El debat electoral en matèria cultural a Lleida

El passat 14 de maig va tenir lloc a Lleida, a Lo Beat Cafè, el debat “Quin model de cultura per a quina ciutat?” organitzat a les quatre capitals catalanes per l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya i emmarcats dins la campanya electoral per a les Eleccions Municipals 2015. Els participants van ser Montserrat Parra (PSC); Rosa Maria Salmerón (CiU); Montserrat Iniesta (Entesa per Lleida-ICV-EUiA-ME-Entesa); Núria Marín (ERC-Avancem-Acord Municipal); Francesc Gabarrell (Crida per Lleida-Candidatura d’Unitat Popular); Alfred Sesma (Comú de Lleida) i Josep Lluís Osorio (Ciutadans). El Partit Popular va declinar la invitació de l’APGCC.

El conductor, Àlvar Llobet, periodista de Nació Digital Lleida, va tenir poca oportunitat d’intervenir atès l’elevat nombre de participants i la quantitat de temes a tractar en l’hora i tres quarts que va durar l’encontre, però va ser força estricte a l’hora de respectar les durades de les intervencions i clar i concís a l’hora de plantejar preguntes.

L’actual regidora de Cultura, Montserrat Parra, va revelar poc del programa electoral en matèria cultural del seu partit, el PSC, la qual cosa fa sospitar una línia continuista del grup que governa Lleida des de fa 35 anys (només interromput per mitja legislatura de CiU, 1987-1989).

La representant d’ICV-EUiA-ME i Entesa, Montserrat Iniesta, va resumir en tres els eixos bàsics d’actuació del seu grup: una acció cultural de proximitat, una acció transversal entre diferents departaments del consistori i la creació d’un observatori municipal de la cultura i d’un pla estratègic que serveixin a la ciutadania com a eines d’apoderament en l’àmbit cultural. La principal proposta d’Entesa rau a capgirar la lògica de la política d’equipaments: la política cultural no pot estar centrada en els equipaments, sinó que aquests han de ser només recursos per a les programacions.

Crida per Lleida-CUP, representada per Francesc Gabarrell, va atacar de manera molt directa l’actual gestió municipal i va centrar les crítques a la figura de l’alcalde Ros, de qui afirmen que té “un afany de protagonisme” i acusen d’artífex “d’una política cultural tòxica i insostenible, procedent d’una organització totalment vertical”. La Crida ha elaborat el seu programa en una cultura a partir de les propostes recollides en un grup de treball amb diferents agents i treballadors del sector.

Gabarrell defensa com a imprescindible una línia política que tingui un propòsit de ciutat, troben a faltar una connexió entre els projectes existents, així com la vinculació amb Lleida. Per a això cal, segons ells, atorgar a la Regidoria de Cultura la importància que li pertoca i l’autonomia econòmica que ara no té, i destaca la creació d’un Pla Integral de Polítiques Culturals de gestió 100% pública i format per treballadors públics de la cultura, entitats, associacions i creadors, i també per la iniciativa privada del sector. Defensa l’elaboració d’un cens de béns mobles i immobles amb la intenció de facilitar la feina als professionals de la ciutat.

El representant del Comú de Lleida, una agrupació d’electors que es presenta a les eleccions per primer cop, Alfred Sesma, va definir la política cultural municipal actual com a “cortesana” i denuncia el fet —que qualifica com a “insòlit” per a una capital de província — que actualment no existeixen ajuts a la creació per a professionals, i sí, en canvi, per a entitats sense ànim de lucre. Per la qual cosa la resposta del Comú a la demanda del moderador d’una proposta concreta a cada representant, fou la creació immediata d’ajuts en aquest sentit, amb un pressupost d’un milió d’euros i en concurrència competitiva.

A més a més, Sesma va denunciar l’opacitat de les finances municipals i va demanar que els contractes per obra o servei de la Regidoria de Cultura puguin signar-se a més d’un any per tal d’afavorir l’elaboració de projectes a mig termini, cosa que, segons ell, actualment és impossible. El Comú també va exposar el fet que ara només un 5% del pressupost de la Regidoria de Cultura arriba directament a les entitats ciutadanes per a la seua gestió.

La transparència en la gestió, la descentralització de les programacions i la racionalització de l’ús dels equipaments, així com l’accessibilitat a la cultura (especialment quant als preus de les entrades al Teatre de la Llotja) van ser punts comuns entre Rosa M. Salmerón (CiU) i Núria Marín (ERC-Avancem-Acord Municipal). I Josep Lluís Osorio (Ciutadans) va defensar una cultura feta per les persones i no des de l’administració, així com un enfortiment de les polítiques relatives al patrimoni històric relacionades amb el turisme.

Davant la insistència d’alguns grups en l’accessibilitat a programacions municipals, Parra (PSC) va destacar que l’entrada a tots els museus de la ciutat que depenen de l’Ajuntament és gratuïta i que les entrades a l’Auditori i al Teatre Municipal de l’Escorxador (els dos equipaments de titularitat i gestió públiques) tenen preus socials. I va apostar també per l’ajut a artistes joves amb l’adquisició d’obra per a la col·lecció d’art municipal que, pel que fa a peces contemporànies, qualifica d’insòlita a l’Estat.

En el torn obert de paraules del prop del centenar d’assistents hi va haver preguntes com ara quin és el PIB de cultura a la ciutat; quin és el posicionament dels grups quant a infraestructures noves com ara el Centre de Produccions d’Arts Escèniques El Polvorí (presentat recentment i que l’alcalde vol inaugurar en breu) o quant al Parador Nacional a l’edifici emblemàtic del Roser; o qüestions més teòriques com la demanda d’una reflexió als representants polítics sobre el cost, el preu i el valor de la cultura que van quedar pràcticament sense resposta. No sabem si només per falta de temps.