Deu llatinismes per anar pel món

Un ‘llatinisme’ és una paraula o una expressió que ve del llatí i que se sol utilitzar en contextos més aviat cultes o científics, tot i que alguns llatinismes ja formen part del nostre lèxic quotidià i la seva aparició en el discurs oral està totalment integrat i normalitzat.

No cal tenir aversió als llatinismes, pobrics! Semblen molt seriosos, però tampoc no cal utilitzar-los en registres extremadament formals, així que sempre podeu deixar-ne anar algun per fer-vos els interessants o simplement podeu utilitzar-los per innovar una mica quan us expresseu.

A priori no ha de ser gaire complicat, així que podeu provar d’incorporar-ne algun que us encaixi sense que això alteri el vostre modus vivendi i d’aquesta manera els tindreu in mente més sovint.

1. Alter ego

Literalment vol dir ‘un altre jo’. O sigui, ets tu, però no ets tu, és un altre tu que també forma part de tu. Què? Que en necessites un exemple, oi? Aquí el tens: La incorrecta és l’alter ego lingüístic de les germanes Planas a les xarxes socials.

2. Carpe diem

Literalment vol dir ‘agafa el dia’. És a dir, aprofita el temps! Aquesta expressió ha esdevingut un tòpic literari i també un tatuatge recurrent entre el món dels quillos, especialment durant l’última dècada del segle XX. Carpe diem i a viure, tu!, que la vida són dos dies.

3. Casus belli

Literalment vol dir ‘motiu de guerra’. Usat en un sentit més ampli, significa qualsevol motiu que pugui causar un conflicte. És un dels llatinismes preferits dels polítics. Parlar català a Catalunya no és violència, però últimament és casus belli.

4. Errare humanum est

Literalment vol dir ‘cometre un error és humà’. Serveix per excusar una persona o excusar-se un mateix amb elegància i estil. Per exemple: La va ben cagar nomenant-lo coordinador, però què vols fer-hi: errare humanum est!

5. Facta, non verba

Literalment vol dir ‘fets, no paraules’. És a dir, s’exigeix demostrar de manera fefaent (amb fets) allò que algú ha dit de paraula. Facta, non verba! Perquè de tot això que dius, no me’n crec ben res.

6. Ipso facto

Literalment vol dir ‘per aquest mateix fet’. Expressa immediatesa en una acció.

A la Sílvia la van despatxar ipso facto i sense avisar-la, d’un dia per l’altre.

7. Mea culpa

Literalment vol dir ‘per culpa meva’. Expressa reconeixement i assumpció de culpa. Quan reconeixes que l’has cagat, vaja. Això de l’ordinador… Mea culpa!, perquè em vaig deixar el carregador a casa.

8. Quid pro quo

Literalment vol dir ‘una cosa per una altra’. En el seu ús original es feia referència a una equivocació, un error. Actualment, també es fa servir en el sentit d’intercanviar una cosa per una altra. Quid pro quo: jo et dic el que vols saber i tu em convides a una cervesa!

9. Rara avis

Literalment vol dir ‘ocell rar’. Persona o cosa que es considera una excepció singular, única. Kitsch va ser un rara avis del rock català durant la dècada dels 80, ja que eren diferents de tot el que hi havia en aquell moment.

10. Vox populi

Literalment vol dir ‘la veu del poble’. S’utilitza per afirmar la veritat d’una opinió o d’un judici acceptats arreu. És vox populi que a aquest ritme no serem mai indepes.

Au, ara ja podeu anar pel món amb aquests deu llatinismes i mirar de fer-los servir sense prejudicis ni manies.