Climes en sessió contínua

Melodies boniques, suggeridores, fugaces, segons com, concatenades i sobre una base inconstant —o més aviat sobre climes, seqüències i bases rítmiques consecutives, inesperades, sorprenents, tant fermes com fugisseres. O una mena de medley infinit, dividit en dues parts i un bis. Podria ser un resum, a grans trets, del concert que va tenir lloc divendres passat al Casino de Granollers- Club de Ritme. Actuaren els britànics Enemy —Kit Downes (piano), Peter Eldh (contrabaix) i James Maddren (bateria)—, un “plat fort” del 34è Festival Jazz Granollers, segons Violeta Amargant, presentadora i membre de l’organització del festival.

I fou, certament, un dels plats forts de l’edició d’enguany, començant pel currículum dels mateixos integrants del grup: tres joves músics que, per separat, s’han tutejat i es tutegen amb figures de l’altura de Django Bates, Kaja Draksler, Lucia Cadotsch, Gard Nilssen, Jacob Collier, Marc Copland, Seamus Blake i altres. Però, més enllà del full de serveis, Enemy destaca per l’extrema complicitat entre els músics de la formació. Tanta, que són capaços de passar d’un cantó a l’altre com qui es menja un préssec. De fet, la proposta podria ser titllada de “lliure”, en la mesura en què no es van acomodar a l’estructura clàssica de temes, però no ben bé d’“experimental”, atès que no va consistir —o no del tot— en dissoldre les formalitats de la música. Durant poc més d’una hora, van barrejar peces dels seus tres discos: Enemy (Edition, 2018), Vermillion (ECM, 2022) i el darrer de tots, Betrayal (We Jazz Records, 2023), un treball en el qual trenquen amb to exquisit del seu molt recomanable debut ecemístic, tan característic, per altra banda, en les produccions del segell alemany.

A Betrayal, com al concert de Granollers, predominen sovint els ritmes marcats, impetuosos, a vegades en compàs d’amalgama. També hi ha girs sobtats, recorreguts amunt i avall i, sobretot, i això es pot considerar marca de la casa d’aquest grup, un nivell extraordinari —i amb bon gust— com a instrumentistes, com a creadors, al 33,3%, que diria el vallesà Marc Miralta. En aquest sentit, cal destacar tant l’estil líric del pianista Downes, com el toc ferm i amb alta personalitat pròpia del contrabaixista Eldh, un dels músics més excelsos de la nit. Pel que fa a Maddren, bateria de patrons marcats, i que també va exercir de portaveu del grup, va tenir el seu moment més lluït amb un solo juganer, bastit més des de la subtilitat que des de la força abassegadora. Els seus companys de viatge van gaudir de moments de lluïment, a duet, sovint, i en solitari, en alguns fragments.

Música en sessió contínua, com apuntàvem, trepidant i densa, potser a vegades massa i tot, com per païr les melodies, ritmes, harmonies i arranjaments que anaven lligant sobre la marxa. Podrien haver fet un concert de temes, amb pauses entre peça i peça, i van preferir relligar repertoris de la seva trajectòria. No és mala cosa si amb això proposen una reinvenció de la seva pròpia música; si és “traeixen” a si mateixos amb una sessió que, molt possiblement, va ser única i irrepetible, com la millor música de la sorpresa.

Amb l’escena britànica sovint passa una mica com amb el jazz i músiques afins de França, Portugal o, fins i tot, les Espanyes, escenes sobre les quals hem dedicat articles a La Ruta del Jazz: amb prou feines recalen als nostres escenaris, sobretot als dels festivals. Com hem dit altres cops, és una pena: ens perdem músiques meravelloses en viu. Encara hi ha masses “himàlaies”, que diria l’autor de les magnífiques instantànies que il·lustren aquesta peça.

MÉS JAZZ A GRANOLLERS

Fins divendres 22 de març encara sou a temps de gaudir del 34è Festival Jazz Granollers. Per començar, aquesta setmana, amb la presentació del llibre, avui dijous, a les 7 del vespre, al Restaurant Anònims, d’El jazz suena en corredor de la muerte (Crítica), del pianista granollerí Albert Marquès. L’endemà, divendres 8, tocarà al Casino de Granollers el grup Ritas, que reuneix a talents de diferents generacions del nostre jazz, entre d’altres a Marta Garrett, Nil Villà, Joan Mas, Tomàs Fosch i Francesc Vidal. Divendres 15, i també al Casino, hi haurà un altre dels plats forts del festival: la presentació del disc Tornado, de Marco Mezquida, Premi Núvol 2023. Finalment, cal esmentar també les actuacions d’Alba Armengou, a duet amb Vicente López (20 de març, restaurant El Mirallet) i la cloenda de gala amb el tradicional concert del JazzGranollers Ensemble (22 de març), enguany amb el pianista i compositor Joan Díaz com a protagonista i una obra inspirada en la poesia de Federico García Lorca: Lo cárdeno sobre lo rojo.

Més informació a la seva pàgina web.