Barcelona, retrats de proximitat

Aquest personalíssim projecte va néixer quan Toni Ricart acabava un anterior treball on va retratar seixanta-sis músics, una expressió artística que ell mateix practica tocant com a aficionat el violoncel. Després d’aquesta experiència, Ricart va voler apropar la seva càmera a una mostra més gran de gent amb talent relacionada amb l’art i la cultura barcelonina; amb la qual ell mateix ha estat implicat en la seva polièdrica trajectòria com a dissenyador gràfic, il·lustrador i editor.

Al llarg de quatre anys , Ricart ha escollit, localitzat i convençut una vuitantena de personatges perquè es posessin davant de la seva càmera. Com apunta ell mateix: «el criteri per triar-los ha estat que fossin gent amb obres i trajectòries que m’haguessin impactat, emocionat o totes dues coses: vells coneguts meus o gent amb qui no m’havia relacionat mai personalment, però que m’interessaven».

I així ens trobem davant d’un ampli col·lectiu de personalitats amb qui Ricart creua la mirada i retrata amb la seva càmera. Hi ha certament en el conjunt un pes important del seu món professional; és a dir, dels camps del disseny gràfic, la pintura, la il·lustració i la fotografia. Però també hi trobem escriptors, cineastes, cantants, músics i altres artistes.

El retrat de cada un d’ells s’acompanya d’un text de presentació que té dos components. D’una banda, una nota biogràfica curricular amb la trajectòria del personatge i, de l’altra, una acotació amb la relació de Ricart amb el fotografiat i allò que l’ha motivat a acostar-se a la seva personalitat. Així, text i imatge es complementen i permeten copsar millor la identitat de les persones retratades. Perquè, i això em sembla significatiu, la tria que ha fet Ricart fuig de personatges especialment glamurosos o molt populars, a qui els lectors podrien conèixer i identificar amb facilitat. Són professionals de gran vàlua, però la majoria habitualment lluny dels focus i de l’atenció mediàtica.

Ricart ha emprat una càmera digital de pas universal i ha treballat gairebé sempre amb la llum natural dels espais on es troba amb les seves «parelles de ball» fotogràfic. En alguna ocasió ha utilitzat una pantalla difusora per aconseguir unes llums més matisades. I tot això, certament  es nota en les fotografies que són d’un blanc i negre molt suau i que fuig dels forts contrastos i ens apropa a una tranquil·la intimitat dels retratats.

Un altre aspecte és el dels formats de la composició. La majoria de les fotografies estan enquadrades amb plans mitjans i primers plans, la qual cosa ens acosta molt a les persones, ens les fa properes. Com he comentat, les fotografies no són d’estudi, amb il·luminació i fons artificials, sinó que estan disparades en els ambients on treballen i es mouen els protagonistes, però, en general, aquests espais no tenen, en aquesta sèrie, un pes gaire important. Les persones passen per davant dels seus ambients.

En aquest sentit, cal destacar que, com ens explica l’autor, la mirada és gairebé sempre frontal i directa, condició que en la seva opinió és fonamental perquè puguem parlar d’un veritable retrat. I un altre punt sempre rellevant del treball és la presència, juntament amb la mirada, de les mans dels fotografiats, que contribueixen a expressar, també, els trets de la seva personalitat.

El treball està editat per Multistudio BOOKS una petita editorial especialitzada en la línia del foto-llibre d’autor. Amb un format de dimensions considerables –21×30 cm– permet una visió àmplia dels retrats que el fa força atractiu. De tota manera, per als que es conformin a tenir una visió en pantalla dels retrats, també es poden veure a la pàgina web d’en Toni Ricart, on podran gaudir, alhora, d’altres sèries fotogràfiques molt interessants.

En conjunt, aquest treball ens permet apropar-nos a un ampli mostrari de personatges protagonistes de la realitat cultural barcelonina, de forma tranquil·la, sense estridències, i amb una notable qualitat fotogràfica.