Rufián o Rufià?

El debat electoral de dijous a TV3 i Catalunya Ràdio ha posat en evidència que l’opció lingüística dels candidats, sigui el català o el castellà, té una lectura ideològica diferent de la que tenia fins ara. La irrupció d’un polític independentista que s’expressa en castellà a TV3 ha trastocat la percepció que tenim de la ideologia lingüística dels partits. Si fins ara ens violentava veure com els candidats del PP o de Ciutadans es posaven a parlar sobtadament en castellà enmig d’un debat a TV3 o al Parlament, ara el postureig de Rufián parlant castellà i arrossegant Carme Chacón o Xavier Domènech a parlar castellà ahir al debat ens desconcerta i a molts segurament els irrita. Que un candidat d’ERC parli en castellà a TV3 es pot entendre com un sacrilegi o com un senyal que amb el tema de la llengua hem saltat a una altra pantalla.

L’antecedent més recent del fenomen Rufián és Albert Sánchez Piñol. Quan l’autor de La pell freda l’any 2005 va anar covidat a la Fira de Frankfurt com a representant la cultura catalana, formava part d’una delegació exclusivament catalanoescrivent. Alguns autors catalans d’expressió castellana encara clamen al cel contra la discriminació que, segons ells, van patir a Frankfurt l’any 2005. Ara, deu anys després, tenim prou perspectiva per veure que el mateix Sánchez Piñol ha trencat aquell dic que separava autors catalanoescrivents dels que no ho eren. El marc mental amb què Sánchez Piñol ha escrit Victus és plenament catalanista, però ho ha fet en castellà, i el cas no va ser fàcil de pair: pregunteu-ho sinó a l’editora de La Campana, Isabel Martí, i us explicarà els correus encesos que va rebre de lectors que veien l’autor de Victus com un traïdor per haver-se passat al castellà.

El cas Rufián és el mateix. El candidat d’ERC defensarà la immersió lingüística, però paradoxalment ho farà amb la mateixa llengua amb què Albert Rivera l’ataca. Ahir al debat Rufián interrompia en castellà un Fernández Díaz que parlava en català. Em costa de pair. Hem perdut els papers, o potser és que m’estic tornant reaccionari?

Rufián o Rufià? A aquestes altures, francament, tant li fot.