Al cor del Puig del Roser, un volcà descobert fa menys de deu anys a la ciutat d’Olot, hi ha l’Espai Cràter, un projecte immersiu i interactiu que resol dubtes i descobreix el món dels volcans de la Garrotxa. Xevi Collell és el director del projecte, situat dins un edifici amb una arquitectura feta a mida, amb un terra de pedra volcànica i un sostre que representa el cel estrellat. Dins la sala d’exposicions pots tocar la greda, els òrgans del volcà, i entendre com funciona el sistema climàtic, propulsat per l’aigua que hi ha sota terra. Un “viatge al centre de la vida”, on aprendre i gaudir durant aquestes festes.

L’Espai Cràter es va inaugurar l’any 2022 per agafar el relleu d’El Museu dels Volcans. Per què es va decidir reinventar el projecte i crear un concepte totalment nou?

Hi ha diferents línies que van portar a la creació d’un edifici i un funcionament nou: una línia més política, una més tècnica o de discurs museològic i una altra de possibles interessos en la promoció de la ciutat. El Museu dels Volcans, ubicat a la Torre Castany, una casa de segona meitat del segle XIX que no estava pensada per ser un museu, ja es va pensar com un projecte que havia de ser temporal. De llarga durada, però temporal. A més, al llarg dels anys s’anava considerant que ja donava un bon servei i s’hi van anar incloent petites millores i innovacions, com el simulador de terratrèmols.

Però el Museu dels Volcans va funcionar durant 30 anys.

Sí. Es tarden molts anys a poder reconduir i realitzar un nou projecte com aquest. Un nou edifici d’aquestes dimensions a una ciutat com Olot necessita un procés polític, tècnic i econòmic que no té un procés de fàcil producció. Són projectes molt importants. Per això jo diria que no és que hi hagi un moment que es detecti que es necessita un nou museu, sinó que ja des del moment en què es va posar en funcionament se sabia que tard o d’hora s’hauria de construir un nou equipament de certa magnitud que reivindiqués un dels patrimonis geològics més destacats de la comarca, i de la península ibèrica, com és el vulcanisme de la Garrotxa.

Les nostres propostes d’activitats tenen a veure amb el vulcanisme, però també hi afegim paràmetres de consciència, sobretot mediambiental

I quan es va començar a pensar en aquest nou espai, l’Espai Cràter, quins objectius us vau plantejar assolir que no s’assolissin amb el Museu dels Volcans?

La redacció tècnica de la proposta es va presentar entre el 2015 i el 2016, però en aquell moment jo encara no hi era. Quan vaig arribar, al desembre de 2018, vam agafar la proposta inicial i en vam modificar alguns objectius per intentar fer un projecte com el que és avui – ja ho veus, aquí, amb la mainada –, un projecte holístic en el qual el més crucial és explicar els valors del paisatge volcànic de la Garrotxa i generar una consciència social sobre la importància d’entendre el moment global climàtic, ecològic, social i econòmic que estem vivint. I alhora ajudar d’una forma sostenible a l’economia local i al turisme conscient de la Garrotxa.

Per tant, diries que el projecte pedagògic està al centre de l’Espai Cràter?

Per nosaltres és un vèrtex fonamental. Es veu en els esforços que hi dediquem, tant a nivell econòmic com de personal. Tenim uns 12.000 alumnes a l’any que, quan venen, no només fan una sola activitat, i això són uns 30 o 40.000 impactes que generem a les escoles i als alumnes del país. Pensa que al mes de setembre i octubre ja donem l’any per tancat pel que fa a escoles.

I quan aquests alumnes venen aquí, què els proposeu? A quins aspectes doneu més importància?

Normalment, les nostres propostes d’activitats sempre tenen a veure amb els volcans i el vulcanisme, però també, dins de totes les propostes educatives que oferim, hi afegim paràmetres de consciència, sobretot mediambiental. Tot i que és lent, considerem que és el punt d’incidència més important. Si cada any podem incidir en un missatge rellevant sobre medi ambient i conscienciació social a 12.000 alumnes, al cap de deu anys 120.000 persones hauran reflexionat sobre el futur que els pertoca. Per tant, intentem construir un món més sostenible a través de l’educació ambiental.

A banda d’escoles, però, també pot venir gent particular. Teniu tant d’abast amb aquest altre tipus de públic?

Nosaltres tenim quatre públics. Un és el de les escoles, que és molt impostant per nosaltres. Després tenim el públic visitant, que serien aquests visitants que venen a la Garrotxa a passar un o dos dies, i visiten la nostra sala. A aquests els intentem reconduir a la visita guiada, que és la tipologia en la qual pots impactar més, a través de la conversa. El tercer públic serien les persones locals, és a dir, els que viuen a la Garrotxa durant tot l’any, i visiten l’Espai Cràter gràcies a les activitats de divulgació científica que fem a la sala de conferències, la Sala Magma. Aquí fem diferents activitats, no totes programades per nosaltres, que ens serveixen com una estratègia més per obrir el centre a les entitats locals.

• 

  Opinió

  Innovació social per al museu social

  Xevi Collell

I el quart públic?

El quart públic és tot aquest món científic que és més reduït, però de qualitat. El món científic de recerca i de coneixement acadèmic és també important. Nosaltres, tot i que ens hem format i informat, mai serem vulcanòlegs, per això els necessitem. Per exemple, des de Geociències Barcelona, ens van informant i actualitzant sobre els temes actuals de vulcanologia i nosaltres gestionem i traslladem aquest patrimoni a través de l’educació i la transferència.

Abans em comentaves les activitats de la Sala Magma. Estan també lligades al vulcanisme?

No. Tenim un programa, “Els interrogants de la Ciència”, que són unes deu xerrades l’any sobre temes i preguntes que ens pot generar el dia a dia actual. Està clar que hi ha alguna conferència sobre vulcanisme, però intentem que siguin un centre que intenta reflexionar i preguntar-se coses per ajudar a generar noves converses sobre ciència, tècnica, humanisme i societat en un context global.

L’espai et genera preguntes i reflexions que no t’hauries esperat mai que et farien els volcans de la Garrotxa

Per tant, treballeu amb temes que traspassen el món de la vulcanologia.

Més que temes, treballem amb reptes més concrets. És a dir, la visió museològica de fa 25 anys era idolatrar un objecte que tenies al teu repositori i potser la persona que l’havia fet. Avui has de pensar què en pots fer d’aquest objecte per millorar la comunitat que tens al teu voltant. Per tant, el nostre objecte és el volcà, el paisatge volcànic, les colades de lava, etc., però no ens serveix de res si no el podem utilitzar per millorar tot un entorn que té una necessitat molt gran de ser millorat.

La sala d’exposicions, que és la sala principal, és totalment interactiva. Com creieu des d’Espai Cràter que aquesta interacció pot millorar l’experiència del públic?

Les exposicions són un llenguatge comunicatiu i, com a tal, van evolucionant. Avui tenim uns discursos museològics de gènere, ciència i interacció molt diferents dels que hi havia fa seixanta anys i, probablement, molt diferents dels que hi haurà d’aquí a vint. Està demostrat que la interacció amb l’usuari és un element imprescindible i molt necessari en exposicions de ciència, perquè és important que la gent pugui tocar i experimentar. El model d’exposició interactiu ajuda a entendre conceptes que són a vegades difícils.

Així, la interactivitat no és un recurs només enfocat a la mainada?

No, facilita la interacció a tothom. Els humans som éssers tecnològics, humanistes i tecnològics. Hem inventat la gestió del foc o picar la pedra per crear instruments per millorar la nostra vida quotidiana. El tocar o el poder conversar a través de la tècnica és una cosa essencial per nosaltres, per això lliguem les dues coses, fomentem el que són les converses, amb la visita comentada, i ho complementem a través de la tècnica o l’observació de la ciència.

Ara que ja porteu camí recorregut, suposo que ja podeu començar a pensar en el futur. Teniu idees, novetats que vulgueu explorar?

Estem pensant en línies estratègiques allà on volem ser més forts. Hi ha el tema dels públics que ens costa arribar, com els joves. En aquest sentit, hem vist que quan tenen opció de donar la seva opinió, opinen, però és necessari canviar el format de presentació. Si ve un home, blanc, de seixanta anys a fer una xerrada, ningú li farà cas, però si canviem el paradigma de com pensem l’activitat, podem aconseguir que s’hi interessin. També estem treballant per fer la sala expositiva 100% accessible per a tothom. Vam començar amb una accessibilitat alta, però encara ens falten coses a millorar.

Deixant de banda els tòpics. Com definiries l’Espai Cràter?

Jo diria que és un espai que no et deixa indiferent, un espai divertit, un espai que transforma i que et genera preguntes i reflexions que no t’hauries esperat mai que et farien els volcans de la Garrotxa.