Arxius, memòria i transparència

Tenim una percepció equivocada de l’arxivística. Ens pensem que els arxivers treballen sempre amb documents antics i delicats. Creiem que es dediquen únicament a l’organització i la conservació d’aquests documents pretèrits. No és ben bé així. L’arxivística és una ciència complexa que va més enllà del simple tractament del pergamí atrotinat. “La visió sobre els arxivers canviarà. La persona que es dedica a l’arxivística necessita cada vegada més coneixements tecnològics. Una gran part dels documents que es tracten avui són documents contemporanis, és a dir, electrònics. Treballarem més amb ordinadors i no tant amb documents antics”, explica Anahí Casadesús, arxivera i coordinadora de titulació de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents (ESAGED), l’única Escola universitària de Catalunya que ofereix formació en arxivística. Núvol dedica un monogràfic digital als arxius en motiu del Dia Internacional dels Arxius. Podeu descarregar-vos-el en PDF i també llegir-ne un recull d’articles al web.

El principal oferiment formatiu de l’Escola és el Màster Oficial en Arxivística i Gestió de Documents, però també es poden estudiar postgraus i cursos especialitzats (en arxivística, drets humans i gènere, en protecció de dades i transparència, en direcció executiva de serveis de gestió de documents, en documents electrònics, en comunicació o en preservació i difusió d’arxius fotogràfics…). “Els alumnes que es formen a l’ESAGED poden ocupar-se de tot el cicle de vida dels documents, des de la seva creació fins a les decisions de conservació”, apunta Casadesús, que destaca la funció fonamental de l’arxivística: “Totes les organitzacions necessiten un arxiver que gestioni i classifiqui la seva documentació”.

La digitalització progressiva de la feina dels arxivers permet que algunes tasques manuals es puguin automatitzar i, per tant, es pugui dedicar més temps a altres qüestions més laborioses o prioritàries. L’arxivística automatitzada s’ha de combinar sempre amb el factor humà que agrega l’arxiver. “Aquesta automatització ja s’està produint, en l’eliminació de documents o en l’accés a certa documentació, però el factor humà és clau. Darrere dels sistemes de classificació hi ha d’haver algú que els estructuri, algú que pensi un protocol. L’arxivística requereix una feina d’anàlisi que no pot fer una màquina”, apunta Casadesús.

Pel que fa al valor de l’arxivística, el futur de l’ofici, més enllà de les funcions bàsiques –gestió, classificació, destrucció, requeriment i anàlisi de documents–, passa també pel compromís social. “El que fem els arxivers afecta moltíssim a la ciutadania. Com a ciutadans necessitem documents per exercir els nostres drets i interessos. Necessitem, per exemple, que l’administració pública sigui una administració transparent de manera que puguem retre comptes a partir dels documents que testimonien les seves accions. I no només és una qüestió de l’administració pública. També hem d’exigir a les grans empreses privades que siguin transparents”, sosté Remei Perpinyà, cap de recerca de l’Escola.

Un altre punt clau de la funció dels arxivers és la memòria: “No podem permetre que la memòria que quedi sigui la memòria del poder, que és el que han fet tradicionalment els arxius. Les persones hem d’aconseguir que també tinguem veu en aquesta memòria. És important que la ciutadania sigui subjecte arxivístic. Les dones, per exemple, tenim una representació ínfima als arxius”. Avui, les xarxes socials – i l’ús d’una simple etiqueta– són una eina imprescindible per agrupar documents que, un cop analitzats, puguin ampliar aquesta memòria social invisibilitzada. Aquesta funció social, que cada cop guanya més pes, pot ajudar a fer valdre l’arxivística entre els ciutadans: “Se’ns valora molt quan parlem de l’administració electrònica o la gestió documental, però no hem sabut transmetre a la gent aquesta altra tasca”.

Podeu consultar el web de l’ESAGED.