Els documentals de la Dolors Genovès

Els historiadors i els arxivers estem de dol. La periodista i historiadora Dolors Genovès ens ha deixat amb 67 anys. És molt injust, perquè podria haver compartit molts més anys la seva destacada trajectòria d’assolir el prime time per als documentals d’història i memòria a la Televisió de Catalunya, amb una qualitat i rigor que han esdevingut «marca de la casa»!

Venint de la llicenciatura d’Història de la UB vaig fer un Màster d’Arxivística a la UAB que em va obrir les portes a una professió desconeguda per molts, però us asseguro que apassionant: la d’arxiver. Els arxius si no estan organitzats no són intel·ligibles. Si prèviament no s’han conservat i no s’han organitzat adequadament, l’accés i la recerca en aquests arxius serà molt costosa o pràcticament impossible. Aquest és un principi inqüestionable i per això existim els arxivers: per superar aquest obstacle, facilitant les eines adients perquè els arxius siguin accessibles a la societat en general i ajudar, així, a construir i recuperar la història i la memòria de tothom.

La gran aportació de la Dolors Genovès fou recuperar i reconstruir la història i la memòria recent a Catalunya a partir de documents d’arxiu, amb un producte final que ha estat el documental històric. En la dècada dels 1990 ens va descobrir aquest format, amb una presentació moderna i rigorosa, amb temes com l’assassinat del líder marxista Andreu Nin a Operació Nikolai (1992) o l’operació de trasllat de l’or del Banc d’Espanya a l’URSS durant la Guerra Civil Espanyola a L’or de Moscou (1994).

L’any 1994 Dolors Genovès publicava a la Revista Lligall, dels arxivers catalans, Rússia: Els dossiers secrets i explicava en primera persona la situació i les dificultats de l’accés als arxius russos per a la recerca.

Un altre documental destacat fou l’afusellament del polític Manuel Carrasco i Formiguera a Sumaríssim 477 (1994), que li va suposar un llarg procés judicial motivat per haver fet públic els noms dels testimonis del Consell de Guerra que va acabar amb una sentència favorable a la plena difusió del documental, per l’interès públic de la recerca ben feta.

El 2003 Genovès va presentar el documental Joan March, els negocis de la guerra, sobre aquest personatge conegut, també, com el «banquer de Franco». I molts altres treballs posteriors la van convertir en una mestre d’aquest gènere audiovisual.

Aquests treballs van significar autèntiques i pioneres recerques de memòria històrica i democràtica audiovisuals, quan encara a Espanya no s’havia legislat sobre aquest tema. Ara, estem a punt d’actualitzar la legislació del 2007, tant en l’àmbit de l’Estat Espanyol com a Catalunya; amb una dreta que ja va posant el crit al cel amb relació als continguts que tractarà la nova llei. Malauradament, encara costa de tractar amb mirada crítica una Dictadura i una Transició democràtica malgrat ser al segle XXI.

La Dolors Genovès va ser present en diferents ocasions en fòrums arxivístics perquè ella treballava amb la font primària dels documents dels arxius i, aquest fet, reforçava i enaltia la nostra professió d’arxivers i arxiveres. Recordo la seva veu poderosa, contundent i convincent en diferents debats i intervencions.

Genovès va ser pionera en presentar-nos el documental com a un recurs modern, creïble, amb una potència visual mai vista fins aleshores. Cal dir que la Televisió de Catalunya s’ha distingit, entre altres formats, pel documental, que ha esdevingut un producte reconegut amb bones audiències que ha permès consolidar programes com el 30 Minuts o el Sense Ficció. Indiscutiblement, en aquest àmbit, TV3 ha estat pionera i ha marcat la diferència en qualitat dins l’àmbit audiovisual.

Dolors Genovés ens deixa un llegat d’una importància cabdal; uns documentals d’història, de memòria i de l’actualitat més recent perquè va saber treballar amb mètode les fonts primàries de la informació, entre elles els arxius. I, allò que té més mèrit, que és saber-les presentar de forma atractiva i convincent, amb el rigor, el contrast i la serietat dels veritables professionals.

Dolors, cal reconèixer-te la feina feta, el camí que vas encetar i consolidar. Moltes gràcies, has estat un exemple que admirem i caldrà seguir el teu compromís demostrat dignament!