10 artistes catalans que has de conèixer

Des del 24 d’octubre i fins a l’1 de novembre es presenta en diferents espais de Catalunya el projecte “Obres els dipòsits”, que convida deu artistes catalans a reinterpretar deu obres i documents emmagatzemats als dipòsits de deu museus i arxius catalans. L’objectiu de la iniciativa, comissariada per Frederic Montornés, és posar en valor aquelles peces d’art que estan als museus però que són invisibles pels visitants, com objectes, documents, llibres o fragments de materials. Aprofitem aquest projecte per destacar els artistes que hi participen, tots ells membres de l’escena contemporània catalana que heu de conèixer.

1. Martí Anson (Mataró, 1967)

Després de llicenciar-se en Belles Arts, Martí Anson s’ha definit com a arquitecte, perquè la seva pràctica artística es basa en treure el màxim profit possible de l’espai que utilitza. Entre altres projectes, aquest mataroní ha replicat un edifici totxo a totxo per després desplaçar-lo sencer a un altre lloc; ha dedicat cinquanta-cinc dies a construir un vaixell uns centímetres més gran que la porta per on podia sortir, ha muntat mobles, ha fet de taxista, ha pintat parets, ha sigut director de cinema i en general, ha buscat apropar el seu art als processos de la vida diària. Els seus últims projectes més destacats han sigut Catalan pavilion, que recupera una casa de vacances que va dissenyar el seu pare als anys setanta, i La botiga de l’Anson, una botiga de mobles que el 2015 va obrir al Poblenou amb la intenció de treure al carrer l’exposició ‘Espècies d’espais’ de MACBA. També és professor de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. En el projecte “Obres els dipòsits” ha presentat la peça “01221 / 13842” a partir dels fons del Museu de l’Empordà i de la Fundació del Museu del Joguet de Catalunya, de Figueres.

2. Lúa Coderch (Iquitos, Perú, 1982)

Lúa Coderch és una artista catalana d’origen peruà que viu i treballa a Barcelona. En la seva obra, relaciona objectes, anècdotes, veus i tot un territori de signes que afecten l’espectador. Va obtenir un Màster en producció i investigació artística (2012) i un doctorat en Belles Arts (2017) per la Universitat de Barcelona (UB). És docent i investigadora en diverses universitats d’art i disseny, entre les quals destaquen la Facultat de Belles Arts de la UB, la Facultat de Comunicació Audiovisual de la Universitat de Pompeu Fabra i l’escola superior de disseny de Barcelona (BAU). En els últims anys ha rebut nombroses beques i premis entre els quals el Premi DKV a la millor artista espanyola participant a Swab Barcelona (2016), el Premi Fundació Lluís Coromines (2016), la beca de la Fundació BBVA a la Creació de Videoart (2015) i el Premi Miquel Casablancas (2015). Les seves obres es troben a la col·lecció La Caixa d’Art Contemporani, MUSAC Museu d’Art Contemporani de Castella i Lleó, Fundació d’art contemporani DKV Seguros, Fundació Lluís Coromina, la Col·lecció d’Art contemporani Cal Cego, la col·lecció Fernando Meana Larrucea, la col·lecció Miquel Casablancas (Ajuntament de Barcelona), la col·lecció Guasch-Coranty, entre d’altres. A “Obres els dipòsits” ha presentat el projecte “La part que falta” a partir de peces del M|A|C Can Palauet i el Museu de Mataró.

3. Anna Dot (Vic, 1991)

És una artista catalana resident a Torelló i doctora en Traducció per la Universitat de Vic (2019). Compagina la investigació artística amb la docència, que exerceix a la mateixa universitat, i és membre de l’equip directiu de l’Escola d’Arts Plàstiques de Torelló. El seu treball, representat per Bombon Projects, de Barcelona, se centra en l’estudi de la traducció i els actes comunicatius, i dedica una atenció especial als processos de lectura i escriptura més enllà dels límits lingüístics. De caire conceptual, la seva obra no s’enmarca en el domini d’una tècnica concreta, sinó que es materialitza per uns processos i en uns materials o altres en funció de les idees treballades. Els seus projectes s’han mostrat en diferents espais artístics de Barcelona, com la Fundació Antoni Tàpies (2013), la Blueproject Foundation (2015) i Bombon Projects (2018), i també fora de la capital catalana, a llocs com la Capella de Sant Roc de Valls (2015), el Bòlit Centre d’Art Contemporani de Girona (2017), el Museu de l’Art de la Pell de Vic (2017), al MAC de Mataró (2018 i 2019), entre altres espais fora de Catalunya. A “Obres els dipòsits” ha presentat el projecte “Otro modo de hacer juegos con las manos”, on ha treballat amb el Bòlit, Centre d’Art Contemporani i el Museu d’Art de Girona.

4. Regina Giménez (Barcelona, 1966)

Regina Giménez és una artista llicenciada a la Universitat de Barcelona que treballa amb diversos llenguatges artístics, com ara la pintura, l’escultura i l’obra gràfica, sempre molt a prop de les formes mundanes. Les seves ultimes exposicions individuals inclouen “el sol i la taula” al MAC Mataró (2018), “L’architecture d’aujourd’hui” a la Galeria Vilaseco de La Corunya (2017) i “Adoptar una altra naturalesa” a la Galeria Anamasprojects de Barcelona (2015). Ha participat en exposicions col·lectives a la Fundació Miro, el MUSAC León i la Fabra i Coats, entre altres. La seva obra forma part de diverses col·leccions nacionals i internacionals, com la Diputació de Tarragona, el Musac León, el Jameston Group, Atlanta, Banc Sabadell i la fundación Coprime. Ha estat guardonada amb diferents premis, entre els quals destaquen el premi Ricard Camí i reconeixements de la Diputació de Tarragona i d’Enciclopèdia Catalana. A “Obres els dipòsits” han presentat el projecte “L’Àlbum de visites” amb el Centre Grau-Garriga d’Art Tèxtil Contemporani i la Casa Aymat de Sant Cugat del Vallès.

5. Oscar Holloway (Barcelona, 1989)

Holloway és un artista i investigador llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i amb un màster en comissariat per la Central Saint Martins de Londres. Viu i treballa a Malla, i la seva feina se centra en la representació d’animals no-humans i en la circulació de la seva imatge en cultures d’internet. Ha explorat la construcció de la història natural i la representació d’animals no-humans en exposicions individuals com ‘Cows Twombly’ (Casino de Vic, 2019), ‘Captures: the shooting of the future’ (Can Felipa, Barcelona, 2019), ‘Por que os peixes saltam acima da superfície da água’ (Museu Geológico, Lisboa, 2017) i ‘Dioramas’ (Galeria Divus, Londres, 2014) i en exposicions col·lectives com ‘FUNKY Cloud, Hunt, Village’ (Sala d’Art Jove, Barcelona, 2016), ‘Creure en deu coses impossibles abans d’esmorzar’ (Museu de la Pell, Vic, 2017), ‘Segunda Categoria’ (FEA, Lisboa, 2018) o ‘The Pathfinders’ (Atelier ABCC, Lisboa, 2019). També en les publicacions ‘The ferocity exhibition’ (2017), ‘Fishing pictures’ (2018), ‘Hunting pictures’ (2018) i ‘Hoofs, claws and antlers of the Rocky Mountains by the camera’ (2019, Premi Miquel Casablanques, modalitat publicació). A “Obres els dipòsits” ha presentat el projecte  “GEN 37:29” amb el Museu de Tortosa.

6. Marla Jacarilla (Alcoi, 1980)

Marla Jacarilla és una artista visual, escriptora i crítica de cinema. Desenvolupa la seva obra utilitzant tècniques com l’escriptura, la performance, el vídeo i les instal·lacions. Ha realitzat exposicions individuals a La Capella (Barcelona), la capella de Sant Roc (Valls), EspaiDos de la sala Muncunill (Terrassa), Centro de Arte de Alcobendas, galeria Twin (Madrid), Centro del Carmen (València) o Institut d’Estudis Ilerdencs (Lleida). Ha participat en exposicions col·lectives en llocs com el Centro de Art Contemporani Fabra i Coats (Barcelona), el Museu de la Universitat d’Alacant, la Casa del Lector (Madrid), el Museu de Valls, la Fundació Felicia Fuster (Barcelona), la Fundació BBVA (Madrid) Centre d’Art contemporani Piramidón (Barcelona), Galeria Carolina Rojo (Zaragoza), MACBA (Barcelona), Dafo Projectes i espai d’art contemporani (Lleida) Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona, Centre d’Art la Panera (Lleida), Fundació Tàpies (Barcelona), Galería Xenda (Barcelona) o Arts Santa Mònica (Barcelona). Ha guanyat la beca videoart atorgada per la Fundació BBVA, entre altres. A “Obres els dipòsits” ha presentat el projecte “Exterior día. Una familia cualquiera sonríe” amb el Museu de Reus.

7. Èlia Llach (Barcelona, 1976)

Llicenciada en Belles Arts i posterior DEA a la Universitat de Barcelona, va realitzar també estudis d’il·lustració a l’escola Pau Gargallo de Badalona, d’escenografia a l’Escola Massana i al Teatro de la Cuarta Pared (Madrid), així com un curs de Gestió de Projectes Escènics a l’Instituto Nacional de Artes Escènicas de Madrid (INAEM). Posteriorment va asistir al Màster en Comunicació i Crítica d’Art en l’especialitat de Mercats de la Cultura, a la Universitat de Girona. El seu treball gira al voltant de les dinàmiques de la construcció de la imatge amb una especial preocupació sobre el dibuix. Treballant a vegades sota el comissariat de Pilar Bonet, Joana Hurtado, Frederic Montornés o David Santaeulària, el seu treball s’ha pogut veure també en altres ocasions com al Premi de Pintura Fundació Vila Casas on va ser finalista (2010) i sel·leccionada al Premi Internacional de Pintura Fundació Guasch Coranty en les edicions 2010, 2012, 2015 i 2018; al Premi de Pintura Torres García (2011 i 2015), al Premi Francesc Gimeno (2014 i 2016) i a la Biennal de Valls (2013). A “Obres els dipòsits” ha presentat el projecte “Els il·luminadors” conjuntament amb La Sala Centre d’Art Contemporani i l’Arxiu Comarcal del Garraf de Vilanova i la Geltrú.

8. Mariona Moncunill (Tarragona, 1984)

Viu i treballa a Barcelona. És llicenciada en Belles Arts i màster en Gestió Cultural per la UB. És també doctora en Societat de la Informació i el Coneixement per la UOC. Ha cursat part dels seus estudis a la Koninklijke Academie van Beeldende Kunsten de l’Haia i realitzat estades de recerca a l’Institut für Soziologie, Martin-Luther-Universtät Halle-Wittenberg (Alemanya) i a l’ Instituto Tecnológico Metropolitano de Medellín – ITM (Colombia). Actualment combina la pràctica artística amb la docència i la recerca. El seu treball acostuma a desenvolupar-se de forma específica i situada en el context on es desenvolupa, indagant en les formes de creació de valor simbòlic i en els pòsits epistemològics que conformen les convencions socials i culturals d’avui en dia. Així, ha explorat diferents àrees del coneixement com la botànica, la museografia, la biblioteconomia, la mesura del temps i de la longitud o la construcció social de la naturalesa. La seva obra ha estat premiada i exposada a casa nostra i a l’exterior. A “Obres els dipòsits” ha presentat el projecte “La formació de La formació del paisatge” amb el Centre Cultural El Casino i el Museu Comarcal de Manresa.

9. Ignasi Prat (Sant Esteve de Palautordera, 1981)

Ignasi Prat Altimira se centra en la fotografia, les instal·lacions, el vídeo i el dibuix. És graduat en fotografia per l’Escola Groc, llicenciat en Belles Arts i Màster en Producció i Investigació Artística per la Universitat de Barcelona i doctorand en Art i Estudis Culturals a l’escola BAU/Univeristat de Vic. Ha obtingut beques de La Capella-BCN Producció, de la VEGAP, de la Sala d’Art Jove, del Centre d’art Maristany entre altres i premis entre els quals destaquen la Biennal de Valls-Guasch Coranty, el Premi Ciutat de Manacor o el premi nacional València Crea. Ha participat en exposicions col·lectives i individuals en centres com el MUSAC de Lleó, el Centre de Cultura Contemporània del Carme (València), Arts Santa Mònica de Barcelona, l’Institut d’Estudis Ilerdencs (Lleida), La Capella (Barcelona) o Le Breffoi-Salle Nicole Ginoux, Mountrouge (França). Ha editat de forma independent El món dels vencedors, saló de maig i la seva pàgina web. Amb el suport de Rocaumbert F.A. ha publicat el llibre Cibercràcia. També ha estat inclòs en la publicació Arte español contemporáneo (1992-2013), editada per La Fàbrica sota la direcció de Rafael Doctor. A “Obres els dipòsits” ha presentat el projecte “Arqueologia d’un inventari. Vida i política dels objectes de la Salvaguarda a Granollers 1936-2020” a partir de peces del Museu de Granollers i la Roca Umbert Fàbrica de les Arts de Granollers.

10. Oriol Vilapuig (Sabadell, 1964)

Els treballs d’Oriol Vilapuig adopten una metodologia propera a l’assaig. Partint de la tradició com allò preexistent, les seves propostes utilitzen mecanismes d’apropiació, cita i muntatge com a formes per generar renovats imaginaris al voltant d’experiències relacionades amb el cos, el desig, l’erotisme, la pèrdua, la por o el temps. Darrerament l’hem pogut veure a les exposicions “Son. Empremtes i figuracions a les Valls d’Àneu”, MNAC, (Barcelona, 2020); “Continuen tremolant”, Halfhouse (Barcelona, 2019); “Aplicación Murillo, materialismo, charitas, populismo”, Convento de los Venerables, sala CICUS (Sevilla, 2018); “Estudios sobre erotismo”, Galería Casa Sin Fin, (Madrid, 2017); “La nit sexual”, Fundación Suñol (Barcelona, 2017); “La lliçó de Diògenes”, Centre cultural Tecla Sala (Hospitalet de Llobregat, 2016); “Contornos de lo audiovisual. Puntos para un movimiento que rodea”, Tabakalera (San Sebastián, 2015); “Tan funesto deseo”, Galería Casa Sin Fin, (Madrid, 2015) o “Contra Tàpies”, Fundació Tàpies, (Barcelona, 2013). A “Obres els dipòsits” ha presentat el projecte “Fer el cap gros. Supervivències dels imaginaris populars” del Museu de la Garrotxa i del Museu dels Sants d’Olot.

Articles com aquest són possibles gràcies a la vostra ajuda, que permet que Núvol continuï endavant i ofereixi continguts de qualitat. Si voleu contribuir a l’existència del diari digital de cultura en català, podeu subscriure-us aquí.