Jordi Benito a Metrònom

MACBA exposa 'En temps real', una mostra d'art conceptual amb les obres cedides pel col·leccionista Rafael Tous que es pot veure a l'edifici Meier, la Capella MACBA i la Sala Metrònom

Jordi Benito Verdaguer (Granollers 1951 – Barcelona 2008) va ser un dels artistes més rellevants, per no dir el que més, del moment més ric dels darrers temps, creativament parlant, en el panorama de l’art contemporani espanyol: la Barcelona de la dècada dels vuitanta. I això va ser en gran part gràcies a l’excel·lent tasca del col·leccionista d’art Rafael Tous en el seu espai expositiu: la Sala Metrònom del c/Fusina del barri de la Ribera. No gaire temps més tard van començar a obrir-se pels voltants moltes altres sales d’exposicions d’un gran nivell i gràcies a l’oportuníssima decisió de fer coincidir el seu dia d’inauguració amb el dijous que inaugurava Metrònom, van començar a tenir un gran èxit entre el públic. M’atreviria a dir que aquest fenomen és el que posteriorment va facilitar la creació de la Biennal d’art de Barcelona i anys més tard l’aparició del MACBA (Museu d’Art Contemporani de Barcelona). Per aquest motiu crec que s’hauria de fer tot el possible perquè Metrònom pogués recuperar la seva funció expositiva.

Fotografia: Miquel Coll

La primera vegada que vaig sentir parlar de Metrònom va ser l’any 1985 en una classe de la professora Lourdes Cirlot en l’assignatura Últimes Tendències Artístiques. Ens va comentar que aquell mateix dia s’inaugurava un nou espai expositiu a Barcelona i ens va engrescar a anar-hi. Em sap greu no recordar quin artista hi havia, però la peculiaritat escenogràfica de l’espai i la qualitat del treball que s’hi mostrava em van captivar. A partir d’aquell moment em vaig convertir en un visitant fidel de les inauguracions de la sala.

Em va alegrar molt saber que Rafael Tous havia cedit la seva col·lecció al MACBA. (Espero que algun dia la ciutat sàpiga reconèixer la immensa generositat que ha tingut aquest Mèdici de l’actualitat, tant de bo n’hi hagués més com ell.) Així doncs, tan aviat com es va inaugurar l’exposició En temps real vaig anar a visitar-la. ¡Quin plaer retrobar l’obra d’aquells artistes que vaig descobrir per primera vegada a Metrònom! La gran majoria d’ells eren testimoni de l’art més innovador i compromès que es va realitzar en els primers anys de la democràcia, perquè no podem oblidar que només havien passat deu anys de la desaparició de la dictadura militar de Francisco Franco.

Vaig sortir de l’exposició amb moltes ganes d’anar a visitar la part de la sala Metrònom, però no tenia prou temps i vaig decidir ajornar-ho per a un altre dia. Tot i que no us haig d’enganyar, també em feia una mica de respecte, ja que tornar-hi a entrar em representava un retrobament amb un passat de més de trenta anys.

Fotografia: Miquel Coll

Pocs dies després rebo una trucada d’una amiga i em demana: “¿Tu hi erets, el dia de la inauguració de l’acció del Jordi Benito a Metrònom, és que em sembla que surts al vídeo?” L’endemà mateix vaig anar a veure l’exposició i el primer que vaig fer va ser veure’l, i  efectivament, sí, hi era. Retrobar-me amb aquell espai tan simbòlic de l’art contemporani de Barcelona, tornar a visitar la sublim exposició Les portes de Linares de l’artista Jordi Benito de l’any 1989 i a més comprovar que jo havia quedat enregistrat en el vídeo que n’havia fet el mateix artista acompanyat del magistral músic Carles Santos al piano, per a mi va ser un gran regal.

L’artista Jordi Benito era un dels pocs que ja havia conegut abans de la seva exposició a Metrònom. Va ser de resultes d’una entrevista que li vaig fer amb motiu de la impactant acció Gotterdämmerung/Crepuscle Flux II al jaciment arqueològic L’Esquerda de Roda de Ter dins del projecte expositiu L’art-mort, comissariat per la crítica d’art Glòria Picazo. Durant els minuts que vaig estar parlant amb ell vaig poder descobrir la gran dimensió humana i intel·lectual d’un dels pocs artistes catalans que han participat en una Documenta de Kassel (1972) i que van treballar conjuntament amb artistes de reconegut prestigi internacional com John Cage, Wolf Wostell i Antoni Tàpies. Comença a ser urgent que es faci una exposició antològica de Jordi Benito perquè no es caigui en l’oblit un dels artistes més representatius de l’art conceptual.

Fotografia: Miquel Coll

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació