación Mascarell. A la mateixa secció també trobarem Allà m’esperava la guerra. Memòries d’un republicà (Publicacions de la Universitat Jaume I), on Jaume Domenjó narra en primera persona una vida que anà del futbol professional als treballs forçats en una base submarina francesa, passant per la seva experiència lluitant al front d’Aragó durant la guerra; Un pianista en el seller (Sembra Llibres), un retrat de la pagesia de postguerra de la mà de Muriel Villanueva; i ‘D’un silenci antic i molt llarg’ (Bromera), novel·la històrica de l’escriptor alginetí Urbà Lozano que ens parla de l’impacte que va tenir el conflicte en la província de València.

Pel que fa a la poesia, Edicions Tres i Quatre presentarà Paradísia, poemari pel qual l’assagista, poeta i traductora catalana Laia Llobera ha estat guardonada amb el Premi Vicent Andrés Estellés de Poesia. A aquesta novetat s’afegeixen El crit, de Susanna Lliberós (Onada Edicions), obra guanyadora del Premi de Poesia Ciutat de Sagunt; i els poemaris Paradís en perill, de Vicent Berenguer, i La segona llengua, de Yolanda Castaño, ambdós editats per Periferic Edicions.

A banda, la secció ‘Feminismes’ inclourà les presentacions d’El foc i la cendra (Onada Edicions), un text escrit per Antoni Gómez Giménez que aplega les biografies de catorze dones artistes i intel·lectuals que travessen tot el segle XX europeu i americà; i Rosa Torres. La construcció d’un llenguatge (Institució Alfons el Magnànim), assaig biogràfic sobre la pintora i gravadora valenciana escrit per l’historiador de l’art Francesc Miralles. Més enllà de la no-ficció, l’Editorial Afers també presentarà una novetat de narrativa en clau femenina: Deu dies en un manicomi, de l’escriptora i pionera del periodisme d’investigació Nellie Bly, és un recull d’articles –editat i traduït per Carme Manuel– que descriuen l’estada de l’autora en el pavelló de dones del centre psiquiàtric més important de Nova York a finals del segle XIX.

L’assaig en clau valenciana també tindrà representació a la fira amb una bateria de novetats de textos de no-ficció, tot i que, paradoxalment, la novetat concreta que presentarà Edicions Tres i Quatre té accent mallorquí: Quan t’acorralen les flames és un calidoscopi de mirades sobre la Mallorca d’avui bastida pel filòleg i periodista balear Pere Antoni Pons. D’afegitó, Publicacions de la Universitat Jaume I edita en un sol volum els Escrits inèdits i dispersos del filòleg i lexicòleg valencià Germà Colón, mentre que Lletra Impresa presentarà l’assaig Punts de fuga. Pensar, crear, resistir, conjunt de meditacions i digressions d’Enric Balaguer al voltant de les obres plàstiques, les idees o l’escriptura. Per la seva part, l’Editorial Afers amplia la col·lecció ‘Biblioteca de pensament crític’ amb dues novetats: Hans Kohn i la idea del nacionalisme, del sociòleg estatunidenc Craig Calhoun i traducció de Gustau Muñoz; i El desig d’ordre, de la filòloga eslovena Simona Škrabec.