Quan l’altre dia el Paraulògic em proposava les lletres M-L-E-F-A-J-R, vaig tenir una revelació. Per afegir context, diré que em trobava passant el Cap d’Any a Cadaqués i que havia encarregat una capsa de dotze taps a Can Cabrisas: un clàssic que passaria a recollir el dos de gener, just abans d’emprendre el viatge de tornada a Barcelona.
Aquesta pastisseria, fundada l’any 1923 per Sebastià Cabrisas (besavi de Mercè Cabrisas, l’actual propietària) i anteriorment coneguda com La Mallorquina, és la meca d’aquest dolç amb forma de tap de cava oversized, elaborat amb pa de pessic aromatitzat amb llimona i canyella i lleugerament remullat amb almívar. Menjats acabats de fer, aquests pastissets són tan flonjos que resulta difícil no cruspir-se la capsa sencera i les que calgui. Tanmateix, irremeiablement, cada dia que passa l’esponjositat d’aquests dolços va decreixent i, amb ella, el plaer que experimentem en menjar-los.
Tornant al temps del relat i ja amb la capsa de taps en el meu poder, una part de mi volia compartir-ne el contingut amb la família el dia de reis, però l’altra sabia que aquells pastissets no arribarien en condicions òptimes al dia de l’Epifania. I aleshores el joc online de formar paraules que ha abduït Catalunya va resoldre’m el conflicte: Mentre escrivia F-L-A-M-E-J-A-R a la pantalla del mòbil, vaig entendre que la imminent sequedat dels taps ja no seria un problema, sinó que podria elevar-los a una nova categoria.
El poder evocador d’aquell “Tuti” va transportar-me de sobte al Motel de Figueres, el lloc on vaig presenciar per primera vegada el noble art del tap flamejat. En el meu somieig lèxico-gastronòmic, hi apareixia el Sr. Subirós remenant el contingut d’una paella flamígera. En el seu interior, bullia un encanteri de rom cremat amorosit amb crema de llet, on se submergien els cilindres dolços fins a quedar amarats d’una crema color cafè que n’impregnava cada àtom. Panoràmix i la marmita de poció màgica.
Traçant de tornada a casa els revolts de la GI-614, repassava mentalment els ingredients necessaris per poder replicar la recepta a casa el dia de Reis. Rom negre, canyella, llimona, cafè, crema de llet i els meus taps, que col·locats al seient del darrere del cotxe, ignoraven que encara havien de morir per tal de poder ressuscitar. Victòria col·lateral: Arrabassar el sempitern tortell, el meló confitat i la fava pansida, amb un foc nou i purificador.
Anava caient la nit i els llums vermells dels cotxes del davant serpentejaven en processó mandrosa. A la ràdio hi sonaven The Bangles. “Close your eyes, give me your hand / Do you feel my heart beating? / Do you understand? Do you feel the same? / Am I only dreaming? /Or is this burning an eternal flame?“
Fes-te subscriptor de Núvol
Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges
-
Participa en sortejos setmanals i guanya llibres
-
Rep la revista anual en paper
-
Accedeix a la Biblioteca del Núvol
-
Aconsegueix descomptes culturals