Paraules d’abantes

Les paraules d’abantes o d’antes són mots genuïns que no estan normativitzats, és a dir, que no es troben al diccionari, però que són d’ús popular. Les podem classificar segons el seu origen: deformacions (‘col·lègit’, ‘favort’), castellanismes (‘oju’, ‘puestu’), estrangerismes (‘fumbol’), variacions dialectals (‘iclésia, xumaneia’), històrics (‘cotxe de línia per autobús’) o bé canvis de gènere (‘l’aràdio’, ‘l’amoto’).

Totes aquestes paraules formen part de la història del català. Són un himne, un cant a tot allò que enyorem, valorem, estimem, reivindiquem i sentim com a nostre. Segur que has sentit o fins i tot dit alguna d’aquestes paraules i segur que també et resulta inevitable dir-les sense que un sentiment de tendresa i nostàlgia t’envaeixi per complet. Jo, quan les dic, penso en l’avi Tomàs i el recordo dient ‘nesprus’, ‘xínria’ i ‘ubricoc’. I intento dir ‘nesprus’, ‘xínria’ i ‘ubricoc’ perquè fent-ho tinc la ferma convicció d’estar fent un homenatge al meu avi preferit. També és possible que les hagis sentit o utilitzat amb petites variacions: recorda que vius en un país en què la riquesa lingüística i la varietat dialectal són un pou de saviesa popular. Un pou, però sovint desconegut i totalment aliè per al catalanoparlant estàndard. I això és així i això és molt trist.

I ara algú dirà: “però si no són paraules normatives”! I li podem contestar: “i què? Són genuïnes!”. Tenim molta mania amb tot això del diccionari. Ho busquem tot al diccionari! Al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, és clar! Perquè buscar-ho al Diccionari Català Valencià Balear ja és fer un gest heroic i fer una cerca al TERMCAT, a l’ésAdir o consultar una fitxa de l’Optimot, es pot dir que és tot un atreviment. És clar, si busquem ‘aiga’ al DIEC, no hi és. En canvi, si busquem ‘aiga’ al DCVB, sí que hi és. El mateix ens passarà amb ‘rasclinet’ perquè la forma normativa és ‘rasclet’ i surt al DIEC, però ‘rasclinet’ també apareix al DCVB. Almenys una obra de referència contempla aquestes formes, així que com a usuaris, ja podem estar tranquils i utilitzar-les! Però què passa amb ‘jinoll’ o ‘junoll’, que no són ni al DIEC ni al DCVB? Per què no podem dir ‘jinoll’ en comptes de ‘genoll’? Per què? Ho podem dir, oi tant!, el que no podem fer és escriure-ho en un registre formal. Però això ja ens surt del cap, oi? I, no fotem, no és el mateix dir ‘jinoll’ que dir ‘joder’. Hi estem d’acord o no? Ho dic seriosament: deixem d’ultracorregir-ho tot i de buscar totes les respostes al diccionari.

Visca les paraules d’abantes i visca la gent que diu conscientment, com a reivindicació i amb un compromís amb la llengua i la seva història: que té ‘nèrvits’, que s’ha comprat una ‘fandilla’, que no sap el ‘còdic’, que si us plau li diguis un ‘numbru’, que no pot pas llegir el ‘lletreru’ ni desxifrar el ‘mensatge’, que no treballa perquè avui és ‘dumenge’ i que cada setmana va al ‘bart’ i es fot un ‘carajillo’. Apa, ‘adiós’!