86 dones per descobrir

Totes les cadires plenes a la presentació de Dones úniques. Relats de dones d’aquí que no podràs oblidar, tot i el ruixat sobtat que va caure dijous deixant-nos distrets i xops. Millor. Parèntesi de la xafogor pesada i més frescos per escoltar la Montse Barderi i la Berta Rubio Faus parlant-nos d’algunes de les 86 dones úniques que omplen el llibre de Barderi, meravellosament il·lustrat per la Violeta Crespo.

El llibre segueix una recent tradició de toms que posen en valor dones de la història, tot començant amb l’èxit de Contes de bona nit per a nenes rebels escrit per les italianes Elena Favilli i Francesca Cavallo i editat aquí per Estrella Polar (en català) i Destino (en espanyol).

Per obrir la presentació, Rubio, autora, editora i contacontes, va interpretar Víria Acta. Ella era una esclava de la València romana (segle II dc) que va comprar la seva llibertat tallant marbre i granit. Posteriorment, va esdevenir una empresària d’èxit i es va fer construir una estàtua al fòrum de la ciutat, cansada d’escultures d’homes i de dones mitològiques inexistents. Per Montse Barderi, Víria Acta va ser un dels seus grans descobriments fent el llibre: “és difícil trobar el testimoni d’una dona tan antiga”.

Entre el públic s’hi trobava una de les dones úniques que conformen el volum. Carolina Torres, amiga de Barderi, es va aixecar mig tímida i va llegir la seva història. Torres és una dona de 37 anys de Menorca que pateix hipertensió arterial pulmonar, una malaltia rara. Tot va començar amb mal de caps i desmais i ara ha de portar una màquina les 24 hores que li subministra un medicament directament al cor. La Carolina és una dona preciosa, riallera, lliure i forta que abans de la malaltia era professora de Pilates i que havia fet estades a Bèlgica, França i els Estats Units. La seva discapacitat orgànica no priva aquesta entusiasta de la vida de fer xerrades, tallers i estudiar. “És una història de coratge, il·lusió, ganes de viure” va dir Barderi; per ella és important que es conegui la malaltia de la Carolina, que afecta a dones d’uns trenta anys i que pateixen unes 2.000 persones a l’estat espanyol.

Una altra Torres del llibre és la Rosa. “La nostra Coco Chanel” va dir Barderi. Rosa Torres fou la primera dona que es va atrevir a portar pantalons a Catalunya. Cada dona del llibre està il·lustrada per la Violeta Crespo i les històries es llegeixen com breus contes amb una moralina final explicant el llegat de cada una. Barderi va dir que la idea era que les mares poguessin llegir un conte de bona nit a les seves filles. “I als nens!” va afegir la Berta Rubio.

El volum estava pensat per a un públic infantil-juvenil però la veritat és que ha quedat un llibre que pot (i ha) d’inspirar qualsevol edat i sexe. Juntament amb Relats de dones d’aquí que no podràs oblidar Berta Rubio i Montse Barderi han elaborat un dossier pedagògic per treballar el llibre a les escoles amb nens de 4t, 5è, i 6è de primària. Rubio va recalcar que és important que es tinguin referents humans i punt, deixant de banda el gènere.

Del pròleg del llibre: “Amb aquest llibre voldríem que nenes de totes les edats veiessin que per ser una dona fantàstica no cal anar gaire lluny […] També creiem que és bo per als nens que creixin amb històries de dones poderoses perquè es relacionin amb companyes i amigues per explorar el món.”

De fet, enmig d’aquest debat tant actual de repensar el gènere i quin és el lloc de l’home en els valents temps del feminisme i el #metoo, l’irreverent Ben Brooks acaba de publicar els títols Stories for boys who dare to be different, i Stories for kids who dare to be different, il·lustrats per Quinton Winter i editats per Quercus, de moment només en anglès. El subtítol del primer és “històries reals de nois impressionants que van canviar el món sense matar dragons”. Perque som tots, nens i nenes i gender neutrals, els que ens qüestionem el nostre lloc en l’era de l’Instagram, el Tindr, i el Whatsapp.

Tornant a Sabadell, Montse Barderi creu que Relats de dones d’aquí que no podràs oblidar és el llibre més maco que ha fet fins ara i que si aquest primer funciona estarà entusiasmada de fer-ne un volum dos, tres, quatre i els que faci falta per tal de continuar ampliant aquesta enciclopèdia femenina dels països catalans.

Al final de la presentació moltes dones i algunes nenes van fer cua perquè Barderi els firmés el llibre i un home el va comprar per a la seva mare. Segur li agradarà.