Transparència endins

Can Mario, el Museu d’Escultura Contemporània de la Fundació Vila Casas ubicat a Palafrugell (Girona), presenta l’exposició Transparència endins, una mostra que, fins al 31 de març, aplega una sèrie d’instal·lacions artístiques que es poden veure de manera conjunta i alhora individualment, ja que cada obra desprèn un simbolisme per si mateixa. Amb aquesta mostra, l’artista Dolors Puigdemont (Amer, 1950) ens convida a explorar el seu interior i el nostre, i ho fa a través de la simbologia i el cosmos. Sempre envoltada de natura –fos al seu poble natal o a La Vall d’en Bas, a casa seva àvia–, aquest medi és present a la majoria de la seva obra.

L’última obra creada present a l’exposició, de l’any 2023, és precisament la que ens dona la benvinguda: Casa de l’ànima. A través de la llum, la malla metàl·lica, les canyes de bambú, els fils i la gasa de cotó, ens parla de la teosofia, com ho han fet també altres artistes (Vassili Kandinsky, Gustav Klimt o Hilma af Klint, entre altres). D’aquesta manera, representa l’ascensió de l’ànima en cinc graons fins a arribar a la reencarnació. Precisament, Puigdemont també ret homenatge a l’artista Hilma af Klint –una artista que va treballar l’abstracció molt abans que Kandinsky, malgrat que els paisatges són la seva faceta pública– amb Merkaba daurat en record d’Hilma af Klint. Símbols i una circumferència de sal com a símbol de la terra.

Mentrestant, la sala central de Can Mario desprèn energia a través dels Cossos de mides diverses fets a partir de malla metàl·lica galvanitzada, sense cap soldadura. Cossos que giren a través d’un motor i que generen camps electromagnètics que projecten ombres fascinants. Una instal·lació que abraça el visitant i el fa partícip de la mateixa obra. Alguns d’aquests cossos tenen elements a dins gens casuals, com figures geomètriques que poden representar els chakres i els elements de la natura, o bé la matriu com a símbol de la maternitat.

A una altra banda trobem La Casa del Riu, una d’aquelles altres obres interessants inspirades en la natura, en les bugaderes del riu Fluvià i en els plataners de la Garrotxa. Un record d’infància de l’artista que juga amb la llum i l’ombra, així com amb les textures a partir d’eliminar fils a les peces de lli i que ens pot recordar, segons com, a una casa tradicional japonesa. I Expansiu, precisament, és una peça que té com a element central el paper japonès manipulat que també podem veure a Transparència Endins; una peça delicada feta de paciència per aquesta mestra jubilada. Menció especial mereixen els Manuscrits íntims, que fan apologia al llenguatge i a la llibertat arran de treballar minuciosament també el paper japonès o el d’arròs.

Durant l’exposició l’artista juga també amb els elements binaris (llum-ombra, positiu-negatiu, moviment-estàtic, artificial-natural, etc.) i això es pot veure fàcilment a Bosc daurat, instal·lació concebuda arran de la tala d’alzines en un bosc particular d’ella mateixa on les ombres de les branques, com si fossin arrels, estan connectades creant el seu mandala particular.

Altres obres que es poden veure d’aquesta darrera etapa –creades a partir de 2006– són Vestits de bosc, Eix-mundi o Porta endins, l’origen de tot i com s’havia de dir l’exposició inicialment; una obra que ens convida a entrar dins del bosc i que juga amb la majoria d’elements que utilitza l’artista al llarg de les seves obres. De la seva etapa inicial, en canvi, hi podem veure Gèrmens (1989), llavors germinades en una tècnica mixta sobre paper de cotó amb la sorpresa del quitrà com a material utilitzat en algunes de les seves creacions.

La mateixa artista ha estat la comissària de la mateixa exposició que s’acomiada amb Cossos. La poètica de la mirada de la càmera, una vídeoinstal·lació poètica que ens fa entrar dins de l’obra i sentir-la. I que, com totes les altres, ens interpel·la sobre l’existència i el més enllà.