Ser mare en català

¿Et pensaves que podies viure la maternitat en català a Barcelona? Il·lusa és poc.

Anna Pineda

Anna Pineda

Professora i investigadora Departament de Filologia Catalana i Lingüística General Universitat de Barcelona

Avís: aquesta història està basada en fets reals. Tens 35 anys, ets de Barcelona i, amb l’embaràs ja força avançat, t’apuntes a les sessions informatives sobre el part que fan, telemàticament, a l’Hospital de Sant Pau. Consultes el calendari que tenen penjat al web, segons el qual fan una sessió al mes, alternant català i castellà. Encara que t’aniria millor fer la primera sessió disponible perquè no et falta tant per parir, t’esperes a l’altra, que és en català. Arriba el dia anhelat i, oh sorpresa, una de les dues llevadores que fan la xerrada comunica que ella parlarà en castellà perquè s’expressa més bé. Algú s’imagina que a la sessió en castellà una llevadora digui que ella parlarà en català? Ha ha ha.

Foto: Unsplash
Foto: Unsplash

Potser no cal, però mira, tens temps i t’apuntes també a una sessió informativa semblant de l’Hospital Clínic. També és en línia. Comença la cosa, però tu per dins ja tens un no-sé-què que et fa estar nerviosa. Les diapositives són en català, ai, i la infermera pediàtrica que condueix la sessió parla en català, ai. Vius aquells primers minuts amb una certa tensió, no et concentres en el contingut, inconscientment esperes el moment que alguna de la trentena de parelles connectades exigeixi que la sessió es faci en castellà. Efectivament, passada una estona apareix un missatge al xat, escrit en anglès (!), per demanar que es parli en castellà. Immediatament, una altra assistent diu que per a ella també, que sigui en castellà. La primera reacció de la infermera és demanar perdó (sic) i dir que li havia sortit automàticament en català, però que clar, ara mateix canvia. El teu company i tu, que ja esperàveu que passés una cosa així, de seguida dieu que preferiríeu que la sessió es fes tal com estava programada, i que s’han de conèixer les dues llengües, i que tot això de la maternitat és una cosa molt íntima i personal, i que és el sistema públic de salut de Catalunya, i que hi tenim dret tots plegats, etc. La infermera respon que no vol que ningú se senti incòmode i diu a les dues persones que no entenen el català que els farà una sessió individual més endavant. Continua la sessió amb les 28 famílies restants.

I toca començar les classes de preparació al part, al CAP Roger de Flor de la Dreta de l’Eixample. Uns dies abans, arriba un correu de la llevadora que se n’encarrega, amb informacions pràctiques sobre el curs, en català (i alguns enllaços, per exemple al web de l’Hospital de Sant Pau, en la versió en castellà). Al final del correu, un breu programa del contingut del curs, sota el títol Sesiones, especificades totes en castellà. És un missatge que no admet respostes directes. Vinga, més nervis interiors! Assages què diràs el primer dia. La sessió 1 es titula Presentación, inquietudes, conocernos i no tens cap dubte de quina inquietud explicaràs. Sí, això que confessaràs ara és d’una certa psicosi: per preparar el terreny  googleges les adreces de la resta de participants del curs que com tu han rebut el correu. Amb el teu esperit sherlockholmesià constates que la majoria són noms i cognoms catalans, però també descobreixes que hi ha participants amb origen a Itàlia i a l’Argentina, i altres que no saps d’on venen. I arriba el gran dia. I la gran pregunta: Hi ha algú que no entengui el català? Servit en safata. S’alça la mà d’una dona que és el segon (el segon!) fill que té a Catalunya! Ella, que assisteix per segona (segona!) vegada a aquestes sessions, i que té un fill que ja ha nascut i que s’escolaritza a Barcelona, vol que la reunió sigui en castellà. Hi ha una altra parella, formada per una noia sud-americana i un noi català, que diuen que per ells cap problema, que ell ja li va traduint el que ella no entén. També una italià i una argentina deixen clar que no el parlen, el català, però que l’entenen. Gràcies a la pregunta inicial, s’ha obert una mena de torn de paraules sobre la relació de cadascú amb el català. Passat aquest moment, comencem la sessió, amb una ronda de presentacions. Quan arriba el teu torn, expliques que, ja que aquesta sessió és per expressar inquietuds, tu tens la inquietud lingüística de poder rebre la informació sobre la maternitat en català. Les altres parelles catalanoparlants de la sala no fan pressió explícita cap a cap banda. La llevadora conclou que anirà alternant les llengües, i ho posa en pràctica empezando una frase en castellano y acabant-la amb una paraula en català. Aviat, però, treu el cap una altra dinàmica, que es consolida a mesura que avancen les sessions: les classes comencen amb una hora ben bona en castellà, fins i tot responent les preguntes dels catalanoparlants en castellà, i de sobte, cap al final, es parla en català.

Paral·lelament, tu que vius a Gràcia, t’apuntes, és clar, a ioga per a embarassades. Tens al costat el principal centre dedicat a això, ho has d’aprofitar! En aquest cas, la dinàmica deixa un cert lloc per a l’esperança, que només és fictícia, perquè de totes les classes que acabaràs fent al centre el 98,9% hauran sigut en castellà. Amb la professora que has triat, resulta que les sessions sempre comencen amb les presentacions de les assistents, que diuen el nom, els mesos d’embaràs, etc. I la cosa va així: si totes o gairebé totes les persones es presenten en català, la professora fa la classe en català. Recordes segur un dia que va passar això, i des d’aleshores sempre procures col·locar-te estratègicament per tal que et toqui presentar-te de les primeres i així crear tendència –saps que és important, sobretot d’ençà que una coneguda teva, amb qui havies coincidit a escola, una escola concertada i catalanista, es va presentar en castellà perquè la noia anterior s’havia presentat en castellà. Algun dia que has anat amb altres professores no hi ha presentacions: entren a la sala, saluden en català, intercanvien quatre comentaris en català i, de sobte, a l’hora de donar la primera instrucció sobre ioga… pam, castellà! Diglòssia pura.

Sàpigues que la pediatra és catalanoparlant, però sempre pregunta en quina llengua volen el curs els assistents, i si algú el demana en castellà ens adaptem, lògicament.

Les teves desventures lingüístiques en el món de la maternitat continuen amb el patrocini de l’assegurança privada que tens i que et permet anar a unes sessions informatives sobre pediatria, prepart i postpart organitzades per l’Hospital de Barcelona. A la primera sessió quedes enlluernada: la fa una pediatra que parla en català com si fóssim en un país normal i no passa res. Però sempre hi ha algú disposat a posar aigua al vi: la segona sessió la fa una llevadora que comença amb la pregunta del milió: En què preferiu que parli? Des de la teva butaca de la sala d’actes pronuncies clar i fort: En català! i fins i tot el noi andalús del davant et secunda amb entusiasme. Tot va bé fins que una noia de l’altra punta… Ay, perdona, es que si puede ser en castellano major para que mi novio lo entienda bien. Us imagineu la resposta, oi? Sí, sens dubte, aquell noi –aquell acompanyant– passa per davant de totes les dones que heu de parir perquè, tal com us alliçona la llevadora: Todos los que hablamos catalán también entendemos el castellano. I au, comença la sessió i tu desconnectes –no hi pots fer més– i obres el mòbil per escriure una reclamació a l’Hospital de Barcelona. Quan arriba el final de la classe, us toca quedar-vos a un grup reduït de noies, les que us havíeu apuntat per fer la gimnàstica pràctica avui: en aquest grup reduït, és clar, el noi famós no hi és, perquè ell de gimnàstica no n’ha pas de fer, però tant és, la classe es fa en castellà igualment, i totes les embarassades parlen molt felices exclusivament en castellà entre elles i amb qui calgui perquè així s’ha establert i els catalans educats parlem castellà sempre que cal, i després de tota la tarda tu ja no tens forces ni esperit per demanar un canvi de llengua i només procures anar fent intervencions en català per mirar de provocar algun canvi.

Sempre havies pensat que abans que nasqués el nen faries un curs de primers auxilis. El teu part acaba avançant-se força i fas el curs quan ja ha nascut la criatura. Vas a un centre privat de llevadores del barri de la Sagrada Família i la recepcionista ja t’avisa: Els cursos solen ser en castellà perquè són classes grupals. Fi de l’argument. Davant la teva perplexitat, elabora una mica més l’explicació: Sempre que hi ha algú que no entén gaire bé el català ens adaptem, eh, ens adaptem i, vaja, el fet és que el 90% dels cursos els fem en castellà. Sàpigues que la pediatra és catalanoparlant, però sempre pregunta en quina llengua volen el curs els assistents, i si algú el demana en castellà ens adaptem, lògicament. Arriba el dia i el teu company i tu, que us havíeu confós d’hora, feu tard. Però tranquils: el curs és en castellà, que ningú s’alarmi. Fas preguntes –en tens moltes– en català, i altres assistents també s’hi animen. Al final de la classe, t’acostes a la pediatra i li demanes per què no s’ha fet la sessió en català, i et diu que mira que ella és molt catalanista, que mira que el seu marit és filòleg català, que fixa’t tu que se sent que es traeix a ella mateixa, però que clar, ella al principi ho pregunta perquè si no ho pregunta sempre surt algú que li diu que ho faci en castellà, i que aquell dia hi ha hagut una parella que ha dit que fos en castellà. El teu company i tu li expliqueu que podria fer altres estratègies, potser, com ara dir que si no entenen alguna paraula ja els ho traduirà, que pensin que el power point ja està en castellà, etc. La doctora us dona la raó i diu que ho provarà. Tant de bo.

El nen es fa gran i t’has hagut de canviar tres cops, sí, tres cops, de pediatre per trobar-ne un que t’entengui quan parles en català.

Ara que tens el nen, busques suport i fer xarxa en grups de mares. A Gràcia n’hi ha uns quants, i tots porten al nom paraules com dona, refugi, cercle o mare, en català. Però en la majoria dels casos descobreixes que és només això, una folklorització de la llengua, perquè quan t’hi poses en contacte et confirmen que les trobades de mares solen ser en castellà.

Ah, i ara que tens el nen també tornes al CAP de la Dreta de l’Eixample per a les sessions de postpart. La llevadora d’aquestes sessions és una altra però la dinàmica és la mateixa. Constates que hi ha un problema lingüístic greu al sistema públic de salut de Catalunya, i que les llevadores necessiten suport i formació i eines i recursos perquè s’enfronten dia a dia amb una situació complexa que ningú els ha explicat com tractar. Sigui com sigui, un dia la llevadora us proposa als assistents si voleu intervenir al curs de prepart que fa ella mateixa en línia per a pares que encara han de passar per tot el que vosaltres heu viscut. Sens dubte, t’hi apuntes. No perquè et vagi gaire bé –justament aquell dia en aquella hora tens una altra reunió–, sinó per militància lingüística. Arribat el dia, et connectes i sents les explicacions finals de la noia que et precedeix, companya del curs de postpart: amb ella també vas coincidir a l’escola concertada i catalanista que comentàvem, i et sobta sentir-la explicar la seva experiència de part en castellà, perquè és catalanoparlant i al curs de postpart sempre parla en català. Quan t’arriba el torn, la llevadora que porta la sessió de Zoom et diu que alguns dels assistents han demanat que tothom parli en castellà i que si no hi tens cap inconvenient ho facis, tal com ho ha fet la noia que t’ha precedit. Amb un somriure respons que no, que parlaràs en català i que segur que t’entendran, i que si no ja els ho aclariràs. Màgia potàgia: parles en català i no cau cap meteorit del cel. De fet, s’interessen per la teva experiència de part persones que no són catalanoparlants però que, sorpresa, bé que t’han anat seguint i ara et fan preguntes extra.

El nen es fa gran i ara quan vas al CAP de la Dreta de l’Eixample és per anar al pediatre. T’has hagut de canviar tres cops, sí, tres cops, de pediatre per trobar-ne un que t’entengui quan parles en català. A més, tens la sort que és catalanoparlant, però és que tu ja no demanaves ni això! Els pediatres assignats anteriorment només entenien parcialment el que els deies, interrompent-te constantment amb ¿Perdón? i evidenciant amb les seves respostes o explicacions que no havien entès bona part del teu discurs.

En fi. Ara, el teu fill aviat farà un any i tu, més desenganyada que mai, però amb més eines que mai, encares un futur d’escoles bressol, activitats infantils i reunions de pares i mestres.

¿Et pensaves que podies viure la maternitat en català a Barcelona? Il·lusa és poc.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació