Adela Barberà, llum en un moment de foscor

Vet aquí una dona que va desafiar el règim franquista. Una professora que va donar, als seus alumnes, llum en un moment de foscor. L’Adela Barberà, l’Adelita, va saltar-se totes les restriccions del Franquisme. “No era reivindicativa ni combativa, però tenia aquella mà esquerra que ho sap portar tot i valenta. Molt valenta” diu Eva Comas, autora d’Els Nens de l’Adelita.

Eva Comas ens descobreix la història d’aquest personatge de l’escola semiclandestina de Gavà on va treballar. L’autora narra en primera persona la seva recerca als arxius i traça la biografia d’Adela Barberà a través de les entrevistes que fa als exalumnes i als seus veïns del poble. “Era i és una dona molt reconeguda a Gavà, però des de la tradició oral. Els veïns en parlen i la coneixen, perquè les seves famílies els ho explicaven a casa. El fet que ningú hagués documentat la vida d’aquesta dona tant admirable, aquest fet, va ser el que em va empènyer a escriure sobre l’Adelita”, explica l’autora.

L’Adelita va néixer a Sabadell, però quan era un nadó els seus pares van marxar a Cuba i ella viure la seva infantesa a l’illa del Carib. Es va criar envoltada de llums, vestits i maquillatge. En un ambient molt alegre i festiu, el Teatre Avellaneda de Camagüey. Els seus pares treballaven al teatre com a conserges i ella va créixer entre bambolines. Quan va tenir l’edat, va decidir creuar l’Atlàntic per amor. I enamorada d’en Manolo Buisán, va arribar a Gavà. Tot era nou per a ella, i en poc temps es va adonar que Espanya era un país amb una societat molt diferent a la cubana. Una societat endarrerida i cohibida. “Per anar a buscar el seu marit a l’estació s’arreglava i es posava guapíssima, (…) es posava un abric cenyit i llarg que li feia molt atractiva. (…) l’avisen que no ho faci, que la poden veure des del bar de l’estació”,  explica Eva Comas.

Al començament, l’Adelita vivia amb els seus sogres a la fàbrica de can Serra i la porteria d’aquella fàbrica va ser l’escenari dels primers anys de l’escola semiclandestina que ella va fundar. Donava classes a molts infants de Gavà que la reconeixien, més que com una mestra, “com una amiga que ens donava classes”. Era una dona que fascinava a tothom allà on anava i era molt propera amb els alumnes i les seves famílies. Queia en gràcia tant a les classes més populars com a les institucions, alcaldes i grans empresaris. De la mateixa manera, però, aixecava les enveges de les professores de les altres escoles que la veien com una competència.
En una època convulsa i fosca, l’Adelita era una dona valenta que s’oposava i desafiava el règim de Franco. “El màxim, és que donés les classes a nens i nenes plegats. Estava totalment prohibit en aquell temps, però per ella, els homes aprenien de les dones i les dones, dels homes”, destaca Comas. Amb aquesta valentia va ensenyar als seus alumnes a no tenir por, a vèncer el temor que ho impregnava tot.

L’Adelita tenia una gran capacitat de donar-se als altres i es va convertir en una institució per la gent de Gavà. Va ensenyar als seus alumnes tot el que sabia de lletres, matemàtiques i geografia. Va aconseguir transmetre el seu optimisme i aquesta mà esquerra, a vegades necessària. Però, sobretot, els va ensenyar una manera de viure. Sense por.