This Story Will Never Get Finished

En 1929 mor Aby Warburg. Deixa inconclús Atlas Mnemosyne, començat en 1924, un atles amb més de dues mil imatges en el qual s’estableixen vincles insospitats, cartografies d’una expansió infinita, múltiple i inestable. La falta de restriccions inspira nous sistemes de classificació que, com el mar, manquen de fronteres rígides i immutables, ens alliberen però també ens acosten al precipici. En l’atles de Warburg no hi ha respostes definitives, però sí més preguntes.

This Story Will Never Get Finished, comissariada per Natasha Christia i part del Festival INternacional de Fotografia Scan Tarragona, recull una trentena de fotollibres, nacionals i internacionals inspirats pel mar Mediterrani. Veus, trepitjades, recorreguts d’anada, alguns de retorn, uns altres que ni tan sols arriben. També guies de viatge del segle XX plagades d’imatges idíl·liques i relats esbiaixats. This Story Will Never Get Finished és un compendi d’històries inacabades, perquè els finals rotunds no existeixen.

El Mediterrani, “continent líquid”, segons les paraules de l’historiador Fernand Braudel, és el negatiu d’un territori densament poblat, el fluid en el qual tres continents bolquen les seves identitats, aspiracions i pors. Però aquestes aigües estratègiques i fecundes són també cementiri de migrants, testimoni de neocolonialismes i de fronteres imposades. En aquest mar, massa vegades, la línia de l’horitzó es converteix en abisme.

Alguns dels llibres escenifiquen silencis. Laura Ben Hayoun en À la moindre étincelle c’était l’explosion recrea territoris, colonialisme i ferides a través de la història familiar mai contada. Les paraules, ennuegades, es converteixen en gestos, en posades en escena mudes i reveladores. La fotografia com a ritual privat entre model i fotògraf, com la reinterpretació d’una història, diferent cada vegada que es narra.

Uns altres rastregen passats tornant a l’origen. Omar Daoud torna a Algèria per a rastrejar als desapareguts en els anys 90 a Devoir de Mémoire / A Biography of Disappearance. Hi reconstrueix absències a través de fotografies i objectes.

També, a través d’utensilis, Petros Efstathiadis, evoca a Liparo una altra memòria, la del petit poble macedoni en el qual va néixer. Amb artefactes trobats en patis interiors, Efstathiadis crea un imaginari entre el real i el simbòlic, un inventari d’una quotidianitat mutada en rondalla.

A Prehistoric Collection, Camille Henrot cobreix les imatges d’un llibre dedicat a les col·leccions prehistòriques d’Algèria amb objectes domèstics actuals. De nou, la història a través d’objectes, dues èpoques se superposen i el significat es trastoca. El quotidià es torna estrany.

Hi ha autors que juguen amb el temps, l’espai i els seus noms. A Tourist Handbook for Egypt Outside of Egypt, de Sara Sallam, és un manual per a turistes que desitgin visitar llocs relacionats amb Egipte, però fora d’Egipte. Així, esdeveniments històrics com la batalla de Napoleó al país africà, en 1798, són presents en diferents carrers parisencs. Lluny de l’aparent neutralitat que caracteritza a les guies de viatges, hi ha en aquest manual un qüestionament crític dels esdeveniments, una revisió necessària del passat per entendre el present.

I si Egipte s’intueix en uns certs carrers de la capital francesa, hi ha una altre nom repetit en multitud de ciutats. Paolo di Lucente, a Rome, fotografia als Estats Units totes les localitats anomenades Roma. L’urbs italiana i les carreteres americanes, totes dues reduïdes a clixés, es troben en aquesta publicació per qüestionar la limitació d’algunes representacions i la seva escassa semblança amb la realitat.

Si el territori, els seus marges i els seus mapes dibuixen la silueta del Mediterrani, els protagonistes són aquells que el transiten: aquest mar pertany a qui el creua. Això és el que manté Nicola lo Calzo a Binidittu. En aquesta publicació es recorda a aquest emigrant, fill d’esclaus africans, que va viure i va morir a Sicília com a frare ermità.

Felipe Romero Beltrán denuncia a Dialect el llimb legal en el qual queden atrapats joves immigrants marroquins. El temps estancat entra en diàleg amb els records d’aquests nois.

Alguns recorreguts van en direcció contrària a l’esperat. Judith Quax viatja amb el seu fill holandès-senegalès, Noah Saliou, en sentit oposat al flux migratori, d’Amsterdam a Dakar. Pel camí s’allotgen amb familiars i amics senegalesos, i les narracions de pàtria i nostàlgia es converteixen en companys inevitables.

Natasha Christia, com Warbug, dibuixa mapes sense fronteres, construeix camins sense assenyalar el destí: els converteix en possibilitats, en un compendi d’històries inacabades, que muten cada vegada que es narren. This Story Will Never Get Finished es construeix amb els llibres triats, però també amb els quals falten; fins i tot, amb els quals mai han estat escrits.

Visita comentada a l’exposició a càrrec de la comissària: divendres 9 de febrer de 2024 a les 19 h. També us recordem que podeu escoltar els quatre primers capítols d’ÒCUL, el nou pòdcast del festival internacional de fotografia SCAN Tarragona, presentat per Alexandra Laudo. Podeu fer-ne seguiment a través d’aquest enllaç. També els trobareu a Spotify.