Anton Carrera, in memoriam

Aquest passat 21 de desembre de 2023 va morir el poeta Anton Carrera Busquets, de Sant Julià de Vilatorta, si bé havia nascut a Vic l’any 1943. En el seu comiat civil al Saló Catalunya, el poble de Sant Julià li va organitzar una cerimònia en què, amb els parlaments, no van faltar les Caramelles del Roser: el poeta havia escrit la lletra de 21 de de les 50 peces del repertori de lletres noves i es va recordar que havia deixat enllestida la del 2024.

En els seus inicis com a poeta, Anton Carrera va participar activament en el moviment de la Nova Cançó, recitant els seus poemes i enregistrant diversos discos: Anton Carrera diu els seus poemes (1969), Anton Carrera (1971) i Piràmide (1974).

Amb el pas dels anys, la seva obra poètica va evolucionar des d’un estil popular i de caràcter social com era tan corrent en aquesta època, cap a uns poemes més analítics, sobris i rigorosos com peces de marfil tallades, que són els que jo li vaig conèixer quan participàvem en les tertúlies literàries de la Rosa de Sant Martí que comandava el poeta Anton Sala-Cornadó, a qui vaig conèixer a la Universitat de la Pau que té lloc a Sant Cugat del Vallès. És així com anem construint una cadena virtuosa d’amistats.

M’agradava escoltar l’Anton quan llegia els seus poemes en les tertúlies literàries. Amb la seva veu hi posava el to greu i solemne que ja tenien els seus versos perfectament escandits i d’una lírica que en aquella època em semblava que bevien de les fonts més naturalistes del noucentisme: els seus poemes dedicats al Montseny eren extraordinaris. Anton Carrera era un bon rapsode, i com a professor d’institut es va exercir en la tasca de difusió de la poesia en la dècada dels anys 70, quan havia debutat amb els llibres Poemes i Tribu, els primers de la seva producció creativa que suma un total de quinze llibres, l’últim dels quals, Aiguaneix, va ser publicat l’any 2020.

L’any 1991 Anton Carrera va ser proclamat Mestre en Gai Saber als Jocs Florals de Barcelona pel poema Ausa, la dels turons. Amb el recull Llista d’espera va obtenir el Premi Rosa Leveroni. Recer, amb poemes inspirats en cadascun dels fantàstics capitells romànics del claustre del monestir de l’Estany, destaca de la seva producció més recent.

Llicenciat en Filologia Catalana i en Belles Arts, Anton Carrera també dibuixava i pintava. L’any passat va exposar al Temple Romà de Vic un conjunt d’obres plàstiques relacionades amb el seu últim poemari. Activista cultural, participava com a jurat en diversos premis literaris. Ens vam retrobar fa uns estius en el jurat de poesia del Premi Literari Miquel Arimany, que des de l’any 2010 l’Ajuntament de Masies de Roda convoca en anys alternatius entre Poesia i Narrativa. Des de la convocatòria de l’any 2022 el premi ha agafat un altre camí que vam deixar. No ens havíem vist més fins que vaig llegir a la premsa que al costat d’altres autors catalans entre 80 i 90 anys Anton Carrera havia rebut un homenatge com a Sènior Literari organitzat pel Departament de Cultura i la Institució de les Lletres Catalanes. A temps de ser-li reconeguda mínimament, molt mínimament, la seva obra creativa juntament a la seva perseverant militància en l’enaltiment de la llengua catalana a través de la cançó i la poesia.